Traductor

06 de desembre 2021

Torne a Noruega després de tres mesos. Diferències culturals.

 




Tres mesos han passat des que vaig tornar a Vila-real i ara em dispose a permaneixer a Noruega fins al nou any. Les diferències culturals són evidents, al igual que el paisatge de transició de la tardor a l'hivern.


Hui, dia de la constitució, resulta xocant que el dia 17 de maig que se celebra la mateixa a Noruega és una gran festa que reuneix el país nòrdic en una exaltació de patriotisme. En canvi, a Espanya domina la dispersió vacacional, fins i tot en aquestes dates de pandèmia.


Els noruecs són càlids i afectuosos en eixe dia, però gelats i distants la resta de l'any. A Espanya, encara que a alguns ens siga dolent, és un dia festiu més sense excessiva eufòria perquè fer gala amb una bandera constitucional s'entén una ideologia i el oratge en el nostre curt hivern convida a l'esplai.

Almenys no es pot criticar als polítics en esta ocasió, ja que tenen un intens treball de cara a la galeria.


En fi, celebrem que tenim una constitució i que es va esborrar la imatge que presidia aquella aula Magna de la Facultat de Medicina de València.


05 de setembre 2021

Primer i darrer diumenge de setembre a Noruega.

 


Dos mesos en aquest país i em plantege fer una xicoteta recapacitació.
L'alegria d'adquirir un apartament en Fredrikstad i observar el progrés laboral del nostre fill són els fets més rellevants.
L'estil de vida a Noruega és molt particular. Segueixen sense saludar en els encreuaments pels camins i busquen diferenciar-se de la resta d'europeus en l'enfocament de la pandèmia, sense mascaretes i només escassa informació sobre l'augment de casos de Covid-19, fonamentalment per les eleccions al Parlament el dia 13 d'aquest mes.
La tardor comença abans per l'inici de la campanya escolar i mantenen aqueixa estranya felicitat que dóna la bonança econòmica, amb preus immobiliaris desorbitats i vehicles Tesla com el més venut. Ara bé, la fusió de nuclis urbans i la transparència juguen al seu favor, però ja ho analitzaré més endavant.
No obstant això la il·lusió per gaudir del nostre sol mediterrani no està a l'abast per les recomanacions del seu Govern i la inestabilitat que es reconeix de la nostra terra, no exempts de raó.
En espera de millors temps, tornem a Vila-real en no-festes.

15 d’agost 2021

En el dia l'Asunció de la Verge.

 


Enguany cau en diumenge i en el meu cas gaudint del clima estival de Noruega.

L'actualitat se centra en les oscil·lacions del Covid 19 i la seua resposta a la vacunació quasi massiva.

L'equip local de futbol donant bona imatge del poble.

L'economia trontollant per la ineptitud dels polítics.

Afortunadament hem pogut adquirir un pis en aquest país car amb el nostre esforç.

Però el món gira i l'esperança de superar les desventures ha de ser present.

Bon dia de la Mare de Déu ! … tant creients com no creients.

(Imatge : Platja de Moss - Noruega).

Obs : Ved el traductor en la parte superior /  Se deg oversetteren øverst  /  See you the translator at the top.

20 de juliol 2021

Torne a Noruega.


Fa deu dies que estic de nou en aquest país, no sense passar les exigents vicissituds d'entrada. Amb tots els requisit en regla, vaig iniciar la quarantena i després de la negativitat als tres dies, ja vaig poder eixir a passejar pel camp i la ciutat.
Seguisc amb incertesa les notícies d'Espanya referents a la cinquena ona de la pandèmia i la decisió britànica de suspendre les restriccions. Com sempre, el temps jutjarà.
La gestió de la pandèmia per la classe política sembla ocultar-se després dels bons resultats de la xifres de vacunació, fruit de la col·laboració dels maltractats sanitaris. La joventut, a diferència de la nostra època, pareix inclinada a les banalitats de les festes en reunions arriscades.
El futur?. Esperar que la meua esposa torne al seu país per a compartir les vacances ja que el nostre fill, amb una sola dosi de vacunació, li serà difícil anar a Espanya i tornar. Buscarem, a les hores, alternatives i tal vegada el nostre objectiu siga l'obtenció del títol de patró d'embarcació.
Respecte a la pandèmia, demanar responsabilitat per a evitar els contagis amb l'arma de l'EDUCACIÓ per a poder erradicar com més prompte millor, "que llarg m'ho fieu...", una malaltia que, de moment creix imparable i marcarà el futur d'aquest segle.

18 d’agost 2020

Sis mesos i mig.

 

                                                (Clica aci si vols veure la càmera en directe)

Són el temps que estic vivint a Noruega. Mai havia estat tant de temps fora del meu país i del meu poble.

Com resumir-ho ? : Una experiència nova, serenitat i observació de l'al voltant, tant per la meua manera de viure una jubilació encoberta com les diferències culturals del que se'ns presenta com l'estat del benestar.

Quines diferències ? : La vida és individual i com a màxim en parella, amb una tranquil·litat en molts aspectes, tant pel motiu ressenyat com per una manera de viure al dia, prenent com a exemple que el vehicle més comú en aquest país són els elèctrics de la marca Tesla si bé no trobe explicació que no siga el seu afany demostratiu, sempre que no siga la seua manera de vestir. El més rellevant, personalment, és la negativa a la SALUTACIÓ en creuar-te, fins i tot en espais rasos. T'observen i en arribar a escassa distància, acatxen el cap …. I em representa una desconsideració que consulte i em contesten que és pràctica habitual.

Per tant ….. SALUTACIÓ a tothom des d'ací i que servisca com a mostra de l'educació que hem rebut i que en res desmereix als qui ens presenten com a excel·lents en altres aspectes.

HOLA, BON DIA o ADÉU !

     (Imatge : Hellesylt, ciutat del oest de Noruega i lloc de naixement de la meua sogra. Clica si vols veure la càmera en directe).

17 de juny 2020

Als noranta-sis dies de pandèmia … i prou.


El temps jutjarà les diverses actuacions en aquesta pandèmia, però res ni ningú restituirà la vida i el dolor dels morts i familiars.

Valorar si no es van prendre mesures més contundents serà un punt de discussió en els dies i anys futurs i qui escriu, com a sanitari, m'ompli d'orgull i satisfacció reconéixer la seua actuació, encara que en alguns moments pense que circumstancialment he viscut molt lluny de la implicació directa en aquesta lluita.

Ja n'hi ha prou de seguir la secuéncia, ja que no té sentit continuar narrant una situació que probablement es cronifique i savis han hagut i els hauran mes capacitats davant la crisi, ara l'econòmica que se'ns plateja al nostre país.

I a la fi, un pensa en aquell inscrit hipocràtic de la cúpula del "hall" de la Facultat de Medicina : "ars longavita brevis" la qual cosa es pot interpretar com que qualsevol tasca important requereix molt esforç i dedicació; però la vida de qui l'emprén és curta.

(Foto : Església protestant de Moss – Noruega- , la ciutat que m'he confinat).

01 de maig 2020

Als quaranta-huit dies de confinament



Sembla que s'observa una estabilització, que no una resolució de la pandèmia del COVID-19.

L'estament polític ha oferit una desescalada que esperem siga l'adequada per al poble pla, punt de mira que hauria de ser dels primers, els quals amb els seus vots, els encarem a dirigir-nos.

A Noruega la situació és més optimista, ja que han pogut ser previsors i obedients, sense entrar en disputes polítiques i han actuat units per a ajudar al poble, almenys en teoria.

El fill, acumulant bones sensacions després de les últimes entrevistes de treball per a creuar el camí vital que li correspon a la seua edat i formació, motiu pel qual estic ací vivint el confinament.

Ara cal esperar tan sols que seguint la progressió, en noranta-sis dies, prop de Sant Joan, estiga resoltes les qüestions de la pandèmia i planifiquem un estiu dins de l'anormal normalitat i puguem viatjar en l'autocaravana i gaudir de l'anhelada pre-jubilació.

( Dia gris, plujós al matí, 1er de maig. Imatge des de la finestra de la cuina amb els arbres presentant ja les seues primeres fulles verdes ).