Vila-real, t'estime

No em puc callar ...

2012-01-14T17:17:00.008+01:00

... De l'agressió que patim per part dels suposats representant del poble els professionals de la sanitat...
Ja siga un partit, "no vaig a parar fins a veure als metges caminar en espardenyes" (Alfonso Guerra) o altre: les signades "restriccions econòmiques i el canvi de les condicions laborals en l'àrea de Sanitat" (Alberto Fabra), estem davant un daltabaix (descalabro, en castellà) econòmic i professional (el meu sindicat mèdic).
Total, que molt greu és la situació i encara que ocasionalment em fique al llit esgotat i desmoralitzat per dubtar del meu encert professional, molt pitjor crec que ho passen els qui han de suportar les mesures actuals.
Si serveix de recomanació, qui escriu va fugir de la sanitat pública i depèn de companyies estrangeres, disposa del temps necessari per a oferir la qualitat assistencial necessària, de mitjans diagnòstics suficients i ràpids, amb unes percepcions econòmiques almenys dignes al seu esforç.
Sort companys !! , ja vaig passar els meus mals moments i encara que no viuré més anys que vosaltres, almenys serà amb millor qualitat de vida i sense afectar, a part de mi, a la meua família, el repte més important.
.

Festes i obrir els ulls

2011-09-09T11:50:00.005+02:00

Estic només gaudint parcialment les festes de la Mare de Déu.
Un procés al·lèrgic del meu fill em reté al maset.
Vaig escoltar les campanades a la festa, els coets en la baixada i els corresponents als bous pel carrer, a més de la bullícia ocasional, a l'espera de gaudir dels gols d'equip del poble el dissabte.
El que espere és tenir la situació òptima per a poder acudir a la meua antiga penya de festes encara que siga per a prendre un cafè i aguantar les bromes habituals.
I en aquest post, per a variar de les imatges habituals de les festes, la de la meua dona amb dos gossets encontrats fa dues setmanes, no més arribar de vacances, que ens van comentar havien trobat en un contenidor. Avui, vius dos dels tres recollits i alimentats per sonda, comencen amb alimentació sòlida i a obrir els ulls.
La meua pregunta .. què veuran des d'ara els gossets? : Els problemes soci-econòmics o la sol.lució que puga alleujar-los dels anteriors ?.
El futur és incert, els polítics gestionen malament i sembla molt difícil baixar el nivell de vida que pretenem.
Res més, gaudiu dels dies de festes que queden !!.

Oslo.

2011-08-08T23:00:00.008+02:00

Reconec que és una pedanteria presentar fotos de les vacances, però ho faig pel respecte a la vida, siguen de la nació o creença que siguen, ja que la seua pèrdua mai té justificació.
És Oslo, enfront de la catedral, el lloc del primer atemptat i el palau reial (i no em senc especialment monàrquic) al fons.

Tito

2011-08-06T14:32:00.012+02:00

Patrick i Tito a Moss.

Tito és un gos labrador de 12 anys d'edat que viu a la casa de la meua cunyada a l'illa de Jeløy, en Moss, ciutat al sud de Noruega, a l'entrada del fiord d'Oslo.
Ahir en arribar plovia, però ara fa 17 graus de temperatura i amb la cobertura de la xarxa, estic com en la meua pròpia casa.
Noruega, un país tan silenciós que no s'escolten ocells, però sí xiquets menuts. Les cases estan construïdes de fusta i interiorment semblen casetes de nines … jo em pregunte … Perquè no s'introdueixen els taulellers del poble és aquests països ?. Amb una miqueta d'habilitat (que els sobra) per adaptar-se els seus gustos … un bon mercat, … que almenys pagen !!.
Sobre l'atemptat terrorista he escoltat atentament a la meua família i parlen incrèduls sobre les teories d'un sanguinari que pregunta pel nombre de víctimes sense importar-li l'estat de salut dels supervivents.
Dins del mal, era noruec pur i no s'han implicat qüestions culturals (a excepció de l'extremisme) o racials, que haguera sigut pitjor.
Estan avergonyits. Tan sols esperen un càstig exemplar.

Reportatge al periòdic Mediterráneo

2011-07-24T18:17:00.002+02:00

Duelo por Noruega con el río Millars de fondo ( El Periódico Mediterráneo - 24/07/2011 )

Kondolerer ( Condolences )

2011-07-24T00:05:00.007+02:00

"Det er med stor sorg at jeg har måtte finne frem det norske flagget og flagge på halv stang. Det er ufattelig at en slik tragedie kunne ramme Norge som man alltid har trodd har vært et trygt land. Alle mine tanker går til de som har mistet sine kjære i disse grusomme hendelsene. Rita, fra Vila-real (Spania)".

Aquesta és la traducció del text remès per la meua dona al diari de major tiratge a Noruega :
És amb gran tristesa que he hagut de traure la bandera noruega i situar-la a mitja asta. És inconcebible que una tragèdia podria afectar a Noruega, que sempre va pensar que era un país segur. Tots els meus pensaments van per a aquells que han perdut sers estimats en aquests terribles esdeveniments. Rita, des de Vila-real (Espanya).

Paco Sanz in memoriam

2011-05-31T08:52:00.006+02:00

Vaig saludar a Paco Sanz al març a Oliva per a felicitar-lo per la seua renovació amb president de la Federeación Valenciana de Natació. Dolores, la seua dona, al costat d'ell. Encara coneixedor de la seua malaltia, no esperava el seu desenllaç.
Fa més de 30 anys que ens coneixíem. Va començar de pare de nadador, va passar per àrbitre ras, va arribar a President del Comitè Arbitral de Castelló i va concloure com a President de la Federació Valenciana, rés fàcil per a un castellonenc.
Dialogant, equànim i desinteressat podrien definir la seua trajectòria, precisament en un món (el de la natació) que emmalalteix d'ells en moltes ocasions.
Descanse en pau. (Paco Sanz a la meua esquerra).

Què és açò ?

2011-05-02T20:42:00.001+02:00

Què és açò ? Va ser la meua primera reacció en veure un renta-cotxes en el camí de l'Ermita, just enfront de Cementeri.
Qui m'ho pot explicar ?
Espere una bondadosa col·laboració per a canviar la meua interpretació del que pense.
Gràcies.

“Don José” i els capurulles

2011-04-21T13:40:00.006+02:00

Vénen els dies dels capurulles amb els quals anualment ens arrepleguem a la tradició de la religiositat i al sentiment que malgrat les aparencies, vivim en un poble xicotet.
Recorde de “Don José”, com li cridaven a l'Ermita , que un dia li van homenatjar els residents en aquest lloc i que obria els braços en senyal d'agraïment. Poc temps després, “Donya Teresa” (la "nona"), la seua vídua, amb accent italià, estava sentada als banquets de la placeta de l'Ermita.
Avui, amb els seus néts encara tinc alguna esporàdica trobada.
La meua mare em comentava que em va prestar a “Don José” com a model de peus dels angelets de les seues escultures, perquè d’angelet, a les hores crec que tenia poc.
Tinc pendent visitar l'escultura de “Don José” a Palma de Mallorca, encara que el seu motiu no mereix molt comentari, però caldria menjar i podria ser la seua justificació.
Un record en el cinquantenari a “Don José”, que no tan sols ens recordarà el seu pastoret a ell mateix sinó a la peculiaritat de les imatges, el so, l'olor i el sabor dels caramels que ens porten els capurulles i la Setmana Santa, en el meu cas, de Sant Francesc.
Bones Pasqües a tots i a preparar la “mona” (jo com no se fer “mones”, les encarregaré a Manuel, de la pastisseria "Arrabal").

Avui, cinema.

2011-03-27T22:48:00.009+02:00

Avui he tingut la coincidència d'acudir al cinema acompanyant al meu fill i casualment he entrat a veure una pel·lícula que certament m'ha deixat pensatiu, al més pur estil d'aquella època del Cine Club Villareal, de la qual sol·licite a els qui ens poden explicar sobre aquest tema, per exemple Jacinto Heredia o Toni Pitarch, ens oferisquen uns dels seus habituals i encertats articles.
El títol és “Hic sunt dracones”. Un drama basat en la Guerra Civil Espanyola, dirigida i interpretada per anglesos.
Independentment de la interpretació i la informació que ofereix de basar-se en fets reals, considere es desenvolupa de manera massa idíl·lica en relació a la vida del fundador del Opus Dei.
El més cert, l'estupidesa dels espanyols en la radicalització de les postures enfrontades, que de vegades pense que perduren i que espere servisca perquè els nostres fills aprenguen a no arribar ací.
Com sempre, la millor opinió ... la personal. I la solució ... anar al cinema.

Reportatge a Babel

2011-01-24T21:02:00.009+01:00

Babel és un programa de La 2 de TVE que tracta de la integració cultural entre països.
Pocs dies arrere vaig participar en el mateix i ahir, diumenge 23 de gener, va eixir a l'aire.
Ha sigut interessant, encara que crec que hem tingut massa protagonisme la meua esposa, el meu fill i jo.
Bona professionalitat dels periodistes i realitzadors.
Ací ho deixe per a guardar un bonic record.
Si vols veure-lo, entra en aquesta web i acciona el vídeo.

La txapela

2011-01-22T20:09:00.008+01:00

En el mes de setembre, després del primer partit de lliga i amb la victòria de la Reial Societat, els meus veïns Arantxa i Jose Luis em van regalar gustosament aquesta txapela basca elaborada a Donosti i dedicada al club del poble.
El meu agraïment mutu ha fet que estiga a un lloc privilegiat de la meua consulta, amb la qual cosa aprofite per a mostrar els meues arrels als curiosos que em pregunten.
Pense moltes vegades la qüestió per la qual estan els bascos en aquestes terres. Els veig gaudir del nostre sol però sempre tenen el seu Euskadi en la ment i una amargura amagada al cor.
Em pregunten moltes vegades sobre el nostre poble i sempre sincers em diuen que admiren al Club i volen visitar-nos.
Ara, a pensar en el meu regal si, confie, els guanyem el diumenge.

Androide

2011-01-06T19:57:00.010+01:00

He cantat el "tirorí" i els Reis Mags, com no podia ser menys, es van enrecordar ... Un "adroide", maquineta meravellosa, que desconeixia, m'ha ocupat l'atenció del dia d'avui per a configurar-la.
El Nadal, en el poble, perfecte. Les aigües del Millars em reviuen i la calor de la llar amb el menjar noruec ens complementen.
Demà a tornar a la normalitat amb la "somrriseta" de la remuntada de l'equip del poble davant desl "Migouets", je,je ..
Però no ens enganyem .... esperem que l'any 2011 no siga pitjor !!.

Nadal

2010-12-19T20:43:00.008+01:00

De sobte comença la setmana de Nadal. Mes i mig sense intervenir.
Novetats ?, vàries. Un nou integrant a la familia, "Paquito", el tercer bichon maltès, així batejat per una pacient noruega que torna al seu país. Notant la crisi, menor nombre de pacients, encara que més treball orientant a la nova companya russa, amb l'esperança d'ajudar a persones per un detall d'humanitat.
El programa de TV2 "Babel" ha filmat un reportatge sobre la nostra familia, exemple d'integració cultural hispano-noruega.
Nadal ? ... esperant un merescut descans al poble compartint amb les persones que tristament no poden ni tenir el que critiquem cada any en Nadal, el materialisme. Així que a gaudir dels petits detalls quotidians ... Bon Nadal, sempre podria ser pitjor !.

40 aniversari del Club Natació

2010-11-02T18:25:00.004+01:00

Semblen uns pocs dies, però ja són 40 els anys units a la causa de desenvolupar la natació a Vila-real.
L'acte d'homenatge, que ho imaginava casolà, tot un gran esdeveniment.
L'Auditori del poble de gom a gom ... i des del galliner, vaig baixar correns a arreplegar una placa commemorativa.
No vaig poder veure el reportatge, però ho espere com el primer dia que em vaig tirar a l'aigua.
A Gerardo, President, l'enhorabona ... i als qui no estan (i pense molt en son pare), el record en l'acte que ens va afirmar que l'esport és una miqueta més que competir.
Fins als 50 anys !.

Reportatge a la TV noruega.

2010-10-10T12:06:00.016+02:00

En el matí d'avui, la cadena noruega TV 2 ha oferit un reportatge sobre la nostra clínica.

Prement l'enllaç, ens trasllada a la web de TV 2, ubicada a Bergen, en el qual recomane als escandinaus que aporten informes de la seua salut i medicaments que tenen prescrits en els seus paisos.
A més els aconselle que em descriguen on viuen exactament, ja que molts pacients ho desconeixen i em representa un gran problema en cas d'una assistència urgent.

Per als més observadors, el fons del icon de la clínica és el nostre escut local.

Si, sorprenentment un vila-realenc expressant-se en noruec !.

Poc a poc, millorem. Gràcies per la visita.

Spaniahundene

2010-10-09T21:07:00.011+02:00

Res té a veure amb el patètic dia festiu d'avui.
La paraula ve a significar "gossos d'Espanya" i és una associació que ha fundat la meua dona i m'ha nomenat president. El seu objectiu és l'ajuda per a l'adopció de gossos de la comarca que vivim per ciutadans noruecs que viuen o passen vacances és al nostre país.
Avui ha eixit un reportatge en la televisió noruega i estic sorprès del seu impacte.
Accedeixen entre 3 i 4 persones per minut en les primeres dues hores passades de la seua emissió.
Aquests dies no deixarem de contestar a tots els correus.
Curiosament des de totes les parts del món, ja que accedeixen a aquesta TV molts escandinaus disseminats pel món.
La meua dona és avui la dona més feliç del món.
Si vols veure el reportatge, prem :TV 2.(Ara, afina l'orella perquè està en noruec).
I si eres del poble i vols adoptar un gos, m'ho dius !.

Records curiosos d'aquest estiu

2010-08-30T23:29:00.015+02:00

Creix el fill, la plàcida casa de banys enfront del fiord de Geiranger, la imatge d'unes flors característiques de Noruega ( Geitrams/ Epilobi/ Epilobium angustifolium ) i un eriçó puntxós ( Vaja esglai a la meua dona ! ), deixe a ambdues com a records curiosos d'aquesta part de les meues vacances d'aquest estiu.

Renéixer des dels fiords.

2010-08-24T08:06:00.009+02:00

Després de tres mesos sense editar una entrada en el blog, és des del fiord de Geiranger on reprenc la activitat.
He estat en el poble arreglant els assumptes propis i són uns díes els quals estic en el país de la meua dona. Ara, ja més coneixedor del seu idioma i cultura m'és més facil adaptar-me i més important que em consideren adaptat a ells.
Qué tranquil ! .. és la frase que citem la meua dona i jo. Qué dificil seria viure amb aquesta tranquil·litat i sense la bullícia diària del sud d'Europa.
Creuers i molts turistes per a pujar al ferry. Alguns espanyols, sempre inconfundibles.
Pensem si seria bona idea viure uns anys és aquestes terres ... però a l'agost amb temperatures de 8 a 12 graus, no m'imagine com em sentiria al mes que ve.
Una cosa molt bona és l'hospitalitat de les gents del poble, Hellesylt, (webcam en directe), considerant a la meua dona com integrant del mateix, la qual cosa ens arriba al fill i a mi. Ho reforça, a més, la meua professió, molt necessitada en aquests llocs i pagada excel·lentment.
Amb tot això, en el nostre poble ens sentim com a casa i a la "Foia dels Àngels", en front del Millars, com al cel.

25 anys

2010-05-28T08:47:00.001+02:00

Hei !

2010-05-17T08:24:00.001+02:00

Estem vius i amb il·lusió

2010-05-02T11:27:00.003+02:00

L'últim inquilí de casa, el qual apareix a la foto, mostra orgullós el seu colorit després d'observar el encontre de futbol d'ahir per la nit.
No va haver-hi sorpresa perquè el Barça va jugar un partit amb la responsabilitat que mereixia i l'equip del poble no va tenir sort en els primers moments.
Lloem la postura del nostre equip i si a l'octubre sol·licitàvem bona cara, complim la proposta.
La temporada que ve la seguirem amb il·lusió.
Endavant Vila-real !.

Al degà dels restaurants valencians

2010-04-25T00:16:00.007+02:00

On per cert no figura el nostre idioma en la seua web, va ser punt de reunió del grup de companys de carrera.
Xarrada amena, records i intent de canviar el món.
El Cabanyal, solució patètica. Dels stands de la CUP, millor no parlar.
La formació mèdica en declivi. Els estrangers, acaparant lo possible.
Algun, ja avi. Així és la vida, ... però que dure.
Salutació a tots i que en siguem més en la pròxima reunió.

Viatge llampec al poble.

2010-04-23T19:05:00.003+02:00

Ahir, aniversari dels catorze anys del meu fill, vaig acudir al poble per a signar l'escriptura de la compra del seu apartament.
Si, hi ha crisi, però la millor i mes inteligent inversió després d'haver rebut l'herència de la seua àvia materna pot ser un sostre.
I si aquest sostre està al poble i enfront d'un lloc per a mi molt significatiu, no puc ocultar la meua alegria.
Per a molts anys !

Com el Eyjafjallajökull

2010-04-17T23:56:00.015+02:00

Tornem, com el volcà "Eyjafjallajökull" dels meus benvolguts pacients islandesos i que tan sols escolte pronunciar a la meua estimada dona.
Més de dos mesos per a superar els díes més laboriosos per a mi i les conseqüències de la situació econòmica que m'ha obligat a rescindir del treball de part del personal i no és res agradable sentimental i a més econòmicament en un país "diferent", fins i tot, en les tortuoses indemnitzacions als treballadors.
El volcà fins i tot pot permetre'm recuperar el descens de treball previst per a aquests dies i al estiu, encara que confie que no posen més la "pateta" els polítics i tot vaja a terra o millor al cel d'Europa i acabe com la diferència observada en ambdues fotos.

Eivissa

2010-02-12T13:51:00.005+01:00

Des de Santa Eulària des Riu escric avui el post amb la PDA.
Una competició de natació en que participa el meu fill m'ha portat açi.
Com és la festivitat del poble, hi ha poca activitat.
Ja comentaré més.

Tolerància idiomàtica

2010-02-06T21:01:00.014+01:00

En aquests moments que están proclamant al poble com a Socarrat Major a la cantant mallorquina María del Mar Bonet, recorde una de les tantes situacions que m'ocorren diàriament en relació als idiomes en els que em desembolique.

Compartisc en el meu treball habitual pacients noruecs, suecs i danesos que s'expressen en el que denominen escandinau i que a diferència de catalans, mallorquins i valencians, observe que els primers tenen majors diferències fonètiques i sintàctiques que la nostra llengua, que comparteix, almenys, una mateixa gramàtica.

Qué ens diferéncia ? Per dalt de tot, l'acceptar que l'important no és la denominació d'una llengua o una entonació, sinó és el entendre'ns, encara que necessitem d'un xicotet esforç.

Realment tenim una cosa tan rica com un idioma per a entendre'ns i en aquests indrets hem d'aprendre, ademés, de toleràcia.

Enhorabona María del Mar, que mai hages de recordar-nos ... Què volen aquesta gent ? ... Lo que volem nosaltres és entendre'ns.

Nova web del Club Natació Vila-real

2010-01-22T17:42:00.006+01:00

El Club Natació Vila-real ha presentat la seua nova web.
Una web de qualitat i gust que necessitava l'entitat.
Bones les idees que presenta la Junta Directiva en la seua secció d'actualitat.
Significativa i inquietant la salutació.
Tan sols enyore la versió en el nostre idioma. Tot arribarà.
Enhorabona !.

Globalització periodística

2010-01-02T22:31:00.007+01:00

Gol de Fuster (Barcelona 1-Villarreal 1)

emb&c18=prisacom&c20=gadget&h1=prisacom>cadenaser>gadget>llevatelo>emb>" width="0" height="0" border="0">

La globalització periodística pot tenir algunes definicions, però un exemple és la fredor amb que els periodistes capitalins canten els gols dels equips modests, en aquest cas per un humil empat del equip del poble davant d'un tal millor equip del món.
I a més el protagoniste és d'Oliva i li cognomenen Fuster.
Endavant Vila-real !! ... i visca el Barça.
Bona nit.

Imatges Nadal 2009

2009-12-29T19:46:00.001+01:00

God Jul ! i nadales vila-realenques

2009-12-23T09:27:00.003+01:00

God Jul vol dir Bon Nadal en noruec i per a celebrar-lo us recomane l'enllaç a aquest document sonor de veritable qualitat i més tendresa, baix el patrici per la Caixa Rural, gravat en un CD per escolars del poble. Enhorabona per el treball.
God Jul i Bon Nadal a tots el amics i bloggers !

Padrins

2009-12-09T08:30:00.004+01:00

Una figura de la qual poc es comenta després del seu protagonisme puntual és la dels padrins. Com en els acudits, avui escric una notícia bona i altra dolenta.

La bona, el meu padrí de noces, Gerard, és nomenat president del club de natació local. Com recorde, el primer nedador castellonenc a baixar del minut en la prova de 100 metres lliures en piscina de dimensions olímpiques i últim campió valencià que no entrenava en piscina coberta és avui un gran professional, tan sols superat per la seua modèstia, que haurà de rebatre per a defensar que qui desitgen practicar la natació esportiva, ho puguen fer bé i millor des del seu poble.

La dolenta, Contxita, la meua padrina de bateig. Ahir, dia de la Puríssima, em vaig disposar a felicitar-la pel seu aniversari, però Silvia, la filla, em va transmetre de la seua defunció el passat 3 de novembre. Ningú m'ho havia dit, però no entre en això. Amb 94 anys, conservava bé el seu físic i psique i abans de res notaves que el respecte cap a mi, conseqüència de la seua estreta amistat amb els meus pares, perdurava després dels anys. En les dates pròximes, acudiré a visitar al meu padrí, Pasqualet.

El meu goig és que perduren els costums dels apadrinaments i el respecte per les tradicions que crec ancestrals, per davant de les felicitacions, aquest any sense recomanació de petons, que desitgem en els comercials Nadals.

( La imatge no té relació amb el post. Es tracta d'un fenomen esdevingut aquest matí a Noruega, terra de la meua dona ).

Piscina "miracle"

2009-11-28T00:45:00.010+01:00

Arrere queden la meitat dels anys 70 quan la natació d'hivern a Castelló va iniciar els seus passos en la desapareguda piscina de l'Avinguda del Mar.

Època d'il·lusió per progressar, esforç callat, representants dignes, fins i tot nedadors olímpics ... i avui, acollint els Campionats d'Espanya Absoluts d'Hivern en piscina de 25 metres, sent qui subscriu i com molts altres, que el treball ha servit per a una mica.

Benvinguts als participants i enhorabona a la Federació Valenciana representada per el castellonenc Paco Sanz. Què mes volguèrem que emular a altres instal·lacions i que anara la piscina de La Salera unida a la sensació de piscina "miracle" en la qual es col·labora amb els esforçats nedadors en supera els anhelats records !.

PD : Després de diverses averiguacions, en opinió de diversos tècnics, el "miracle" deu compartir-se amb els nous banyadors permesos fins a desembre per la Federació Espanyola. A partir de llavors, parlarem.

Josep Lluís

2009-11-24T17:54:00.006+01:00

És curiós com dues províncies del que els polítics ens ha encasellat com a comunitat són tan desconegudes. Durant aquests més de cinc anys que visc a Alacant només he conegut a un ciutadà del nostre poble i tres mestres de Castelló.
Un d'aquests eren director i secretari del col•legi de primària que va iniciar el meu fill els seus estudis.
La setmana passada em va arribar la notícia de la defunció de Josep Lluís, director del Col•legi del Racó del Albir. Nascut en la nostra província vaig parlar lo just, ja que igual que els metges, imagine no ens agrada parlar amb pacients o pares d'alumnes fora del necessari.
Recorde que li vaig regalar amb goig una bandera del Vila-real C.F. al finalitzar el cicle escolar.
No sé si era nascut al Maestrat , L’Alcalatén o la Serra d'Espadà, però sé que va ser enterrat lluny, en la Marina Baixa i que ha deixat uns grats records en l'impuls del recién inaugurat col•legi que deuría ser part de la causa del seu fatal desenllaç.
Aprofite, per això, el realçar la labor incalculable de la docència i el preu que anònimament els costa.
Descanse en pau, Josep Lluís Cortés i Traver. Mestre.

Estrena

2009-11-15T15:00:00.003+01:00

El meu fill va participar en la seua primera competició de natació. Encara que no defensa, de moment, els colors del club local,a Petrer (Alancant) va nadar els 50 metres lliures amb un registre de 32.62 . En 100 metres esquena, va ser desqualificat per un viratge irregular. El millor és que va observar les caracteristicas d'un esport molt especial, amb projectes a diversos anys i infinitat de detalls que s'aprenen dia a dia i que ofereix records inesborrables a més de col·laborar en la salut i la formació humana i acadèmica dels seus practicants.

Vacunació contra la grip A

2009-11-11T21:59:00.008+01:00

El proper dilluns s'inicia la vacunació contra la grip A a Espanya.
Fa pocs minuts m'he enterat que l'està patint una cunyada meua.
Com a metge, tinc més temor a la psicosi col•lectiva que a la grip en sí.
El problema és que una grip A pot ser un quadre banal, de difícil diferenciació amb una grip estacional, o un quadre més agressiu que pot posar en perill la vida. A mes a mes la grip és de difícil diferenciació d'un quadre infecciós viral de vies respiratòries altes del tipus refredat comú. A més tots els quadres virals són de difícil diferenciació dels quadres bacterians des de la consulta d'atenció primària.
En resum : un estat de salut de difícil filiació del que se sospita, sense ser el més comú dels quadres infecciosos, encara que ho pot ser, i que la qüestió és saber més de la seua gravetat, que del seu tipus, però que ja ha reportat beneficis per a la indústria farmacèutica i prestigi dels polítics.
I mentre, la fam, els accidents de tràfic, la tuberculosi , la disenteria o la malària són temes menors.
Per cert, em vacunaré per respecte només als meus pacients.
( Si vols consultar una altra opinió, clica aquí )

Endavant Vila-real !

2009-11-01T19:08:00.008+01:00

Acabe d'enterar-me de la victòria del Vila-real C.F.
Si de cas, m'havia distret durant el transcurs del partit ajudant als deures al fill.
I ara tinc en ment a l'ex-entrenador Pellegrini, qüestionat pels mitjans periodístics, i no per el jugadors i aficionats.
Ja va dir García Candau que el bon fitxatge del Madrid no sabia si era bo per a l'"enginyer".
La diferència entre el nostre club local i el / els capitalins, és que nosaltres ens sotmetem a cicles i ells només són victòries i xafaments periodistics les seues pretensions... i aquesta prepotència mereix el meu personal rebuig i plasma el menyspreu a les capitals per part del pobles humils i plans.
O és que tots els periodistes han nascut en la Gran Via madrilenya ?
ENDAVANT VILA-REAL !
( En la foto, en el dia de Tot Sants, Pellegrini i d'esquena un especimen coen del Halloween ).

Fem bona cara !

2009-10-18T19:53:00.004+02:00

No tenim més remei veient la classificació del club local.
Crec que el seu president,entrenador i jugadors encara ho passaran pitjor que nosaltres.
Igual que en les grans gestes, en aquests moments serenitat i ENDAVANT VILA-REAL !!.

Aniversari

2009-10-10T11:00:00.002+02:00

El passat 3 d'octubre va complir el Club Natació Vila-real els seus primers 40 anys.
Servisca de testimoniatge perquè dins de 10 anys celebrem el seu mig segle de vida.

Sóc més àcrata avui ?

2009-10-09T17:30:00.012+02:00

Observe, mire i pense.... O ho intente ....
Els polítics em representen la corrupció, veig a un President de la Generalitat cremat i plé de cinisme,....
Una senyera que no em representa que baixa de l'edifici de l'ajuntament del Cap i Casal amb ties marujes aplaudint un gelat càntic ....
Un príncep que actua enfront del cadàver d'un pobre xic mort a un pais llunyà ....
Altres, com Obama, el Dr. Cavadas, Vicent Ferrer, un tal Alarte, el mateix Jaume I .... amb dades contradictòries ..... estic confós .... veia Canal 9 .... el 9 d'octubre ....
Sóc més àcrata avui que ahir ?
Al temps ....

Afrontar adversitats

2009-09-29T14:22:00.003+02:00

La veritat que tot just ni llig la premsa ni pense en el mal moment que passa la classificació del Vila-real Club de Futbol.
Una temporada que es presentava apassionant sembla un calvari actualment.
Ara bé, pense que en moltes ocasions per a conèixer les realitats, cal observar com s'afronten les adversitats.
I en això estem, a superar les circumstàncies !!.
Ànim al Club de Futbol , els seus afeccionats i a qui ni poden ser-lo perquè l'altra realitat, l'economica, és la major preocupació.
(Foto : Pantanet de Santa Quiteria )

Sonia Mañas

2009-09-12T19:12:00.009+02:00

L'últim cap de setmana de festes no puc gaudir-lo al poble. Ja en plena planificació per a la tardor i l’hivern, trac uns minuts per a relaxar-me escrivint un arxiu al blog. No m'abelleix escriure de crisi, grip A o corrupcions polítiques...

He trobat la fita de Sonia Mañas en el pantà del Sitjar. Poc he parlat amb ella. Quan va realitzar el curs de monitora se'm va presentar molt decidida. Per la meua banda un gran respecte per la seua família, especialment als seus oncles Pepe i Pasqualeta, a qui pocs dies abans de desaparèixer d'aquest món, els saludava a casa i m'impressionava en amor que professaven les nostres famílies.

Entre les novetats per a aquesta temporada està que el meu fill va a iniciar la natació competitiva. Té tretze anys, una mica endarrerit per al nivell que llig que tenen altres esportistes. Però, per altra banda, 1,75 m d'altura, prim i clar de pell (important per al meu mestre Pasqual Amposta) a part lo que puga tecnicament ensenyar-li.

Enhorabona Sonia. Et vaig veure abrigallada per molta gent i nedadors tan rellevants com Yurema Requena, Alejandro Martí o Daniel Vidal. Et sol•licite em consideres testimonialment en la gesta i per descomptat desitje que progresses en els teus objectius. Personalment (perdó per autoreferències) m'senc orgullós de pertànyer a la família natatoria del poble.

Recopilació vacacional

2009-09-04T08:48:00.004+02:00

Com per a tot fill de veí, tres setmanes de vacances i s'han quedat curtes.
Després de l'atemptat terrorista i amb el problema de fons de la crisi econòmica, havíem plantejat descansar el màxim a Mallorca.
Efectivament, vam aconseguir descansar, seguir de prop l'actualitat com generalment no podem i efectuar alguna excepcionalidad com en aquest cas viatjar en el conegut Ferrocaril de Sóller, una espècie de la nostra Panderola, però encara viva.
Com requeriría un capítol apart aquest aquest mitjà de transport, deixarem tan sols una imatge de la nostra arribada al Port de Sóller amb el tramvia, amb vestimenta de "guiri-turista vulgaris".
Interessant fou actualitzar la tècnica d'estils natatoris al meu fill perquè la futura temporada s'integre en un equip de natació.
I avui, cap al poble, les festes de la Mare de Déu de Gracia estan ací.
Bones festes !!

També ens toca

2009-08-12T23:20:00.003+02:00

Si, efectivament, anem a eixir teoricament per a equilibrar la nostra ment amb lo que cridem com "vacances".
Cap projecte que no siga descans en front de la badía de Palmanova i emmagatzematge de forces per a afrontar el segon any de la "crisi".
Bones vacances als bloggers.

35 edicions de 24 hores del Club Natació Vila-real

2009-08-03T18:35:00.009+02:00

Aquest cap de setmana hem gaudit de l'esdeveniment que tanca la temporada del Club Natació Vila-real, les 24 hores. En 1974 vaig presentar la idea al president del club basant-me en una prova similar que realitzava el Club Ferca San José de València, referencia llavors per a uns “entusiastes” de la natació. Els nadadors de major edat, en col•laboració amb els propis participants i l'ajuda dels pares, eren la base d'un dia festiu que servia per a reunir distesament a qui ho desitjara en el marc incomparable de les piscines de la Mare de Déu de Gracia.

A partir d'ací era qüestió d'observar l'evolució dels fets i millorar els aspectes millorables. I així, 35 anys !!

Moltíssims participants (inicialment amb dificultats per a reunir 24, actualment fàcil de convocar a 100), moltíssimes anècdotes (visites inesperades, actuacions “particulars” , tempestes, pedregats, incendis, robatoris , regals , plors, riures ...) però en essència els mateixos mètodes i mitjos (rellotge, marcadors de metres, pa i porta, xocolatà, pilotes de flare, diplomes ... ), tot un agradable esforç per a reunir en una jornada de convivència al col•lectiu d'esportistes practicants de la natació al poble.

Trist atemptat

2009-07-30T15:10:00.017+02:00

Fa pocs minuts i a uns 200 metres de la meua casa a Palmanova, ETA ha practicat un atemptat contra la Guàrdia Civil.
Per sort no estava a les Pitiüses.
Em pregunte : Per què ? ... Contra qui ? ... Amb quin objectiu ? ...
Qui ho sàpia, que ho escriga.

A GARA es pot llegir : "L'esquerra abertzale demana un esforç suplementari a tots els agents per a obrir una dinàmica de diàleg".
.... Ho senc, però no precisament avui.

En època pre-democràtica un sentia respecte per unes persones entregades vitalment a la seua causa.
No m'agrada la Guàrdia Civil ni els cossos militaristes, però ara, amb l'accés per la via democràtica que ens permet patalejar davant els prepotents, no té sentit la via violenta.
I menys encara que ho paguen amb les seues vides éssers humans que en la majoria dels casos treballen per un pírric sou per a mantenir les seues famílies.
Dissoldreu-vos ETA, sou uns prepotents !!. Lluiteu com tothom.

Yurema, 10 Km

2009-07-23T13:28:00.008+02:00

A partir dels resultats que llig des de Roma i consultant la premsa nacional imagine que va apostar fort : "Yurema Requena, va arribar a situar-se en la primera posició sobre el cinquè quilòmetre, al costat de la britànica, però, a poc a poc, va anar perdent posicions i no va poder arribar entre les primeres" (MARCA).
Algunes vegades no està mal tractar de donar la sorpresa. Som llatins i temperamentals !. Ànims.

PD : Hores després m'han informat que el motiu real del seu despropòsit fou la antiesportivitat d'altres participants al retirar-li les seues ulleretes de nadar en el transcurs de la prova.
Recorde que vas practicar arts marcials de xicoteta, veritat ? Doncs, "Pilleta", a aprendre de l'experiència !

Ricard Franch

2009-07-21T19:33:00.022+02:00

A Ricard Franch (a la dreta en la foto -maig/09-), entrenador de Club Natació Vila-real , preparador de Yurema Requena i de l'equip nacional d'aigües obertes en el Campionat del Món de Roma-09 m'el va presentar en l'antiga Piscina Provincial de Castelló el meu mestre e inefable Pasqual Amposta "Piula".
Era un xiquet de 8 anys, corpulent i de gran facilitat per a nadar. Nascut a Castelló, al carrer Sogorb, on els seus pares regentaben una fleca. Pocs anys després, per desavinences amb un club de Castelló, es va incorporar a la disciplina de qui escriu en el Club Natació Vila-real (I sobre el acolliment del nostre poble a esportistes, en aquest cas de la capital, s'anota com a tema per un altre post). Els seus millors resultats els va obtenir entrenat anys després en el Club Natació Sabadell amb Paulus Wildeboer. Va ser finalista en Campionats d'Espanya absolut en l'estil papallona i va arreplegar tècniques d'entrenament del citat tècnic sabadellenc-holandès.
Entenc que com agraïment a facilitar la seua trajectòria esportiva i al estar poc considerat en la seua ciutat natal, va accedir en 1987 a entrenar al Club Natació Vila-real que ha culminat, després de diversos èxits en categories junior i absolutes, amb l'explosió de la nadadora d'aigües obertes més llorejada del nostre país.
Des d'ací, la nostra enhorabona a un bon treball. Tal vegada un quart lloc en un Campionat del Món siga un al•licient per a projectar noves fites i l'objectiu de Londres 2012 siga arribar a un podi.
I tant Ricard com Yurema són ambiciosos.
( Per cert, enhorabona a les xiques de sincro pel seu or. Quan no es creen traves al bon treball, s'arriben als objectius )

Picardia

2009-07-12T15:40:00.011+02:00

Picardia expressa la cara del meu amic Paco davant la incredulitat de la seua esposa Isabel en la festa sorpresa del seu aniversari.
Ens va reunir ahir la celebració al Grau de Castelló, on lo de menys era el nombre (per cert, rodó) i lo de més l'amor que es professen aquest matrimoni.
Els amics acompanyarem tan sols la vetlada.
Aquesta és una mostra més d'una cosa que no té preu, els "amics del poble" de la infància. Salutacions per a tots !.
Per a molts anys, Isabel !.

Aclariments sobre la "festa de l'espiga"

2009-07-06T16:50:00.010+02:00

He rebut dues aclaracions en referència a la "festa de l'espiga". No tan sols per la molèstia de robar-los uns minuts de les seues vacances, sinó per la qualitat dels seus habituals treballs, no mereixien estar tan sols en els comentaris.

Toni Pitarch escriu : ‹‹ La festa de l'espiga s'ha consolidat als darrers anys per iniciativa municipal, però era una festa perduda en el temps... Ara, a banda del caràcter lúdic i fins i tot religiós, marca l'inici de l'estiu, és a dir, un període de temps on Vila-real queda desert del tot fins al punt que comença a ser difícil trobar un lloc on anar a sopar: visca el comerç local! Quin comerç?

Si a Vila-real despareix el futbol, ara que també està desapareixent la faena -per desgràcia-, acabarà també per desaparéixer el poble: a l'hivern n'hi ha poca cosa de tot, a l'estiu res de res...››

(Si voleu conèixer el comentari de l'any passat en tota la seua extensió, polseu els comentaris al final del post).

Jacinto Heredia escriu : ‹‹ La "fiesta de la espiga" era una vela eucaristica de la Adoraciòn Nocturna que se realizò en unas cuantas ocasiones en la posguerra en el ermitorio, lo mismo que en otras partes de la provincia.

Lo que se celebra el primer domingo de julio, y nunca, nunca dejò de celebrarse liturgicamente es la fiesta de la Visitaciòn, una de las mas antiguas de Vila-real junto con la de San Antonio Abad. Nunca tuvieron que ver una con otra ni se sustituyeron ni nada por el estilo. Otra cosa son las confusiones populares que pueda haber, y que siempre aparece quien tiene el gusto de fomentar e intensificar, sin documentarse adecuadamente.

La fiesta de la Visitaciòn, fiesta original en la ermita, incluso antes de que se difundiera la devocion a la Virgen de Gracia, ademas de la misa anual nunca perdida, era complementada solo por los miembros del Rosario de la Aurora que cerraban su ciclo anual con la visita a la ermita en esa fecha. En los ultimos tiempos, y paradojicamente por gobiernos socialistas, la fiesta se volvio mas popular con la aportacion de un refresco a los asistentes (eso incremento considerablemente la asistencia) y un concierto de la Banda de Musica. Mas recientemente un grupo intentamos potenciar tambien culturalmente la celebracion con una "serenata" con aportaciones literarias y participacion de los grupos musicales locales, pero la Concejala de Turismo con su reconocida capacidad intelectual, ha descafeinado totalmente la fiesta.

Pero repito, lo de"la espiga" fue una cosa y lo de la fiesta de la Visitacion, ahora "del termet" y pasada al domingo inmediato al dia 2, es otra completamente distinta. Que no te lien.››

A ambdós, moltes gràcies. Bones vacances !

Quina calor ! i la festa de l'espiga

2009-07-05T17:45:00.011+02:00

Ens és conegut la calor al voltant dels dies de la festa de l'espiga a celebrar en l'ermita del la Mare de Déu de Gràcia. Tal com Toni Pitarch m'aclareix en la seua resposta al blog de l'any passat, la celebració religiosa de la visita de Santa Isabel a la seua cosina, la Verge María, es transforma en la festa de l'espiga per coincidència amb la celebració de la festivitat de l'Adoració Nocturna en el Ermitori. A la setmana que ve escriuré en relació a aquesta santa, que res té a veure amb la d'Aragó i que m'acostarà al poble.

Aquest any, Mossèn Guillermo convida a la degustació de l'orxata i fartons "solidaris" amb una ajuda econòmica voluntària. Bona la iniciativa del conegut capellà, sempre peculiar i sempre humà (qué dificil sembla ser per a altres !), que encara recorde quan va arribar al poble, amb accent més o menys xapichat i la il·lusió d'una labor pastoral per davant. I crec que ho ha aconseguit .
A pesar de conèixer-lo poc, Mossèn, els meus respectes !

El Grau, t'estime

2009-06-29T21:28:00.005+02:00

Amb la translació del títol del blog a la població marinera que m'ha acollit durant 15 anys, faig un record en el dia de Sant Pere al meu segon poble, el Grau de Castelló. Grats records passant consulta en l'antic ambulatori, la Casa del Mar, veient i escoltant l'església del patró i les seues campanades.
I aprofitant l'ocasió, transmet la meua enhorabona a la infermera (quin tandem formàvem !), Jeannine que s'ha jubilat recentment i que a pesar de no poder assistir al sopar de acomiadament, em va transmetre la seua emoció en la conversa telefònica que varem mantenir. Gran humanitat i eficàcia, en totes la circumstàncies.
Per sempre, ... Visca Sant Pere !.

2009-06-18T21:40:00.002+02:00

Màsters del Club Natació

2009-06-14T14:58:00.024+02:00

Dit i fet.
La imatge dels components del Club Natació Vila-real categoria màster són els convidats en el post d'avui.
Aquest és l'equip de la sessió matutina i més abaix està el de la vespertina.

Tots ens hem trobat a Benidorm (Marina Baixa).
No vull relacionar noms per a no oblidar-me cap.
Espere competir amb vosaltres al any que ve.
Els bons records, el millor ambient i la victòria de Yurema Requena a Itàlia centraren els comentaris.
Salutacions, figures !! .

Facultat de Ciències de la Salut

2009-06-09T23:11:00.026+02:00

Des de fa uns mesos arrere és comentari l'opció de la creació d'una facultat de Ciències de la Salut dins de la UJI, situada a Vila-real. Emet una opinió en la meua qualitat de professional de la medicina que em vaig veure involucrat a realitzar els meus estudis a València.

És lògica la il•lusió per establir els estudis el més proper a l'ambient familiar i si fora en el nostre poble, molt millor. Però no entrem en “poblerinismes” sense sentit.

Crec, sincerament, que haurien de prevaldre altres aspectes, que contemplaren un estudi profund dels recursos docents i econòmics. Els docents han de ser professors i catedràtics universitaris. Tot això està ben regulat per la pròpia Universitat. La despesa que suposa la formació d'un sanitari és elevada (els metges, entre 9 a 12.000 € per alumne i any; 5 a 7,3 millons € en 8 anys). Sens dubte, les oneroses despeses per a les famílies de les nostres comarques es reduirien, pero ... ¿Té recursos la societat per a aportar aquesta quantitat quan no pot assegurar que els professionals es quedarán en la província?.

Una facultat de Ciències de Salut, que realment és tan sols un pas transitori i obligatori en la formació, arribaria a uns 80 professionals anuals que haurien de suportar els sis anys obligatoris i quatre o cinc de posteriors d'estudis especialitzats. Tot açò dins de deu anys. No seria la solució a la falta de professionals de la salut.

En resum és un repte gens fàcil per a qui ha d'actuar, la pròpia Universitat i els seus gestors són qui deuen crearla on vullgen o pugen i quan pugen (en els meus viatges a Mallorca són habituals les seues discussions en la premsa local, des de finals del anys 70) i desenvolupar l'estudi proposat i donar-li la importància que mereix a la qualitat en la docència més que la seua ubicació, que il•lusions o desil•lusions per als estudians/professionals apareixeran més endavant. Deu que quedar-se en una proposta intel·ligent, sense pressions, i hauria de situar-se al terme de Carinyena, tot això, també, perquè m'agradaria que el meu fill fóra metge.

Adéu, Enginyer

2009-06-02T17:30:00.008+02:00

Avui s´ha formalitzat el fitxatge del Sr. Manuel Luis Pellegrini Ripamonti per el Real Madrid. Per la seua hieràtica actitud, sembla la imatge de tots nosaltres coneguda.
Com a vila-realenc i tècnic esportiu considere ha donat un estil al club del poble,i d'ací el nostre reconeixement.
Adéu, Enginyer ... que triomfe en la pròxima Lliga ... però deixa'ns guanyar al Santiago Bernabeu !!. Gràcies.

"Takk for alt" (per a molts anys)

2009-06-01T20:30:00.005+02:00

He assistit als funerals de la meua sogra a Noruega. Cite per davant que ja he passat tals circumstàncies amb els meus pares i no m'era nou. Vaig a exposar el que vaig observar i alhora destacar les diferències culturals. Aquestes, ni millors ni pitjors, només diferents. La celebració va tenir lloc en una menuda església en la illa de Hvaler, al sud de Noruega (foto de baix).

El primer tràngol i tal vegada el pitjor va ser la recepció prèvia a les portes de l'església. No més de 50 persones reunides i escrupolosament de negre (rar perquè els noruecs no donen importància a la imatge externa). L'església, antiga, sòls de fusta, parets sense refinar i sense imatges. Després d'escoltar 25 minuts l'òrgan, inicia la cerimònia el Pare de l'església protestant i em sorprèn la senzillesa amb que s'expressa, l'exposició de la seua malaltia i últims dies, juntament amb les raons que li havien dut a residir en aquesta zona del país. Després d'això, transmetia l'agraïment a les seues filles i fills polítics i assistents, així com va llegir les inscripcions deixades en els rams de flors. Tot això molt pròxim.

Després de nous cántics tradicionals en aquestos esdeveniments, vam passar al cementeri, annex sempre a les esglésies, per a prendre terra, en aquest cas al costat del seu marit, mort fa uns 30 anys. Encara que mecanitzat, el soterrament és emocionant, acompanyat pels cantics adequats per al moment. Uns minuts més de rebudes de condols i els familiars i acompanyants abandonen el camp sant, amb la frase tradicional per als noruecs “takk for alt” (gràcies per tota una vida). En últim lloc per acomiadar-se, i com arreplega la foto de baix, la meua dona i fill.

Fins a ací era l'esperat, però després d'aquesta cerimònia, ens traslladem a la casa d'una cunyada per al que denominen cafè “in memoriam”. Ací divergeixen els nostres costums amb les nòrdiques. Aquesta fase de la celebració, reservada per als familiars més directes, va reunir a unes 30 persones, amb l'aportació de canapès freds i tortades, acompanyats de cafè o begudes refrescants, sense alcohol, parlant distengudament tant de la morta com d'altres situacions de la vida diària.

Després d'unes tres hores, finalitza la celebració, de bon tros respectuosa, però sense el dramatisme de les nostres costums. Enmig d'aquest cafè “in memoriam”, el meu fill i jo comentem : “ Qué difícil resulta engolir, sabent que falta una persona que estava sempre entre nosaltres”. Però així és, és una altra cultura, que repetisc, ni millor ni pitjor, tan sols diferent.

També el Barça

2009-05-28T09:37:00.002+02:00

També va complir l'equip blau i grana el la final de la Champion League. Enhorabona als seus seguidors.
A títol de broma, la foto correspon al partit amb el Vila-real fa pocs dies, probablement el major disgust previ a l'alegria del triomf, comparable amb l'alegria nostra, més que res per demostrar el seny del nostre equip.
A esperar una setmana per a conèixer el camp de treball l'any que ve.

Deure complit

2009-05-24T12:16:00.003+02:00

Deure complit ahir amb la victòria sobre l'equip representatiu del "cap i casal" que ens toca moltes vegades suportar.
I contadient a l'absent Catalán Mínguez, en dues ocasions el club no ha perdut en festes ... i contra dos equips d'entitat.
No podré escudar-me (veure el post inferior) en qualsevol romans per a veure a Mallorca al Vila-real, però personalment ja em senc satisfet ... i com sempre, gaudim ! .. . per si més endavant les fites d'avui queden fora del nostre abast.
Enhorabona jugadors i aficionats !

Adéu Sigrun

2009-05-22T17:15:00.009+02:00

El post d'avui és a títol personal.
Aquesta matinada ha mort la meua sogra, Sigrun.
Com record i igual que m'agradaria quan arribe el meu moment, mostre una fotografia presa avuí a l'alba de la seua ciutat natal, Hellesylt, al fons del fiord de Geiranger, mig-oest de Noruega.
Per desgràcia mai més veurà els llamps del sol del matí de la seua ciutat, però sempre quedarà el record d'aquesta imatge i el reconeixement d'haver educat adequadament a les seues tres filles en moments difícils per la seua prompta viduïtat .
Adéu Sigrun. Com diem al poble: Per a molts anys.

Sant Pasqual dins i fora del poble

2009-05-18T18:20:00.006+02:00

El primer cap de setmana de festes he gaudit al poble. Vaig poder passejar amb la meua dona en una hora sense aclaparaments i exposarli les tradicions que ens relacionen als veïns. Anys arrere vaig pertànyer a la "Penya Calentura" i vaig compartir amb ells uns pastissos i un cafè, suportant, com no, les bromes habituals. Ni ells ni jo canviem.
El dissabte, després de passejar pel mercat, que mai arribarà a ser en mateix que la seua plaça homònima, vaig observar la quantitat d'habitants acollits al poble. Per descomptat ben acollits si la necessitat és el seu drama. A la nit vam quedar a casa zapingejant el festival de l'Eurovisió i el partit de futbol Vila-real - Real Madrid. Victoria del cantant representant de Noruega amb la nostra modesta ajudeta de 5 sms des dels nostres mòbils. En futbol, satisfacció al marcar el gol de la victòria de l'equip del poble amb el cántic de fons "Així, així,... així guanya el Madriz".
En el dia del sant, després d'escoltar les campanes de la basílica vam haver d'eixir fins a L'Alfàs del Pi on estàvem convidats al sopar en commemoració del dia nacional de Noruega, amb la presència dels presidents d'Espanya i d'aquest país. Per cert, i com estem en campanya d'unes insulses eleccions al parlament europeu, el president del Regne de Noruega, Sr. Jens Stoltenberg (en mig de nosaltres) va passar taula per taula a saludar als convidats i fer-nos una foto, que almenys em servirà per a impressionar a la meua família.
Res més, aquesta nit, la "xulla" i la resta de setmana a gaudir de les festes del poble. Valga una frase que vaig escoltar en el sopar "sense amistat no hi ha vida".
Bones festes !!

L'àngel i la grip A (H1N1)

2009-05-03T20:35:00.008+02:00

Ha passat la Pasqua i Sant Vicent, aquest any dividida entre el poble i Palmanova (Mallorca). Cal veure com passa el temps de pressa quan els dies van allargant les seues hores de sol i els arbres que veem des de la finestra de casa broten les seues fulles.
Com record dels dies de Pasqua, la imatge de l'àngel que presideix l'entrada a la urbanització que visc. Per cert, querubí i per tant vigilant guardià de la glòria divina.
He ocupat el meu oci aprenent el maneig d'un “smartphone”, per cert, bastant complicat ... i ja només em queda l'ajuda del meu fill per a conèixer el funcionament del GPS !.
La grip del porc o Influenza A (H1N1) acapara l'atenció de la població i, com és natural, l'oportunitat dels polítics d'aprofitar la situació per a lloar els seus sistemes públics, tots, els millors del planeta.
Personalment, respectant els afectats i una miqueta menys als maniàtics que utilitzen el tapa boques, pense que aquesta pandèmia encara no està a l'altura del tabac, l'alcohol o la malària, i no obstant això només els recorden aquestos en els seus dies internacionals.
Per cert en la meua casa, suc de cítrics i Tamiflú en el rebost, per si de cas ... i llegir les notícies de la OMS, encara que només estan degudament actualitzades en anglès ... Salutacions al Sr. Font de Mora ! (altra qüestió és com aplicar les seues idees ) .. que anàvem a la mateixa professora d'anglès, la estimada Contxita Perkins.

Avui, natació

2009-04-07T18:50:00.003+02:00

Dies arrere vaig estar a Castelló en l'homenatge a Manolo Marín, fins fa poc de temps secretari de la Delegació de la Federació Valenciana de Natació en la nostra província.
Grats records, salutacions, fins i tot disculpes !! per part d'alguns assistents en reconeixement a esforç realitzat anys arrere i els meus ànims a Manolo que va lluitar amb mi per rellançar un esport que avui ho gaudeixen els seus practicants a Castelló, i que, per cert compta amb un membre de la nostra província , Paco Sanz, en la presidència i es celebren Campionats d'Espanya amb èxit organitzatiu i encara que falten més “estrelles” representatives, la millor, la nostra Yurema, ha començat amb bon peu la temporada guanyan el Campionat d'Espanya Absolut en la prova de 10 Km a Màlaga, superant la barrera de les 2 hores, per primera vegada en el nostre país, el que suposa un record estatal. La web de la RFEN, ho reflecteix, amb declaracions en veu d'ella mateixa. Enhorabona !!
Per a acabar, donar les gràcies a Vilapèdia per publicar la meua aportació a la història del Club Natació Vila-real .

Serra Bernia

2009-03-17T22:05:00.003+01:00

Aquest cap de setmana ens hem relaxat ... és un dir !! ... amb l'experiència d'un passeig per la muntanya de Serra Bernia.
Pedro López, company de classe del meu fill, amb els seus pares i els meus fervierts gossets, hem aconseguit arribar a veure la totalitat de la comarca de la Marina Baixa ..
I què vaig pensar jo ? ... quina bona terra ... si no fora pels seus habitants !!! ... entre els quals em trobe jo !! , encara que en el meu cas intente esforçar-me per reconèixer els meus defectes.
No comente més ... fins a la pròxima etapa.

Vila-real, gran i Madrid, menut

2009-03-10T23:21:00.005+01:00

Julián García Candau *

Ho tenia difícil el Vila-real i encara que li van anul·lar un gol de manera inexplicable va aconseguir passar.
Va vèncer al Panathinaikos al que havia d'haver derrotat en El Madrigal en el partit d'anada.
L'equip villarrealenc no es va acovardir en l'estadi atenès. Ni l'ambient, ni els jugadors contraris van poder impedir la seua classificació.
És un menut entre els grans o un gran encara que se li considere menut.
Com agraden !
===
* Intencionadament, he obviat els comentaris de l'altre club (españolíssim) que jugava, per a veure quina gràcia que els fa la ignorància.

La crisi també sembla d'idees

2009-02-22T11:41:00.008+01:00

Dos mesos duem d'any i havent preparat diversos comentaris no em va abellir publicar-los perquè no em deien gran cosa ....
- Reprendre la normalitat laboral no era notícia, ja que no vaig prendre vacances en Nadal.
- Vindre com cada hivern la meua sogra a casa, amb les consabudes dues alegries (arribar i anar-se'n), m'obliga a canviar alguna costum, però escoltes la veu de l'experiència i practique el seu idioma, que sempre em recomana que hauríem de parlar a casa ... uff .
- El vent va provocar en incendi del col•legi del meu fill, una anècdota de la que deixe la seua imatge.
- La crisi sembla fins i tot ja d'idees, i la real (económica) podria ser un extens comentari. En el meu cas, m'afecta fins i tot com "cap" (això si, ja complits els 50 anys) l'haver d'acomiadar per primera vegada en la meua vida a un empleat.
Esperem la seua milloria, sense esperar molt dels polítics i encara millor, aprenguem a viure amb "humiltat".

Missatjets

2009-01-01T20:30:00.006+01:00

La moda de les felicitacions ha establit definitivament ja al element en qüestió, el missatjet per SMS.
Arrere queden els petons, l’apretó de mans, les postals, físiques o electròniques o la pròpia cridada a través del telèfon. El missatjet és molt gelat, si, però eficaç, ràpid i fins i tot barat.
Més de dues dotzenes de missatjets m'han arribat enguany.
Amb aquesta casuística he trobat missatjets bons i no tant, originals del remitent, elaborats horterament com plantilles reenviables, inclús el de l'amic “Kiko” que m'acosta més al seu cel i fins i tot, un, remet anualment des de la introducció d'aquesta moda per Mari Luz i Fernando, que no es qui són, però els retorne els seus mateixos desitjos.
No m'agraden els missatjets , però si és l'única manera d'oferir bons desitjos, que seguisquen ... i anem preparant per al futur missatgets per “You Tube” amb falsos somriures, ridículs barrets i malsonants campanetes de Sant Nicolaus.

Ojala fóra una inocentada ...

2008-12-28T18:49:00.004+01:00

M'agrada veure, llegir o escoltar les notícies en un dia com avui. És una manifestació més de la nostra cultura.
Però aquest any m'ha entristit l'atac jueu sobre la franja de Gaza on viuen palestins després del pla de retirada unilateral israeliana de fa tres anys.
He llegit els blogs habituals però per damunt de les inocentades està la crua realitat d'un conflicte que els aliats occidentals han catalogat de desproporcionat, que pot ser el preludi d'una nova "intifada" i una divisió creencial del món més pròpia d'èpoques medievals.
Si aquest conflicte prossegueix, la crisi econòmica o la tristesa que em transmet la nova Plaça de la Vila, seran autèntiques inocentades.

Bon Nadal !

2008-12-24T12:13:00.012+01:00

Enyore als xiquets de Botswana perquè no tenen problemes amb la consabuda crisi econòmica.
A ells i a tothom, amb tota la nostra estima...
Bon Nadal !

Solstici d'hivern

2008-12-21T18:48:00.004+01:00

He alçat com tots els dies per al passeig matiner dels meus cans i descansat una miqueta per a acudir a una cura programada.
Després del desdejuni, hem fet un passeig la dona i jo pels voltants de casa i observat la soletat en els carrers i els anuncis de vendes d'apartaments.
A l'arribar a casa, ja en el migdia, el nostre familiar “english breakfast” dominical en la terrassa amb un sol esplèndid. Salutació a Toni Pitarch en el seu bloc i prepare una part del meu treball per al dia de Nadal.
Després de la reglamentària migdiada, rente als gossos, que queden blanquíssims per als pròxims dies i en el passeig vespertí pel la platja, prenc aquesta foto de la Serra Gelada. Els carrers, patètics, sense vianants i amb pocs ornaments als establiments.
Arribe a casa, prenc cafè amb tortà de massapà norueg i prepare aquest post abans de l'inici del partit de futbol del Vila-real vs Barça per a no estar influenciat en el meu ànim.
Així passe el dia d'avui, solstici d'hivern, no se si bó o dolent, però és el que hi ha ....
Ah, per cert, Bon Nadal a tothom !!! ... aquest any, si tot va bé, al poble.

Principis de desembre

2008-12-04T14:58:00.003+01:00

Principis de desembre i incertesa. L'atur s'acosta com al major problema dels ciutadans i arribar a final de mes es planteja un repte.
Al blogger no li apeteixen temes frívols, la veritat.
Fins i tot el meu fill m'ha destruït la computadora, amb la pèrdua de tota la informació dels últims set anys .
Però cal conformar-se, hi han coses més importants com respectar els dolents moments que passen uns o passem altres.
I considerant que des de l'agost no he pogut visitar el poble, quan torne pel Nadal espere em siga suau l'impacte del passeig a peu per la plaça de Ca la Vila.

Adversitats diàries

2008-11-11T19:24:00.012+01:00

No és fàcil treballar fort i esquivar les adversitats diàries provocades per qui els seus foscs objectius els guien. Dies arrere va començar la campanya de vacunació de la grip en les nostres comarques i són motiu d'un ús fraudulent per la clínica que és competència de la resta de professionals privats de la comarca de la Marina Baixa.

La Clínica Benidorm que només vol exclusivitats i paga a incults mercenaris per a enriquir al seu amo, ofereix gratuïtament als ciutadans escandinaus la vacuna de la grip i les vacunes incloses en el calendari vacunal. Bona idea, si no fora perquè són lliurades per la Consellería de Sanitat para els pacients valencians, espanyols o estrangers residents i la citada clínica ho ofereix com hamet perquè piquen els usuaris estrangers que la reben i així poder captar-los i després esprémer a les seues companyies d'assegurances, perdent uns preciosos dies de vacances i dies de la seua vida perquè generalment són persones d'avançada edat.

Que ho administren a ciutadans estrangers no residents, és fàcil de demostrar. Que les vacunes són lliurades de la Conselleria a Hospitals privats, una mica més complicat (i de fet, vaig sol·licitar els serveis del meu advocat per a consultar a directius del departament de salut), però el que és lamentable és que els periodistes de publicacions dirigides per a residents estrangers ens menyspreen ocultant la nostra denúncia i les mostres de suport dels nostres pacients i encara més, ens cataloguen de xantatgeadors ("blackmailers" en anglès) si els retirem la nostra publicitat (que per cert supera el meu sou).

Només em queda exposar-lo ací. Gràcies per llegir-me.

(En la foto, "Asdis", guia islandesa que li administrarem enguany la vacuna de la grip. Heillaóskir ! Salutacions !).

Gràcies amics

2008-10-19T08:32:00.004+02:00

Els amics del poble han vingut a visitar-me a la Marina Baixa.
Testimoni d'això la foto. I testimoni que ens passen els anys és lo "templaes" que estan les dones.
En fi .... Tan sols gràcies i que mantinguem la salut per a tornar-nos a trobar "spanetjant" un altre cap de setmana.

9 d’octubre : La gota freda.

2008-10-09T20:14:00.010+02:00

Avui, dia festiu en aquestos indrets que vivim, he tingut una temptació.

Ja que he treballat el matí, m'abellia passar la vesprada descansant a casa. En algunes ocasions precedents recorde que a la tarda oferia la TV autonòmica generalment una pel·lícula de qualitat.

Doncs bé, he seguit les notícies de migdia de Canal 9, cosa que no feia des de anys. Resultat : indignació i vergonya pel contingut del noticiari. Desprès del impacte, em fa sentir que visc en un núvol. I per a núvols, els de la gota freda.

La meua manca d'identificació amb aquesta cultura i les despeses en fastuositats “anglo-falleres” en aquestos moments de crisi que travessa la resta del món, m'allunya de gaudir d'aquest dia.

Res més, aguantarem la gota freda : Per supost, "la millor del Món".

La tardor

2008-09-28T18:02:00.011+02:00

Setembre per al treball em sol semblar a les pretemporades esportives. A partir d'elles i amb la seua projecció, intentem trobar la perspectiva per als següents mesos i enguany prevenir la esperada crisi, si m'arriba. A les hores, almenys estar preparat per fer acte de reconeixement adequat si la meua labor és professional i honrrada.

Una salutació i afectuós reconeixement al borrianenc Dani Vidal, participant en els Jocs Paralímpics de Pequín. Vaig veure les seues carreres en TV i el seu esforç és generós. Ha de ser un album de records inoblidables el pas en una olimpíada i ja van tres per a ell.

Parlar de l'equip de futbol del poble ja s'encarreguen millors bloggers a qui els agraïsc ens informen als pseudo-neòfits. La meua opinió és que m'agrada la modèstia amb que plantegen els encontres, els interessa guanyar, per supost, però amb estil propi i sense humiliar a la manera dels equips capitalins, amb el míser goig de la seua pròpia premsa.

La tardor es va afermant la idea que aquestos Nadals van a ser un poc diferents. Personalmente confie que baixarà el mercantilisme i podran apreciar-se més els xicotets detalls.

( La foto, bonica, encara que tan freda com la tardor. Observeu la "farola", destruïda. Ni tan sols sé com li diuen a la placeta. Per a mí és l'antic pati dels carros.)

Nova etapa

2008-09-15T20:12:00.004+02:00

Avui comença una nova fase en la formació del nostre fill. La secundària és una fase de maduració important. Per primera vegada acudeix a un centre privat. Nosaltres estalviarem per altres partides, però no deixarem res que siga per a la formació acadèmica.
Sort, fill !.

Piscines de la Mare de Déu de Gràcia, 42 anys de records.

2008-09-06T11:03:00.006+02:00

El dia 31 d'agost tancaven les piscines per a una futura remodelació. Vaig acudir a la mateixa tal dia i vaig prendre unes fotos per al record per si tal vegada fallen els projectes.

Allà pel 1966, estiuejant en l'ermita, ens informen que la piscina estava oberta. Acudim els xiquets i aquell mateix dia un senyor em pregunta “xiquet .. vols nadar ? . Era Pasqual “Piula” qui em va inculcar a les hores aquesta afició.

La foto superior és una postal editada per “Escudo de Oro“, que contrasten els trampolins recents construïts amb la “Cantera” neta de masets amb la inferior, de l'últim dia d'obertura d'aquesta primera època amb els trampolins tancats i masets situats en la “Cantera” observant les piscines.

Si vols veure el album de 50 fotos de les piscines, polsa aquí.

Tenia en el meu interior un un deute amb aquesta instal·lació que ha format part de la meua vida, i avui, en els moments que estan denominant a les Piscines Municipals Cobertes Yurema Requena, el meu record a les Piscines de la Mare de Déu de Gràcia, també en el dia que participàvem habitualment en el Trofeu de Natació en honor de la patrona del poble .

Bones Festes !!.

Ses vacances a les Pitiüses

2008-08-26T14:00:00.019+02:00

Curiós i bonic l'article salat mallorquí que he escoltat aquestos dies i que dona el títol al bloc d'avui. Encomiable també l'esforç per mantenir els seus arrels lingüístics.

Em sap mal no haver participat en la blogosfera amb els meus comentaris, però em caia constantment la connexió, per sort gratuíta, a la Platja de Palmanova a Calvià.

Olímpiques vacances les gaudides i orgullós per l'actuació de Yurema Requena en la seua participació. Com expresse en el meu comentari en el blog Des de Vila-real, entenc el cabreig de Yurema perquè no s'havia preparat per a ser segona en els 10 Km d'aigues obertes a Pekín i no sentir-se al 100 % en una prova de 2 hores que tot es decideix en 5 minuts i amb una diferència de 20 segons, i com rivals especialistes de tot el Món, es deu notar molt.

Vaig remetre un SMS a Ricardo Franch a les 5:10 del dia 20 d'agost : "Ànim, Ricard. Pocs sabem lo que costa aquest esforç. A per Londres !". Confie parlar personalment amb Yurema i Ricardo, encara que dega pujar al esplèndid poblet de Vallat.

He pogut aprofundir aquest any sobre el nord de l'illa de Mallorca, en especial Alcúdia i Port d'Alcúdia. Han rebut els meus cànids el bateig en aigües mediterrànies al l'illot proper a l'Ermita de la Victòria. Bella la badia de Pollença amb coincidència a les interessants Converses Literàries a Formentor, encara que molts estàn mes pendents de trobar-se amb la "Obregón" que de la cultura.

No vull deixar de citar la visita a Port d'Andratx, on viuen els meus amics Gunn Britt i Ernesto. Contrasta la bellesa i sigularidad dels seus carrers amb el menyspreu que mereix la seua corrupció urbanística.

I ... a partir de demà vaig al poble, a la vora de Millars per a relaxar el meu esperit i el sentiment originari que són fonamentals en lo personal i familiar.

Seguim gaudint de les vacances. Salutacions.

Per fi ...

2008-08-14T17:45:00.008+02:00

Per fi ... els meus gossos es marxen de vacances. Dona, fill i jo, els acompanyem. Van trobar una bona coartada aquest any per la falta d'una vacuna i feliços estaran a les Illes Pitiüses.

Les seues condicions mínimes, tres passejos diaris (7, 14 i 23 hores) i com els pipi-cans estan a l'abast de casa, parada per a a lligar amb altres gossos, ja que per a això són políglotes o almenys tenen clares les seues interpretacions.

Enfront de noticies d'abandons d'animals en aquestes èpoques, el nostre cas és el contrari, ens acompanyaran enfront de la Badia de Palma (vegeu la foto des de la terrassa del nostre apartament) aquestes nits d'agost per visualitzar els Jocs Olímpics.

Tots feliços. (Sobretot després del èpic que pot resultar creuar el Mediterrani amb els dos gossos en la cabina de l'avió).

Fins a setembre !.

Yurema no nadarà sola

2008-08-11T19:49:00.005+02:00

Interessant la idea de l'Ajuntament i el Club Natació Vila-real en el suport a Yurema Requena en Pekin.

He rebut el cartell anunciador de l'esdeveniment que diu de la jornada de portes obertes en la Piscina de la Mare de Déu de Gracia.

Per cert, instal·lació que passarà a millor vida dies després i que tractaré de plasmar en unes fotos i comparar-les amb aquella de 1966 que vaig participar en la seua inaguración.

Endavant, "pilleta" ( així li deia quan era un aleví de nadadora ), segur que no nadaràs sola !!

L'ambient olímpic i Yurema Requena

2008-08-03T22:58:00.012+02:00

L'ambient olímpic impregna ja l'ambient i els medis de comunicació.

Com tècnic de natació i alhora ideòleg en aquesta província, fins ara la meua implicació havia estat parcial amb José Luís Ballester en 1988, format per el meu mestre Pasqual Amposta “Piula”, i com president de la Federació Provincial vaig presentar el seu homenatge en el Casino Antic de Castelló per a assistir a Seul-88. (Per cert, recorde l'estranyesa d'alguns sectors a l'expressar-me en valencià, després de més d'una dotzena d'anys de democràcia !). Amb David Ortega, que havia captat anys abans per a aquest esport des de les escoles de natació del C.N. Castalia, el meu paper era de director tècnic de la Federació i la seua assistència a Sydney-2000 representava una continuïtat que encara que a Atenes-2004 s'interrompia, en 2008 reapareixia a través de Yurema Requena.

La veritat és que és una mica més especial. L'havia entrenat als 11 i 12 anys com promesa i li havia inculcat, com a tots, l'ambició per superar-se i la humilitat. No era una estrella però li percebia una reserva potencial per explotar i una desimboltura per a afrontar els reptes. I va ser el meu pupil Ricard Franch qui, refereix per casualitat, descobrix les seues possibilitats en les aigües obertes. Ricard aplica tècniques d'entrenament molt rendibles i que es va adaptar Yurema de manera excel•lent.

Participarà el dia 20 d'agost en la prova que denominen marató (10 Km) a les 3 am en un canal que s'adapta a les condicions de Yurema. La posta a punt dels nadadors és de les qüestions més complicades en aquest esport i les avaluacions es presentaran després dels Jocs i generalment, com en les batalles, pels guanyadors.

I el meu desig és la major de les sorts per a la primera esportista local que acudeix a uns Jocs Olímpics i li recorde la meua màxima: ambició per superar-se i humilitat per a acceptar qualsevol resultat, dades que mantinc en la meua ment com característics de la idiosincràsia del nostre poble, de nou mal escrit en la web del Comité Olímpic Espanyol.

A dalt, l'edició d'aquest any de la prova més tradicional d'Espanya, el descens de la Ria de Navia, dedicant ànims als nostres representants.

Serps d'estiu

2008-07-29T19:02:00.011+02:00

Ens trobem a final de juliol i les serps d'estiu no es presenten amb l'afluència esperada. Els esforços per anul·lar la paraula "crisi" és la serp més preocupant per als ciutadans de a peu. Ojala no haja necessitat de recordar-la des de la situació de necessitat real !(al 88 % d'espanyols en afecta a les vacances). El suport de El Mundo al manifest pel castellà, deplorable !, rastreja i rastrejarà, desgraciadament motivat pels habituals vents de ponent. La serp dels comptes autonòmics, que ofereixen als valencians el que mereixem, ha apuntat la cua, però no perquè es parle ni menys es negocie política o econòmicament. A les hores, per a què la van soltar el qui fora … Uff .. semblen encara coses de poders fàctics !.

Per altra banda, s'han visualitzat bones serps ? .. si ! .. , encara que poques : una, local, recordar a “Paco el Músic” com compositor de la sintonia de Nokia , que els tribunals col·loquen en el lloc que es correspon al polític que ens irrepresenta en la Diputació de Castelló i finalment que les serps i dracs clàssiques de la cultura xinesa obriran a la llum la manca de drets humans en aquest olimpic país.

I la foto a què ve ? Perquè els meus gossets ( Lara i Jordi ) han estat operats satisfactòriament junt amb la meua dona, la qual cosa em planteja de prop el que representen les raons de salut en cada casa i les situacions que comporten. Ells seran l'atenció de les meues vacances... Que ... quant tarden en aplegar !

Per cert, felicitats a Carola i Juan pel 25 aniversari de les seues noces. Als 50 confie poder estar i compartir la felicitat amb ells.
Ells ho mereixen ... per a molts anys !.

La festa de l'ermita

2008-07-06T13:24:00.017+02:00

Avui és la festa de l'ermita o de l'espiga (des d'ací convide a algun erudit que amablement em llija, m'aclare el per qué aquesta denominació).

Em vaig criar en l'ermita fins als meus quinze anys i per tant està molt profund en mi aquesta festa.

Recorde ... Hi havia un matí que la meua mare em despertava prompte, em rentava bé la cara i vestia "de diumenge". Eixia a la plaçeta i veia que havia de traure, si podia, una de les butaques enfront de les canterilles a l'entrada del ermitori. Es desenvolupava la missa amb la poca atenció habitual (per Mossén Gavara i en els últims anys celebrada ja per Mossén Guillermo). Com anècdota, observant com es perdien algunes pessetes en el trajecte del "pas de la bandeja"... ufff . I al final començava la processó. Es feia una volta ascendint per la "pujà", pasejant per el termet i baixàvem per l'escalinata.

Ací s'escoltava el tronar de la traca, preparava la Música i mentre els majors anaven a cantar els gojos (lo de l'orxata i fartons, la veritat, no ho recorde de a les hores), nosaltres, els xiquets, ens anàvem a despullar i quedar amb tan sols el traje de bany i baixar a les "tres peñetes" a nadar i jugar com corresponia per la edat i la raó que el tòrrid estiu havia arribat. I fins a la una, amb el toc de la campaneta del ermitori, a pujar per dinar.

Avui no puc estar allí, però després d'escriure aquestes lletres em conforme i ho gaudisc com si allí estiguera. Per a qui puga estar, la meua enveja sana !.

(La imatge correspon a un oli de R. Carbó -deixeble de Llorens Poy- del Nadal de 2005, de la meua propietat i que m'acompanya en els meus indrets) .

Estic de "Rodríguez" ...

2008-06-27T19:56:00.006+02:00

TML clipboard

Amb la finalització del curs escolar i el trasllat del fill al seu pais natal a una escola d'estiu, ( i jo orgullós per que aprenga més d'una cultura), la dona aprofita uns dies de vacances, sent la conseqüència la qual encapçala el post d'avui.

Hem matriculat al fill en un col·legi que es basa en la llengua de Shakespeare, no per raons de modernitat sinó altres de l'índole de les quals no ve a compte .. I em pregunte ... tindrà "Educació per a la Ciutadania" en valencià ?.

El futbol m'entreté, i gaudisc de l'actuació del vila-realencs, encara que com a Raul Puchol, només vaig poder veure el tercer gol de la selecció espanyola en la TV per raons professionals.

La crisi econòmica segueix sent i serà per uns mesos més la preocupació dels ciutadans. Per a altres crisis, altres excel·lents bloggers (el tord engabiat o Marina Albiol, per exemple) ens traslladen les seues inquietuds.

I entre ells, l'amic Toni Pitarch em sol·licita unes fotos cibernètiques de l'estiu als paradisos nòrdics. Ací va un enllaç al poble de la meua sogra, Hellesylt, (amb 11 webcams en directe) en el fons del fiord més bonic de Noruega, Geiranger.

Desgraciadament no estaré a l'agost allí, ja que anirem al meu poble d'adopció, Calvià, més que en pla "giri", a reparar uns desperfectes en l'apartament i perquè la nova companya a casa, Lara, no disposa de les vacunes reglamentàries per a eixir a l'estranger. Probablement el nostre Nadal serà a Noruega, però encara queda temps.

Uns dies enrrere, tambien vaig saludar a altres amics amb encantadors cadells ... és aquest el teu cas ? ... doncs a dur-los de vacances on ells (els canins) preferisquen !!, són ja els reis de la casa i no es queixen tant com els "Rodríguez".

El Grau de Castelló

2008-06-16T19:22:00.009+02:00

Dies enrere vaig tenir l'oportunitat de reunir-me amb qui van ser els meus companys de treball en els últims anys.

El motiu va ser la jubilació de l'eterna Purín. Eterna perquè durant els meus quinze anys no var canviar en res la seua particular conducta i perquè en tots els ambulatoris i per extensió en tots els treballs amb contacte amb el public sempre hi ha una persona a qui mes volen els usuaris per motius generalment interessats.

Em diuen els meus ex-companys que les coses han canviat. Com sempre a pitjor. Ara no és moment per a ampliar.

El Grau de Castelló, on és “tot cor” en els seus ciutadans, pateix mes que altres pobles l'economia i els valors humans que avui proclamen que estan en crisi.

Però, per sort, estan els moments per a la reunió, per a analitzar el passat i per a desitjar el millor per a qui van centrar innocentment la seua vida per als altres a canvi d'un grapadet de peix del poalet ... després de les festes de Nadal i per preparar l'aladroc o boqueró amb el seu inconfundible olor que deixa a la cuina dies després, per a gaudir-lo tan sols amb les bones amistats .

Per a molts anys, Purin !!. Visca el Grau !!. Visca Sant Pere !!

Fita històrico-futbolística

2008-05-24T20:22:00.010+02:00

Avui ha arribat a les meues mans un exemplar de "10 anys en l'elit 1989-2008 Vila-real C.F" per Juanjo Clemente i no puc més que recordar la efeméride personal que vaig viure a les hores.

Era el darrer diumenge de festes de Sant Pasqual i estava de guàrdia en l'antic centre de salut de Borriana. Junt amb mi, el company i també vila-realenc fins a les entranyes Fernando Moreno, per cert algo més entés que un en qüestions balompédiques, i també provinent d'un altre esport.

"Anem a veure", imagine la frase, ocultant els dubtes de si seria possible superar la complicada promoció. Comença el partit i seguiem treballant i ullegant la televisió quan podíem, fins que un moment, massa prompte, escoltem el gol de Alberto i ja ens preguntàvem : "serà possible el somni de veure al Madrid o al Barça l'any que ve ?".

Després de donar saltets de nervis en els vells sofàs, pregant-li, com quasi tots a Sant Palop, hora i mitja després, va acabar el partit i Fernando i jo vam pendre un vell whisky emmagatzemat en el centre (espere no ho llija el fill) i després, a seguir treballant, ara amb molta satisfacció.

Per cert, el celador, capitalí i molt entés en arbitratges de futbol, no acabava de compartir la nostra alegria (no comentaré més).

Igual que la mort de Franco o el colp de Tejero, havíem trobat una nova fita històrica, ara a més, en el coret de vila-realenc apassionat per l'esport .

El meu goig mullat per la pluja

2008-05-19T20:03:00.009+02:00

Després de diversos anys sense poder gaudir del dia de Sant Pasqual al poble, el meu goig va caure mullat per la pluja. Vaig escoltar, mes que observar, l'ambient festiu, perquè des de la partida Madrigal no vaig passar de l'antiga N-340 i em vaig refugiar amb la meua família i gossos observant la coneguda “caixa tonta” on es manifestava la idiosincràsia local … bous, futbol (per cert, açò mereix un capítol especial), sopars, ofrenes i personatges populars (el meu amic Micalet i Don Esteban en el concurs d'"all i oli", reclamant no se qué o Jacinte Heredia exposant “Cadafal” i reivindicant "Vilapèdia" ), encara que, com altres opinen, el veritable protagoniste, el frare alcantarí, o mes bé, el seu significat, faltant realçar-lo.

Ja s'han acabat les festes,
els bous, balls i corregudes,
i s'ha quedat Sant Pasqual
mirant al raval de Nules.

Gràcies a Josep Pasqual Broch per aquests versos, no se si del saber popular o de collita própia i fins al setembre si el canvi climàtic i Santa Clara ens permeten unes millors festes.

Bones festes, bon pregó .

2008-05-09T22:38:00.010+02:00

ROMANÇ DEL SUBCAMPIÓ EN L’ANY JAUME I

Que per maig era per maig

quan Vila-real té calor,

quan la Lliga ja s’acaba

i estan els tarongers en flor,

quan ja canta el Madrigal

i tots responen de tot cor,

quan els aficionats

segueixen el transistor;

i Jaume I, trist i deixat,

que viu a la seua presó,

que ni sap quan es de dia,

si està despert o si té son,

sinó per una oroneta

que anit li cantà a l’albor

dient que aquesta Vila,

de la seua fundació,

és de la Lliga de futbol

el nou equip subcampió.

Freedom for Jaume I !

Arnau de Pinella.-

Encara sense el beneplàcit formal de Toni Pitarch, m'he atrevit a exposar "el romanç del subcampió en l'any Jaume I" com a pregó de les festes.

Raonem i pensem en el seu contingut .. i que no ho estranyem en un futur si no ho tenim.

Bones festes a tot el poble !!

Yurema Requena, bronze mundial i bitllet olímpic !

2008-05-03T12:56:00.006+02:00

AIGÜES OBERTES MUNDIAL SEVILLA’08 – Yurema Requena, bronze mundial i bitllet olímpic !

Yurema Requena acaba de fer història per a la natació espanyola amb un espectacular bronze - la primera medalla femenina espanyola en la història dels Mundials - en la prova olímpica de 10 quilòmetres que fa uns minuts ha conclòs en el riu Guadalquivir. A més, classifica per als Jocs Olímpics de Pequín 2008. Un èxit sense precedents en l'equip espanyol femení d'aigües obertes.

Enhorabona, "Pilleta" !

Enhorabona, Ricard Franch i Pere Clemente !

Lara, la nova companya

2008-04-28T19:02:00.011+02:00

Dos noms més haviem triat : Embla , nom víking en referència a la meua dona o Cíbele, en homenatge al gol de Marcos Senna, ahir. Al final, queda batejada com Lara la nova companya de Jordi, el nostre gos, per raons inexplicades pel nostre fill. Ens agrada a tots i prou.
Benvinguda a casa ! . Ja comentarem de les seues esperades travessures.

Aniversari

2008-04-22T19:18:00.006+02:00

Avui són dotze els anys que complix el meu fill. A poc a poc es desfigura la imatge que és la qual m'identifica en aquest blog. Cap pare és assenyat per avaluar al seu fill i per tant no ho faré. Tan sols enveje la seua joventut i em col·loque a la seua disposició perquè reba una formació millor que la meua. I les diferències, que és bo que hagen, que ens modelen i que quan només queden els records, que siguen com els meus sobre el meu predecessor. Gratulerer med dagen !

El meu barber

2008-04-07T20:23:00.008+02:00

No se si serà per a oblidar el disgust futbolístic d'ahir però avui m'apeteix escriure sobre alguna cosa tan curiósa com poc comentada i que com necessitat fisiològica tots acudim amb regularetat. Res més senzill que sobre el meu barber, Angelino. Fa més de 40 anys va obrir la seua barberia prop de la meua casa al carrer de l'ermita. La meua mare m'havia dut al seu mestre i allí el vaig conèixer.
Des de les hores, només en dues ocasions he sigut infidel. Una en una perruquería de Mallorca que vaig acompanyar a la meua dona i em va tendir una invitació i altra, en el gran magatzem espanyol que satisfeia la meva necessitat per avorriment.
I no hi ha color. Tot és fácil. Només he d'esperar i amb poques paraules ja sap que ha de fer. Talla el cabell amb la maquineta parlant poquet. Talla com un artista el meu poc pèl lentament. Em pregunta o li pregunte les últimes xafarderíes. Em transmet misatges del amics, em convida a peixcar o a lo que siga i procura no ser pesadet en relació a questions de salut.
Acaba i no em planta (amb perdó) una mariconada al cap. Li pague i fins a la nova visita al poble.
Em preocupa el que el seu fill ha canviat la bata blanca per la blava d'una famosa taulellera. No m'atreveix a peguntarli quan espera la seua jubilació, però em faltarà alguna cosa quan la meua barberia estiga tancada.
Pense que igual que l'equip de futbol del poble, només saps el que significa quan no ho tens. Fernado Alonso ja és un eixemple.
I per a mi, que el mal “d'altures” que diuen els periodistes del centre d'Espanya, em siga crònic. M'ho passe bé per lo que els fot.

Pasqua i Sant Vicent al poble

2008-04-02T21:09:00.005+02:00

Aquest any he pogut gaudir del dia de Pasqua i Sant Vicent al poble. Esperava veure l'ambient típic d'aquests dies i els plans d'amics als masets , però el oratge no va acompanyar el primer dia i els temps actuals canvien de la meua joventud. Poca gent pujava pel camí de l'ermita i això pot explicar-lo l'èxode vacacional que vivim actualment. Almenys aprofitarem les hores descansant, que bona falta ens feia.
I passejant amb la dona, ens sorprèn la nova rotonda del camí de la Creu. Què opine ? ... A part la funcionalitat, que valore immensament perquè sóc un usuari habitual, sincerament desmereix aquesta obra a la creu, el verdader símbol de l'encreuament i que hauria de ser preferent. La foto, supose, convidarà a interpretacions i si algú creu en exposar-la, serà benvinguda ... i, per favor, quan ja siga batejada en el nostre argot local l'obra, us sol·licite m'ho comuniqueu. Moltes gràcies.

Era i sóc un competidor (amb modèstia)

2008-03-21T20:07:00.009+01:00

És Divendres Sant per la vesprada i estic recuperantme de la síndrome de manca de somni crònic que m'ha acompanyat l'últim mig any. Pose la T.V. i en Euro Sport observe els Campionats d'Europa de Natació. Un èxit per a la natació espanyola, dormida des dels Jocs Olímpics del 92 . Pense, especule més aviat, i reconec, molt al meu pesar, que han triomfat els meus adversaris esportius.

En 1992 em vaig presentar contra l'actual president de la Real Federació Espanyola de Natació i vaig perdre. Ja en 1975, quan amb el meu entranyable Lluis Besalduch (r.i.p.) inagurarem la Piscina Provincial de l'Avinguda del Mar (r.i.p.) a Castelló varem iniciar un projecte esportiu que anys després és el que persisteix. En 1994 vaig reaparèixer amb el meu mestre Pasqual Amposta a Vila-real amb més pena que glòria per entendre que era temps perdut crear un projecte en un club amb una piscina amb interessos municipals. En 1998 vaig deixar pas que altres tècnics orientessen millor aquest esport en la província, i avui, ja que el meu fill ha preferit no practicar competitivament la natació, només escric aquestes paraules que em surten del cor, que resumeixen trenta anys de la meua vida.

Sort als meus adversaris si em llegeixen. Enhorabona als esportistes i un petó a Yurema. Era i sóc, per ells i contra els mediocres directius i polítics, un competidor (amb modèstia, perquè tal vegada el mediocre siga jo).

Tots varem guanyar !

2008-03-10T20:51:00.006+01:00

Revisant els resultats electorals opine que els guanyadors, com els darrers anys, són els partits “nacionalistes” especialment el català. La situació em sembla acceptable i només lamente que en la nostra terra no tinguem unes forces polítiques semblants per a defensar a més de la nostra cultura d'unes mesures socials i econòmiques que ens dolen realment de veritat.

Jo em pregunte, es preocuparan els partits polítics d'aconsellar de reduir el consumisme ? ... Perquè no recomanen viure modestament i no queixar-se tant de la crisi ?... Ara, a esperar el futur, com sempre …

Almenys, aquí està l'equip de futbol del poble, que de poble només té el nom, que van equilibrar el panorama polític-esportiu vencent en el Camp Nou, demostrant que del treball modest i l'agressivitat puntual, no hi han objectius infranquejables. Tots varem guanyar !

Polítics, no ens exploteu .

2008-02-22T20:16:00.007+01:00

L'atenció mèdica pública està devaluada. La convocatòria de vaga pel sindicat que milite ha estat seguida en el sentiment del 100 % dels metges perquè fins el conseller sap de la nostra situació. La declaració de les seues xifres, indignants. És el seu paper avui, però quan es penje la bata de nou, bé coneix la situació.

Com anècdota, he comprovat avui com l'atenció veterinària està millor que la humana : Jorge ( el meu gos ) ha superat els 10 minuts d'atenció … ara bé, era atenció privada ... però ... cal separar la salut segons et puges pagar una assegurança privada ? ... No serà que són incapaços els polítics d'equilibrar les despeses sanitàries ? ... Almenys ho intenten ? ... però de nou el poder del vot és més important que la presa de decisions fermes. " Polítics, no ens exploteu, ja n’hi ha prou " ! ( adaptació del slogan de la vaga de metges de Catalunya ).

Posdata : Endavant Vila-real Club de Futbol ! . Encara que eliminats de copa de la UEFA, van posar la seua obstinació per superar-se. No va poder ser i estan ressentits. És la millor trajectòria.

Amb el Ministre de Sanitat.

2008-02-17T13:05:00.004+01:00

Avui he estat conversant informalment juntament amb uns vint professionals sanitaris amb el Ministre de Sanitat, el Dr. Bernat Soria. D'entrada, em va agradar que les soles de les seues sabates, igual que les meues, estaven gastades (per favor, no intoxiquem, les referències a les seues sabates i el seu sabater, són pura coincidència). Havia estat ja professor de pràctiques meu en la càtedra de bioquímica a València i és aparentment un bon professor que només ell sap el que li haurà costat la seua càtedra, el seu laboratori d'investigacions i el seu prestigi actual, tot això més complicat, crec, que arribar a ministre. Els temes tractats, els esperats: falta de professionals, incentius i excessives fugides i les seues respostes, les esperades: les competències estan trasferides. Conclusions meues: coneix bé l'estat del seu ministeri però les solucions, poques. Espanya és particular: en privat, tant ministres com polítics i usuaris, diuen unes coses, però en públic no se semblen en res. Per a aquest professional, no creu que res canvie, la patologia és crònica per falta de prevenció. El seu tractament és multidisciplinari i s'escapa d'un ras professional.

"La vida segueix igual"

2008-02-07T19:42:00.000+01:00

Fa uns cinc anys no m'imaginava la meua situació actual. Aquests dies he hagut de superar una decisió molt important. La temptació crematística feia presència en la meua empresa i, veritablement, vaig estar a punt de donar el pas que avui conte per a guardar en el calaix dels records per a aprendre cada dia i mai repetir.
Gràcies al destí, pense, vaig arribar a una conclusió: el coret té més valor que els diners. Deteste els enganyadors i la prepotència. Qui pretenien adquirir la meua empresa són d'aquesta mena. La capacitat de treball de la meua dona i el seu sentiment cap als seus compatriotes han estat fonamentals. El temps col·locarà a cadascun en el seu lloc.
Ara, cada nit, a l'estar preparant-me per a començar el meu descans nocturn, em relaxe gustosament perquè segueix sent jo mateix. Només les meues idees em guien i procure que les meues idees a més siguen sensates. “La vida sigue igual” (Julio Iglesias, Vila-real, Maset de Pasqua al 1982 : Bona lletra, mal cantant, però sempre grats records. Foto de Benidorm al 1962).

De nou, per fi, a la rutina diària

2008-01-07T11:02:00.000+01:00

Des del 2 de desembre fins avui, 36 dies de celebració vacacional continguda. Bo per a uns, menys bo i fins i tot dolent per a uns altres, però tots agraint que passen aquests dies per a tornar a la normalitat. En l'apartat particular, la meua dona ha decidit després del seu tercer cop d'un esguinç o "whiplash” cervical per una col·lisió posterior adquirir nou vehicle. Això sí, el de millor posició en els rànquings de seguretat i en el moment clau per a aconseguir un bon preu. El fill ha rebut jocs informàtics i ara comença la lluita perquè modere el seu ús. Per a mi, dues samarretes interiors i dos "calcetins" ... Millor que res !. Ara a afrontar de nou l'esperada normalitat i a practicar els desitjos que ens han ofert tothom aquestos dies.

Inocentada

2007-12-28T21:23:00.000+01:00

Des d'avui no sóc valencià. Sóc mallorquí. Sembla una inocentada, però és el destí el qual de nou em dirigeix a canviar d'ubicació. Aquest matí m'he inscrit com ciutadà de Calvià. Raons laborals i familiars m'han portat a això. Reflexionaré més endavant.