Després de tres mesos sense editar una entrada en el blog, és des del fiord de
Geiranger on reprenc la activitat.
He estat en el poble arreglant els assumptes propis i són uns díes els quals estic en el país de la meua dona. Ara, ja més coneixedor del seu idioma i cultura m'és més facil adaptar-me i més important que em consideren adaptat a ells.
Qué tranquil ! .. és la frase que citem la meua dona i jo. Qué dificil seria viure amb aquesta tranquil·litat i sense la bullícia diària del sud d'Europa.
Creuers i molts turistes per a pujar al ferry. Alguns espanyols, sempre inconfundibles.
Pensem si seria bona idea viure uns anys és aquestes terres ... però a l'agost amb temperatures de 8 a 12 graus, no m'imagine com em sentiria al mes que ve.
Una cosa molt bona és l'hospitalitat de les gents del poble,
Hellesylt, (
webcam en directe), considerant a la meua dona com integrant del mateix, la qual cosa ens arriba al fill i a mi. Ho reforça, a més, la meua professió, molt necessitada en aquests llocs i pagada excel·lentment.
Amb tot això, en el nostre poble ens sentim com a casa i a la "Foia dels Àngels", en front del Millars, com al cel.
Creix el fill, la plàcida casa de banys enfront del fiord de Geiranger, la imatge d'unes flors característiques de Noruega ( Geitrams/ Epilobi/ Epilobium angustifolium ) i un eriçó puntxós ( Vaja esglai a la meua dona ! ), deixe a ambdues com a records curiosos d'aquesta part de les meues vacances d'aquest estiu.
