29 de juliol 2008

Serps d'estiu


Ens trobem a final de juliol i les serps d'estiu no es presenten amb l'afluència esperada. Els esforços per anul·lar la paraula "crisi" és la serp més preocupant per als ciutadans de a peu. Ojala no haja necessitat de recordar-la des de la situació de necessitat real !(al 88 % d'espanyols en afecta a les vacances). El suport de El Mundo al manifest pel castellà, deplorable !, rastreja i rastrejarà, desgraciadament motivat pels habituals vents de ponent. La serp dels comptes autonòmics, que ofereixen als valencians el que mereixem, ha apuntat la cua, però no perquè es parle ni menys es negocie política o econòmicament. A les hores, per a què la van soltar el qui fora … Uff .. semblen encara coses de poders fàctics !.

Per altra banda, s'han visualitzat bones serps ? .. si ! .. , encara que poques : una, local, recordar a “Paco el Músic” com compositor de la sintonia de Nokia , que els tribunals col·loquen en el lloc que es correspon al polític que ens irrepresenta en la Diputació de Castelló i finalment que les serps i dracs clàssiques de la cultura xinesa obriran a la llum la manca de drets humans en aquest olimpic país.

I la foto a què ve ? Perquè els meus gossets ( Lara i Jordi ) han estat operats satisfactòriament junt amb la meua dona, la qual cosa em planteja de prop el que representen les raons de salut en cada casa i les situacions que comporten. Ells seran l'atenció de les meues vacances... Que ... quant tarden en aplegar !

Per cert, felicitats a Carola i Juan pel 25 aniversari de les seues noces. Als 50 confie poder estar i compartir la felicitat amb ells.
Ells ho mereixen ... per a molts anys !.

06 de juliol 2008

La festa de l'ermita


Avui és la festa de l'ermita o de l'espiga (des d'ací convide a algun erudit que amablement em llija, m'aclare el per qué aquesta denominació).

Em vaig criar en l'ermita fins als meus quinze anys i per tant està molt profund en mi aquesta festa.

Recorde ... Hi havia un matí que la meua mare em despertava prompte, em rentava bé la cara i vestia "de diumenge". Eixia a la plaçeta i veia que havia de traure, si podia, una de les butaques enfront de les canterilles a l'entrada del ermitori. Es desenvolupava la missa amb la poca atenció habitual (per Mossén Gavara i en els últims anys celebrada ja per Mossén Guillermo). Com anècdota, observant com es perdien algunes pessetes en el trajecte del "pas de la bandeja"... ufff . I al final començava la processó. Es feia una volta ascendint per la "pujà", pasejant per el termet i baixàvem per l'escalinata.

Ací s'escoltava el tronar de la traca, preparava la Música i mentre els majors anaven a cantar els gojos (lo de l'orxata i fartons, la veritat, no ho recorde de a les hores), nosaltres, els xiquets, ens anàvem a despullar i quedar amb tan sols el traje de bany i baixar a les "tres peñetes" a nadar i jugar com corresponia per la edat i la raó que el tòrrid estiu havia arribat. I fins a la una, amb el toc de la campaneta del ermitori, a pujar per dinar.

Avui no puc estar allí, però després d'escriure aquestes lletres em conforme i ho gaudisc com si allí estiguera. Per a qui puga estar, la meua enveja sana !.

(La imatge correspon a un oli de R. Carbó -deixeble de Llorens Poy- del Nadal de 2005, de la meua propietat i que m'acompanya en els meus indrets) .