Hui, dia de la Candelaria done un gir a la meua vida.
La nostra clínica ha sigut venuda i soc, amb la meua esposa Rita nous pensionistes de fet.
Tornem de cara a la basílica de Sant Pasqual a gaudir de l'entorn del Millars i que el nostre patró ens conserve la salut.
El dia de la meua onomàstica em trobe a Noruega.
Hui el dia és ventós i fred. En aquests llocs no
coneixen la “cordonada de Sant Francesc” (temporals que es solen produir al principi de la tardor i que fan perillosa la navegació) ja que a la fi d'agost es produeix ací ja el
canvi.
Per descomptat, he d'agrair les felicitacions de
la família, amics i companys del COU del 74 del Francesc Tárrega.
Aquests dies, i més en el nord d'Europa, hi ha
preocupació per la tràgica situació l'Orient Pròxim i Centreeuropa.
Els polítics intenten acostar posicions per a
aconseguir la dubtosa pau esperada.
Només en un futur coneixerem el resultat i
l'esperança que els pobles puguen viure i desenvolupar-se com es mereixen.
Per cert, sort per a l'equip de futbol local que
jugarà aquesta vesprada a Madrid.
”Endavant Vila-real”
Com passa el temps !
Ja estem en festes al poble !
Alguna cosa veurem o almenys sentirem els castells
de foc.
Passeu-ho bé ... amb trellat !.
Sol radiant i sense haver nevat ja és motiu de
sorpresa a Noruega.
S'uneix l'adquisició d'un xicotet apartament a
l'illa de Jeløya per alliberar al fill de la nostra presència.
Poc més, ... seguint la mala gestió dels polítics a
Espanya, que fins i tot diría al Món, que s'han atorgat uns privilegis
inacceptables.
Gran treball de Toni Pitarch.
Jo, orgullós d'haver contribuït i cal destacar la excel·lent col·laboració dels
participants per la seua resposta. Serà un esdeveniment per a recordar.
https://www.facebook.com/toni.pitarch
Dissabte, 1 de juny de 2024 pot ser un gran dia.
Més de 60 companyes i companys dels que acabàrem el COU al curs 1973-74
celebrarem amb un dinar, a un emblemàtic restaurant de Vila-real, el 50
aniversari.
Passats els anys, ens adonem que, malgrat haver nascut a la trista
postguerra, hem sigut una generació privilegiada. Ja que, encara que l’institut
Tàrrega (el primer de la ciutat) va començar a funcionar el 1966, les obres no
van acabar fins l’any següent. És per això que molts d’aquells que vam cursar 7
anys seguits els estudis de Batxiller Elemental (4), Batxiller Superior (2) i
COU (1), dels 10 als 17 anys, sempre hem pensat que ens feren un institut, una
Biblioteca (separada només per la Séquia Major del centre educatiu) i, anys
després, la UNED (on vaig poder llicenciar-me en Geografia i Història entre el
1987 i el 1992) per a la nostra generació.
Aquella Vila-real eminentment rural, culturalment gris i amb poques
alternatives d’oci per als jóvens, va canviar radicalment als anys 70,
experimentat la metamorfosi necessària per convertir-la en una ciutat de
serveis, però que no oblida la font de riquesa inicial de la citricultura,
l’esplendor del taulell fins el 2008 i l’alt poder adquisitiu dels seus veïns,
gràcies a l’alt percentatge de professionals de tots els àmbits econòmics i
acadèmics que va propiciar l’arribada d’un centre de Batxillerat, precisament,
quan Vila-real i la generació dels que ja hem fet els 65 més ho necessitava.
Potser, ja no som aquells joves guapos, alts i innocents dels 70, però
seguim ací i, a partir del dilluns dia 3, començarem a organitzar el proper
aniversari del 2034: Salut i coneixement!
Porte quasi una setmana a Noruega i hui comença per primera vegada a nevar.
Aquest fet ací habitual és un esdeveniment per als que vivim a la vora del Mediterrani.
Aprofite la relaxació i espere esdeveniments
professionals que em ens portaran a un futur còmode, pensant també en els
col·legues que iniciaran vagues per a aconseguir els drets que no vam saber
guanyar la meua generació.
Per a ells, el meu suport ! Endavant !
Tres gosses germanes abandonades, aparentment de raça, són entregades a nosaltres dos mesos arrere i en la col·laboració d'una casa d'acolliment ens informen que una d'elles presenta un dèficit visual.
En observar els seus ulls es veu la còrnia alterada, de coloració grisenca i no transparent.
Sol·licitem la consulta amb una oftalmòloga canina que confirma la impressió i per coincidència amb una analítica realitzada positiva a infecció per toxoplasma, diagnostica una panuveítis bilateral per aquesta causa.
Hem iniciat el tractament antibiòtic corresponent i l'hem acollida a la nostra casa al costat d'altres gossos, en un extens jardí però amb desnivells i una terrassa vorejant tota la casa.
En obrir la porta aquest matí i saltant d'alegria, Lara s'ha precipitat des de la terrassa d'uns tres metres d'altura. Ha fet un crit de dolor, però 30 segons després, en acostar-me a ella ha deixat de plorar i abraçada a mi hem arribat al jardí on ha efectuat les seues necessitats fisiològiques.
Ara està al costat meu, tranquil·la i feliç, tant com nosaltres en saber que hi ha gent interessada en la seua adopció.
Continuarem !
