L'últim cap de setmana de festes no puc gaudir-lo al poble. Ja en plena planificació per a la tardor i l’hivern, trac uns minuts per a relaxar-me escrivint un arxiu al blog. No m'abelleix escriure de crisi, grip A o corrupcions polítiques...
He trobat la fita de Sonia Mañas en el pantà del Sitjar. Poc he parlat amb ella. Quan va realitzar el curs de monitora se'm va presentar molt decidida. Per la meua banda un gran respecte per la seua família, especialment als seus oncles Pepe i Pasqualeta, a qui pocs dies abans de desaparèixer d'aquest món, els saludava a casa i m'impressionava en amor que professaven les nostres famílies.
Entre les novetats per a aquesta temporada està que el meu fill va a iniciar la natació competitiva. Té tretze anys, una mica endarrerit per al nivell que llig que tenen altres esportistes. Però, per altra banda, 1,75 m d'altura, prim i clar de pell (important per al meu mestre Pasqual Amposta) a part lo que puga tecnicament ensenyar-li.
Enhorabona Sonia. Et vaig veure abrigallada per molta gent i nedadors tan rellevants com Yurema Requena, Alejandro Martí o Daniel Vidal. Et sol•licite em consideres testimonialment en la gesta i per descomptat desitje que progresses en els teus objectius. Personalment (perdó per autoreferències) m'senc orgullós de pertànyer a la família natatoria del poble.
La veritat que tot just ni llig la premsa ni pense en el mal moment que passa la classificació del Vila-real Club de Futbol. 
