09 de setembre 2011

Festes i obrir els ulls

Estic només gaudint parcialment les festes de la Mare de Déu.
Un procés al·lèrgic del meu fill em reté al maset.
Vaig escoltar les campanades a la festa, els coets en la baixada i els corresponents als bous pel carrer, a més de la bullícia ocasional, a l'espera de gaudir dels gols d'equip del poble el dissabte.
El que espere és tenir la situació òptima per a poder acudir a la meua antiga penya de festes encara que siga per a prendre un cafè i aguantar les bromes habituals.
I en aquest post, per a variar de les imatges habituals de les festes, la de la meua dona amb dos gossets encontrats fa dues setmanes, no més arribar de vacances, que ens van comentar havien trobat en un contenidor. Avui, vius dos dels tres recollits i alimentats per sonda, comencen amb alimentació sòlida i a obrir els ulls.
La meua pregunta .. què veuran des d'ara els gossets? : Els problemes soci-econòmics o la sol.lució que puga alleujar-los dels anteriors ?.
El futur és incert, els polítics gestionen malament i sembla molt difícil baixar el nivell de vida que pretenem.
Res més, gaudiu dels dies de festes que queden !!.

08 d’agost 2011

Oslo.



Reconec que és una pedanteria presentar fotos de les vacances, però ho faig pel respecte a la vida, siguen de la nació o creença que siguen, ja que la seua pèrdua mai té justificació.
És Oslo, enfront de la catedral, el lloc del primer atemptat i el palau reial (i no em senc especialment monàrquic) al fons.

06 d’agost 2011

Tito

Patrick i Tito a Moss.

Tito és un gos labrador de 12 anys d'edat que viu a la casa de la meua cunyada a l'illa de Jeløy, en Moss, ciutat al sud de Noruega, a l'entrada del fiord d'Oslo.
Ahir en arribar plovia, però ara fa 17 graus de temperatura i amb la cobertura de la xarxa, estic com en la meua pròpia casa.
Noruega, un país tan silenciós que no s'escolten ocells, però sí xiquets menuts. Les cases estan construïdes de fusta i interiorment semblen casetes de nines … jo em pregunte … Perquè no s'introdueixen els taulellers del poble és aquests països ?. Amb una miqueta d'habilitat (que els sobra) per adaptar-se els seus gustos … un bon mercat, … que almenys pagen !!.
Sobre l'atemptat terrorista he escoltat atentament a la meua família i parlen incrèduls sobre les teories d'un sanguinari que pregunta pel nombre de víctimes sense importar-li l'estat de salut dels supervivents.
Dins del mal, era noruec pur i no s'han implicat qüestions culturals (a excepció de l'extremisme) o racials, que haguera sigut pitjor.
Estan avergonyits. Tan sols esperen un càstig exemplar.

24 de juliol 2011

Reportatge al periòdic Mediterráneo


Duelo por Noruega con el río Millars de fondo ( El Periódico Mediterráneo - 24/07/2011 )

Kondolerer ( Condolences )

"Det er med stor sorg at jeg har måtte finne frem det norske flagget og flagge på halv stang. Det er ufattelig at en slik tragedie kunne ramme Norge som man alltid har trodd har vært et trygt land. Alle mine tanker går til de som har mistet sine kjære i disse grusomme hendelsene. Rita, fra Vila-real (Spania)".

Aquesta és la traducció del text remès per la meua dona al diari de major tiratge a Noruega :
És amb gran tristesa que he hagut de traure la bandera noruega i situar-la a mitja asta. És inconcebible que una tragèdia podria afectar a Noruega, que sempre va pensar que era un país segur. Tots els meus pensaments van per a aquells que han perdut sers estimats en aquests terribles esdeveniments. Rita, des de Vila-real (Espanya).

31 de maig 2011

Paco Sanz in memoriam

Vaig saludar a Paco Sanz al març a Oliva per a felicitar-lo per la seua renovació amb president de la Federeación Valenciana de Natació. Dolores, la seua dona, al costat d'ell. Encara coneixedor de la seua malaltia, no esperava el seu desenllaç.
Fa més de 30 anys que ens coneixíem. Va començar de pare de nadador, va passar per àrbitre ras, va arribar a President del Comitè Arbitral de Castelló i va concloure com a President de la Federació Valenciana, rés fàcil per a un castellonenc.
Dialogant, equànim i desinteressat podrien definir la seua trajectòria, precisament en un món (el de la natació) que emmalalteix d'ells en moltes ocasions.
Descanse en pau. (Paco Sanz a la meua esquerra).

02 de maig 2011

Què és açò ?

Què és açò ? Va ser la meua primera reacció en veure un renta-cotxes en el camí de l'Ermita, just enfront de Cementeri.
Qui m'ho pot explicar ?
Espere una bondadosa col·laboració per a canviar la meua interpretació del que pense.
Gràcies.

21 d’abril 2011

“Don José” i els capurulles

Vénen els dies dels capurulles amb els quals anualment ens arrepleguem a la tradició de la religiositat i al sentiment que malgrat les aparencies, vivim en un poble xicotet.
Recorde de “Don José”, com li cridaven a l'Ermita , que un dia li van homenatjar els residents en aquest lloc i que obria els braços en senyal d'agraïment. Poc temps després, “Donya Teresa” (la "nona"), la seua vídua, amb accent italià, estava sentada als banquets de la placeta de l'Ermita.
Avui, amb els seus néts encara tinc alguna esporàdica trobada.
La meua mare em comentava que em va prestar a “Don José” com a model de peus dels angelets de les seues escultures, perquè d’angelet, a les hores crec que tenia poc.
Tinc pendent visitar l'escultura de “Don José” a Palma de Mallorca, encara que el seu motiu no mereix molt comentari, però caldria menjar i podria ser la seua justificació.
Un record en el cinquantenari a “Don José”, que no tan sols ens recordarà el seu pastoret a ell mateix sinó a la peculiaritat de les imatges, el so, l'olor i el sabor dels caramels que ens porten els capurulles i la Setmana Santa, en el meu cas, de Sant Francesc.
Bones Pasqües a tots i a preparar la “mona” (jo com no se fer “mones”, les encarregaré a Manuel, de la pastisseria "Arrabal").

27 de març 2011

Avui, cinema.

Avui he tingut la coincidència d'acudir al cinema acompanyant al meu fill i casualment he entrat a veure una pel·lícula que certament m'ha deixat pensatiu, al més pur estil d'aquella època del Cine Club Villareal, de la qual sol·licite a els qui ens poden explicar sobre aquest tema, per exemple Jacinto Heredia o Toni Pitarch, ens oferisquen uns dels seus habituals i encertats articles.
El títol és “Hic sunt dracones”. Un drama basat en la Guerra Civil Espanyola, dirigida i interpretada per anglesos.
Independentment de la interpretació i la informació que ofereix de basar-se en fets reals, considere es desenvolupa de manera massa idíl·lica en relació a la vida del fundador del Opus Dei.
El més cert, l'estupidesa dels espanyols en la radicalització de les postures enfrontades, que de vegades pense que perduren i que espere servisca perquè els nostres fills aprenguen a no arribar ací.
Com sempre, la millor opinió ... la personal. I la solució ... anar al cinema.

24 de gener 2011

Reportatge a Babel


Babel és un programa de La 2 de TVE que tracta de la integració cultural entre països.
Pocs dies arrere vaig participar en el mateix i ahir, diumenge 23 de gener, va eixir a l'aire.
Ha sigut interessant, encara que crec que hem tingut massa protagonisme la meua esposa, el meu fill i jo.
Bona professionalitat dels periodistes i realitzadors.
Ací ho deixe per a guardar un bonic record.
Si vols veure-lo, entra en aquesta web i acciona el vídeo.

22 de gener 2011

La txapela

En el mes de setembre, després del primer partit de lliga i amb la victòria de la Reial Societat, els meus veïns Arantxa i Jose Luis em van regalar gustosament aquesta txapela basca elaborada a Donosti i dedicada al club del poble.
El meu agraïment mutu ha fet que estiga a un lloc privilegiat de la meua consulta, amb la qual cosa aprofite per a mostrar els meues arrels als curiosos que em pregunten.
Pense moltes vegades la qüestió per la qual estan els bascos en aquestes terres. Els veig gaudir del nostre sol però sempre tenen el seu Euskadi en la ment i una amargura amagada al cor.
Em pregunten moltes vegades sobre el nostre poble i sempre sincers em diuen que admiren al Club i volen visitar-nos.
Ara, a pensar en el meu regal si, confie, els guanyem el diumenge.

06 de gener 2011

Androide

He cantat el "tirorí" i els Reis Mags, com no podia ser menys, es van enrecordar ... Un "adroide", maquineta meravellosa, que desconeixia, m'ha ocupat l'atenció del dia d'avui per a configurar-la.
El Nadal, en el poble, perfecte. Les aigües del Millars em reviuen i la calor de la llar amb el menjar noruec ens complementen.
Demà a tornar a la normalitat amb la "somrriseta" de la remuntada de l'equip del poble davant desl "Migouets", je,je ..
Però no ens enganyem .... esperem que l'any 2011 no siga pitjor !!.