25 de març 2020

Als dotze dies de confinament



No sé els dies que ens queden per superar aquesta fase de la crisi, però vaig a fer un balanç encara que només siga per comparar en la seua evolució.

La llum del dia, més matinera que al meridià de la Mediterrània valencià em desperta, encara sense dormir les 6 hores i després de sentir que no és un malson el que ens passa, prenc la medicació, esmorze i llig la nota dels objectius que queden per realitzar. Veig la premsa local, nacional i internacional en Internet, sent interromput per la publicació o la contestació dels post en les xarxies socials.

Sense a penes adonar-me amb l'aplicació de l'anomenat "teletreball", entre a l'hora de dinar. Una cosa lleugera i hipocalòrica per assenta-me al sofà a veure les notícies televisives del nostre país, incloses "à" i "TV3", a l'abast més fàcil a 3000 km de casa que a 15 Km del Bartolo.

La vesprada, de nou revisió d'objectius, tant tasques domèstiques com pròpiament laborals front al portàtil, escoltant música de fons per a dissipar la soledat. El meu fill, ja en plena activitat, elaborant els seus projectes amb la incertesa de la joventut ben formada, però amb dificultats per accedir al mercat de treball malgrat un país ric, i ara paralitzades les opcions que planificàvem.

Ja entrada la vespra-nit, elabore el sopar i aprofite per xerrar distès amb el fill, anhelant la trobada amb la nostra mare que està a Espanya.

Finalment, després de visualitzar les notícies de TV, gaudeix d'un "streaming" d'alguna pel·lícula clàssica en blanc i negre, la meua opció preferida, que em sorprèn cada vegada més per la seua qualitat i significació, rememorant aquell "Cine Club" dels divendres dels anys 60- 70 a la nostra ciutat.

Així, ja ha passat el dia, sense pena ni glòria, però amb serenitat i sense presses, induint el somni pensant en les víctimes d'aquesta crisi sense buscar culpables, de moment, i considerant les repercussions econòmiques i socials a què ens portarà el indomable coronavirus.

   (La imatge correspon al lloc des d'on escric).

14 de març 2020

Uns dies diferents: #Quédateencasa #blihjemme



En les albors de la primavera nòrdica, ja de si diferent per la falta de fred i neu, s'uneixen les restriccions motivades pel coronavirus.

Fa dos dies, vaig prendre una instantània on ja no hi havia gent al carrer i els coloms campaven al seu ample sobre la gespa verda renaixent.

Són uns dies diferents, on podem canviar alguns hàbits i tindre una visió diferent a la comoditat que vivim.

Com a conclusió : #Quédateencasa , així col·laborarem pel bé de tota la societat.

#Quédateencasa    #blihjemme