Torne a Noruega després de tres mesos. Diferències culturals.

 

Tres mesos han passat des que vaig tornar a Vila-real i ara em dispose a permaneixer a Noruega fins al nou any. Les diferències culturals són evidents, al igual que el paisatge de transició de la tardor a l'hivern.

Hui, dia de la constitució, resulta xocant que el dia 17 de maig que se celebra la mateixa a Noruega és una gran festa que reuneix el país nòrdic en una exaltació de patriotisme. En canvi, a Espanya domina la dispersió vacacional, fins i tot en aquestes dates de pandèmia.

Els noruecs són càlids i afectuosos en eixe dia, però gelats i distants la resta de l'any. A Espanya, encara que a alguns ens siga dolent, és un dia festiu més sense excessiva eufòria perquè fer gala amb una bandera constitucional s'entén una ideologia i el oratge en el nostre curt hivern convida a l'esplai.

Almenys no es pot criticar als polítics en esta ocasió, ja que tenen un intens treball de cara a la galeria.

En fi, celebrem que tenim una constitució i que es va esborrar la imatge que presidia aquella aula Magna de la Facultat de Medicina de València.

Primer i darrer diumenge de setembre a Noruega.

 

Dos mesos en aquest país i em plantege fer una xicoteta recapacitació.
L'alegria d'adquirir un apartament en Fredrikstad i observar el progrés laboral del nostre fill són els fets més rellevants.
L'estil de vida a Noruega és molt particular. Segueixen sense saludar en els encreuaments pels camins i busquen diferenciar-se de la resta d'europeus en l'enfocament de la pandèmia, sense mascaretes i només escassa informació sobre l'augment de casos de Covid-19, fonamentalment per les eleccions al Parlament el dia 13 d'aquest mes.
La tardor comença abans per l'inici de la campanya escolar i mantenen aqueixa estranya felicitat que dóna la bonança econòmica, amb preus immobiliaris desorbitats i vehicles Tesla com el més venut. Ara bé, la fusió de nuclis urbans i la transparència juguen al seu favor, però ja ho analitzaré més endavant.
No obstant això la il·lusió per gaudir del nostre sol mediterrani no està a l'abast per les recomanacions del seu Govern i la inestabilitat que es reconeix de la nostra terra, no exempts de raó.
En espera de millors temps, tornem a Vila-real en no-festes.

En el dia l'Asunció de la Verge.

 

Enguany cau en diumenge i en el meu cas gaudint del clima estival de Noruega.

L'actualitat se centra en les oscil·lacions del Covid 19 i la seua resposta a la vacunació quasi massiva.

L'equip local de futbol donant bona imatge del poble.

L'economia trontollant per la ineptitud dels polítics.

Afortunadament hem pogut adquirir un pis en aquest país car amb el nostre esforç.

Però el món gira i l'esperança de superar les desventures ha de ser present.

Bon dia de la Mare de Déu ! … tant creients com no creients.

(Imatge : Platja de Moss - Noruega).

Obs : Ved el traductor en la parte superior /  Se deg oversetteren øverst  /  See you the translator at the top.

Torne a Noruega.

Fa deu dies que estic de nou en aquest país, no sense passar les exigents vicissituds d'entrada. Amb tots els requisit en regla, vaig iniciar la quarantena i després de la negativitat als tres dies, ja vaig poder eixir a passejar pel camp i la ciutat.
Seguisc amb incertesa les notícies d'Espanya referents a la cinquena ona de la pandèmia i la decisió britànica de suspendre les restriccions. Com sempre, el temps jutjarà.
La gestió de la pandèmia per la classe política sembla ocultar-se després dels bons resultats de la xifres de vacunació, fruit de la col·laboració dels maltractats sanitaris. La joventut, a diferència de la nostra època, pareix inclinada a les banalitats de les festes en reunions arriscades.
El futur?. Esperar que la meua esposa torne al seu país per a compartir les vacances ja que el nostre fill, amb una sola dosi de vacunació, li serà difícil anar a Espanya i tornar. Buscarem, a les hores, alternatives i tal vegada el nostre objectiu siga l'obtenció del títol de patró d'embarcació.
Respecte a la pandèmia, demanar responsabilitat per a evitar els contagis amb l'arma de l'EDUCACIÓ per a poder erradicar com més prompte millor, "que llarg m'ho fieu...", una malaltia que, de moment creix imparable i marcarà el futur d'aquest segle.