Al degà dels restaurants valencians

On per cert no figura el nostre idioma en la seua web, va ser punt de reunió del grup de companys de carrera.
Xarrada amena, records i intent de canviar el món.
El Cabanyal, solució patètica. Dels stands de la CUP, millor no parlar.
La formació mèdica en declivi. Els estrangers, acaparant lo possible.
Algun, ja avi. Així és la vida, ... però que dure.
Salutació a tots i que en siguem més en la pròxima reunió.

Viatge llampec al poble.

Ahir, aniversari dels catorze anys del meu fill, vaig acudir al poble per a signar l'escriptura de la compra del seu apartament.
Si, hi ha crisi, però la millor i mes inteligent inversió després d'haver rebut l'herència de la seua àvia materna pot ser un sostre.
I si aquest sostre està al poble i enfront d'un lloc per a mi molt significatiu, no puc ocultar la meua alegria.
Per a molts anys !

Com el Eyjafjallajökull

Tornem, com el volcà "Eyjafjallajökull" dels meus benvolguts pacients islandesos i que tan sols escolte pronunciar a la meua estimada dona.
Més de dos mesos per a superar els díes més laboriosos per a mi i les conseqüències de la situació econòmica que m'ha obligat a rescindir del treball de part del personal i no és res agradable sentimental i a més econòmicament en un país "diferent", fins i tot, en les tortuoses indemnitzacions als treballadors.
El volcà fins i tot pot permetre'm recuperar el descens de treball previst per a aquests dies i al estiu, encara que confie que no posen més la "pateta" els polítics i tot vaja a terra o millor al cel d'Europa i acabe com la diferència observada en ambdues fotos.