Gran treball de Toni Pitarch.
Jo, orgullós d'haver contribuït i cal destacar la excel·lent col·laboració dels
participants per la seua resposta. Serà un esdeveniment per a recordar.
https://www.facebook.com/toni.pitarch
Dissabte, 1 de juny de 2024 pot ser un gran dia.
Més de 60 companyes i companys dels que acabàrem el COU al curs 1973-74
celebrarem amb un dinar, a un emblemàtic restaurant de Vila-real, el 50
aniversari.
Passats els anys, ens adonem que, malgrat haver nascut a la trista
postguerra, hem sigut una generació privilegiada. Ja que, encara que l’institut
Tàrrega (el primer de la ciutat) va començar a funcionar el 1966, les obres no
van acabar fins l’any següent. És per això que molts d’aquells que vam cursar 7
anys seguits els estudis de Batxiller Elemental (4), Batxiller Superior (2) i
COU (1), dels 10 als 17 anys, sempre hem pensat que ens feren un institut, una
Biblioteca (separada només per la Séquia Major del centre educatiu) i, anys
després, la UNED (on vaig poder llicenciar-me en Geografia i Història entre el
1987 i el 1992) per a la nostra generació.
Aquella Vila-real eminentment rural, culturalment gris i amb poques
alternatives d’oci per als jóvens, va canviar radicalment als anys 70,
experimentat la metamorfosi necessària per convertir-la en una ciutat de
serveis, però que no oblida la font de riquesa inicial de la citricultura,
l’esplendor del taulell fins el 2008 i l’alt poder adquisitiu dels seus veïns,
gràcies a l’alt percentatge de professionals de tots els àmbits econòmics i
acadèmics que va propiciar l’arribada d’un centre de Batxillerat, precisament,
quan Vila-real i la generació dels que ja hem fet els 65 més ho necessitava.
Potser, ja no som aquells joves guapos, alts i innocents dels 70, però
seguim ací i, a partir del dilluns dia 3, començarem a organitzar el proper
aniversari del 2034: Salut i coneixement!
