Tres mesos han passat des que vaig tornar a Vila-real i ara em dispose a permaneixer a Noruega fins al nou any. Les diferències culturals són evidents, al igual que el paisatge de transició de la tardor a l'hivern.
Hui, dia de la constitució, resulta xocant que el
dia 17 de maig que se celebra la mateixa a Noruega és una gran festa que
reuneix el país nòrdic en una exaltació de patriotisme. En canvi, a Espanya
domina la dispersió vacacional, fins i tot en aquestes dates de pandèmia.
Els noruecs són càlids i afectuosos en eixe dia,
però gelats i distants la resta de l'any. A Espanya, encara que a alguns ens siga
dolent, és un dia festiu més sense excessiva eufòria perquè fer gala amb una
bandera constitucional s'entén una ideologia i el oratge en el nostre curt hivern convida a l'esplai.
Almenys no es pot criticar als polítics en esta ocasió, ja que tenen un intens treball de cara a la galeria.
En fi, celebrem que tenim una constitució i que es
va esborrar la imatge que presidia aquella aula Magna de la Facultat de
Medicina de València.
