Comando actualidad , a la TV 1

Comando Actualidad - Mejor que en casa

• Comando Actualidad - Mejor que en casa

A partir del minut 17 del programa es pot veure el reportatge del que és la vida d'aquest blogger. Gràcies a la meua dona per introduir-me com del poble i per als que miren amb lupa, fixar-se en l'anagrama de l'empresa, un icon representatiu de la medicina, sobre l'escut de Vila-real. Gràcies per les mostres d'afecte !.

Treball a Noruega

Diversos col•legues, sanitaris i altres interessats em pregunten diàriament sobre les veracitat de les possibilitats de treball a Noruega.
La meua resposta, tristament, no és favorable i les meues raons són: (A) A favor: (1) En elevat sou, (2) Les ajudes educatives a la família, (3) La quantia i seguretat de la pensió.
(B) En contra: (1) L'idioma, francament difícil quan es tracta per a desenvolupar adequadament el treball. L'anglès ajuda, però ni molt menys és suficient. (2) La cultura, reservada, freda i distant (la paraula racisme és massa forta). (3) La falta de companyerisme laboral i prepotència impròpia per a l'escàs prestigi científic d'aquest país. (4) L'exagerada carestia de la vida. (5) El clima, especialment la falta de sol a l'hivern.
Amb açò un deu decidir ambdues raons.
I si t'atreveixes, sort !!

(La imatge correspon a una de les primeres fotos de la nostra clínica, allà pel gener de 2005 ... Com passa el temps !).

Estic desconsolat.

Després de diversos intents per a publicar, avui he aconseguit poder fer-ho en la Blogosfera, però no m'agrada el nou tauler de Blogger. És molt més complicat que abans i per a més complicacions no estem.
Sí, complicada la situació social motivada per l'atur, tan complicada és la situació esportiva del poble, el fútbol, la natació,.. etc.
Complicada, fins i tot, l'apartar un temps per a vacances ... però demà estaré al poble per a cuidar del jardí del maset (en la foto, el meu gos, Jordi), gaudir de la naturalesa, saludar amics, descansar veient el Millars i somiar que algun dia que el Consell de Ministres otorgue la condició de mileuristes al polítics i banquers.
Ara bé, i recordant als clàssics, "els somnis, somnis són". El consol, i ara amb les meues paraules, només és qüestió de somiar-ho.

Sant Pasqual 2012

No és especialment grata la celebració de Sant Pasqual d'aquest any. Si be no em puc queixar en lo personal, amb els temps econòmics que corren, el comiat del millor amic del meu pare, segons va deixar escrit en un vídeo, ha suposat que em faltarà la felicitació que li dedique a Pasqualet en aquest dia de la seua onomàstica (a la foto, a l'esquerra, i a la dreta, amb cara d'espantat, el meu pare).

Pasqualet, inventor de la primera màquina de plegar servilletes de paper(veure en Youtube), esportista (solia nadar complits els 90 anys), constructor de maquetes de vaixells (va exposar més de 50 vaixells en una exposició en la Caixa Rural) i el meu padrí, al qui vaig poder adquirir la casa /maset que habite actualment al poble.

Tot un exemple de la amistat de tota una vida.

A ell i els seus fills, gràcies per l'afecte que em va tractar.

Viatge al Carib.

Aquest és el creuer que ens ha portat pel Carib. El nom : Freedom of the Seas. Era la meua primera vegada, la veritat, i ha sigut una experiència que et dóna que pensar. Els creuers ja són turisme de masses, segons llig, però no deixa de ser un luxe. Els llocs visitats, artificials: platges privades en Haiti i Jamaica, la morbositat de les Illes Cayman i el bulliciós Cozumel en Mèxic, tots preparats per a despeses innecessàries. El vaixell en sí i les atencions del personal, especialment xous i menjars, lo millor. El pitjor és pensar quant ha de passar per al pròxim.
PD : Destacable la tecnologia que et permet de seguir diàriament la premsa local i els amics de facebook que em recreen amb les imatges de les processons del poble i m'estranyen la paella i la mona de Pasqua. A tots : Bona setmana de Sant Vicent !!!.

Demà comence un periple vacacional després de 8 anys de treball.
Aquesta notícia, al costat de la defunció del meu padrí Pasquatet, el millor amic del meu pare (i que dedicaré un post extens a ell), eclipsa la vaga general convocada ahir a Espanya.
Sí, ens traslladem la família a la península de la Florida per a embarcar en un creuer d'origen noruec per a conèixer illes del Carib i mostrar al fill l'artificial cultura americana la setmana següent. L'arribada a tal lloc, precisament el dia de Pasqua Florida.
La foto és del fiord d'Oslo on està vivint una de les meues cunyades i la novetat d'aquest viatge és el seguiment que pot fer-se a través del món virtual, per exemple, que vaig viatjar en la primera companyia que oferia internet gratuït durant el vol, Norwegian, que permetia llegir açó a partir dels 10.000 Km d'altura.
Per cert, sembla que facebook supera a aquest mitjà que ara escric.
Com han canviat les coses ! ... i canviaran ! ... malgrat el govern (qualsevol que siga).

Les mesures de contenció de la despesa.

Desitje que la reforma laboral i les mesures de contenció de la despesa propugnades pel nou govern siguen, a més d'efectives, iguals per a tots.
Em moc en el terreny de la sanitat i ha eixit la notícia de les privatitzacions de diversos recursos a empreses privades (ressonàncies, hemodiàlisis i oncologia, per exemple).
I no es tracta tan sols d'una estafa als diners públics, del que altres experts han escrit i escriuran, sinó que la cobdícia arriba a límits insospitats. Un d'aquests beneficiaris, una coneguda clínica alacantina fa ja un any que m'ha sentenciat per no col·laborar en la seua exclusivitat. Per sort, sóc lliure i no m'impressionen les seues amenaces perquè tenen, segons ells, suficients diners com per a aixafar-me.
I la meua pregunta és si aquest diners no són res nets, per què no està aquest cas en un jutjat i els beneficiaris d'aquest diners els obliguen a retornar els emonuments per no respectar els contractes ? … Seria una prova que les mesures són i seran iguals per a tots !

No em puc callar ...

... De l'agressió que patim per part dels suposats representant del poble els professionals de la sanitat...
Ja siga un partit, "no vaig a parar fins a veure als metges caminar en espardenyes" (Alfonso Guerra) o altre: les signades "restriccions econòmiques i el canvi de les condicions laborals en l'àrea de Sanitat" (Alberto Fabra), estem davant un daltabaix (descalabro, en castellà) econòmic i professional (el meu sindicat mèdic).
Total, que molt greu és la situació i encara que ocasionalment em fique al llit esgotat i desmoralitzat per dubtar del meu encert professional, molt pitjor crec que ho passen els qui han de suportar les mesures actuals.
Si serveix de recomanació, qui escriu va fugir de la sanitat pública i depèn de companyies estrangeres, disposa del temps necessari per a oferir la qualitat assistencial necessària, de mitjans diagnòstics suficients i ràpids, amb unes percepcions econòmiques almenys dignes al seu esforç.
Sort companys !! , ja vaig passar els meus mals moments i encara que no viuré més anys que vosaltres, almenys serà amb millor qualitat de vida i sense afectar, a part de mi, a la meua família, el repte més important.
.

Festes i obrir els ulls

Estic només gaudint parcialment les festes de la Mare de Déu.
Un procés al·lèrgic del meu fill em reté al maset.
Vaig escoltar les campanades a la festa, els coets en la baixada i els corresponents als bous pel carrer, a més de la bullícia ocasional, a l'espera de gaudir dels gols d'equip del poble el dissabte.
El que espere és tenir la situació òptima per a poder acudir a la meua antiga penya de festes encara que siga per a prendre un cafè i aguantar les bromes habituals.
I en aquest post, per a variar de les imatges habituals de les festes, la de la meua dona amb dos gossets encontrats fa dues setmanes, no més arribar de vacances, que ens van comentar havien trobat en un contenidor. Avui, vius dos dels tres recollits i alimentats per sonda, comencen amb alimentació sòlida i a obrir els ulls.
La meua pregunta .. què veuran des d'ara els gossets? : Els problemes soci-econòmics o la sol.lució que puga alleujar-los dels anteriors ?.
El futur és incert, els polítics gestionen malament i sembla molt difícil baixar el nivell de vida que pretenem.
Res més, gaudiu dels dies de festes que queden !!.

Oslo.

Reconec que és una pedanteria presentar fotos de les vacances, però ho faig pel respecte a la vida, siguen de la nació o creença que siguen, ja que la seua pèrdua mai té justificació.
És Oslo, enfront de la catedral, el lloc del primer atemptat i el palau reial (i no em senc especialment monàrquic) al fons.

Tito

Patrick i Tito a Moss.

Tito és un gos labrador de 12 anys d'edat que viu a la casa de la meua cunyada a l'illa de Jeløy, en Moss, ciutat al sud de Noruega, a l'entrada del fiord d'Oslo.
Ahir en arribar plovia, però ara fa 17 graus de temperatura i amb la cobertura de la xarxa, estic com en la meua pròpia casa.
Noruega, un país tan silenciós que no s'escolten ocells, però sí xiquets menuts. Les cases estan construïdes de fusta i interiorment semblen casetes de nines … jo em pregunte … Perquè no s'introdueixen els taulellers del poble és aquests països ?. Amb una miqueta d'habilitat (que els sobra) per adaptar-se els seus gustos … un bon mercat, … que almenys pagen !!.
Sobre l'atemptat terrorista he escoltat atentament a la meua família i parlen incrèduls sobre les teories d'un sanguinari que pregunta pel nombre de víctimes sense importar-li l'estat de salut dels supervivents.
Dins del mal, era noruec pur i no s'han implicat qüestions culturals (a excepció de l'extremisme) o racials, que haguera sigut pitjor.
Estan avergonyits. Tan sols esperen un càstig exemplar.

Reportatge al periòdic Mediterráneo

Duelo por Noruega con el río Millars de fondo ( El Periódico Mediterráneo - 24/07/2011 )

Kondolerer ( Condolences )

"Det er med stor sorg at jeg har måtte finne frem det norske flagget og flagge på halv stang. Det er ufattelig at en slik tragedie kunne ramme Norge som man alltid har trodd har vært et trygt land. Alle mine tanker går til de som har mistet sine kjære i disse grusomme hendelsene. Rita, fra Vila-real (Spania)".

Aquesta és la traducció del text remès per la meua dona al diari de major tiratge a Noruega :
És amb gran tristesa que he hagut de traure la bandera noruega i situar-la a mitja asta. És inconcebible que una tragèdia podria afectar a Noruega, que sempre va pensar que era un país segur. Tots els meus pensaments van per a aquells que han perdut sers estimats en aquests terribles esdeveniments. Rita, des de Vila-real (Espanya).

Paco Sanz in memoriam

Vaig saludar a Paco Sanz al març a Oliva per a felicitar-lo per la seua renovació amb president de la Federeación Valenciana de Natació. Dolores, la seua dona, al costat d'ell. Encara coneixedor de la seua malaltia, no esperava el seu desenllaç.
Fa més de 30 anys que ens coneixíem. Va començar de pare de nadador, va passar per àrbitre ras, va arribar a President del Comitè Arbitral de Castelló i va concloure com a President de la Federació Valenciana, rés fàcil per a un castellonenc.
Dialogant, equànim i desinteressat podrien definir la seua trajectòria, precisament en un món (el de la natació) que emmalalteix d'ells en moltes ocasions.
Descanse en pau. (Paco Sanz a la meua esquerra).

Què és açò ?

Què és açò ? Va ser la meua primera reacció en veure un renta-cotxes en el camí de l'Ermita, just enfront de Cementeri.
Qui m'ho pot explicar ?
Espere una bondadosa col·laboració per a canviar la meua interpretació del que pense.
Gràcies.

“Don José” i els capurulles

Vénen els dies dels capurulles amb els quals anualment ens arrepleguem a la tradició de la religiositat i al sentiment que malgrat les aparencies, vivim en un poble xicotet.
Recorde de “Don José”, com li cridaven a l'Ermita , que un dia li van homenatjar els residents en aquest lloc i que obria els braços en senyal d'agraïment. Poc temps després, “Donya Teresa” (la "nona"), la seua vídua, amb accent italià, estava sentada als banquets de la placeta de l'Ermita.
Avui, amb els seus néts encara tinc alguna esporàdica trobada.
La meua mare em comentava que em va prestar a “Don José” com a model de peus dels angelets de les seues escultures, perquè d’angelet, a les hores crec que tenia poc.
Tinc pendent visitar l'escultura de “Don José” a Palma de Mallorca, encara que el seu motiu no mereix molt comentari, però caldria menjar i podria ser la seua justificació.
Un record en el cinquantenari a “Don José”, que no tan sols ens recordarà el seu pastoret a ell mateix sinó a la peculiaritat de les imatges, el so, l'olor i el sabor dels caramels que ens porten els capurulles i la Setmana Santa, en el meu cas, de Sant Francesc.
Bones Pasqües a tots i a preparar la “mona” (jo com no se fer “mones”, les encarregaré a Manuel, de la pastisseria "Arrabal").

Avui, cinema.

Avui he tingut la coincidència d'acudir al cinema acompanyant al meu fill i casualment he entrat a veure una pel·lícula que certament m'ha deixat pensatiu, al més pur estil d'aquella època del Cine Club Villareal, de la qual sol·licite a els qui ens poden explicar sobre aquest tema, per exemple Jacinto Heredia o Toni Pitarch, ens oferisquen uns dels seus habituals i encertats articles.
El títol és “Hic sunt dracones”. Un drama basat en la Guerra Civil Espanyola, dirigida i interpretada per anglesos.
Independentment de la interpretació i la informació que ofereix de basar-se en fets reals, considere es desenvolupa de manera massa idíl·lica en relació a la vida del fundador del Opus Dei.
El més cert, l'estupidesa dels espanyols en la radicalització de les postures enfrontades, que de vegades pense que perduren i que espere servisca perquè els nostres fills aprenguen a no arribar ací.
Com sempre, la millor opinió ... la personal. I la solució ... anar al cinema.

Reportatge a Babel

Babel és un programa de La 2 de TVE que tracta de la integració cultural entre països.
Pocs dies arrere vaig participar en el mateix i ahir, diumenge 23 de gener, va eixir a l'aire.
Ha sigut interessant, encara que crec que hem tingut massa protagonisme la meua esposa, el meu fill i jo.
Bona professionalitat dels periodistes i realitzadors.
Ací ho deixe per a guardar un bonic record.
Si vols veure-lo, entra en aquesta web i acciona el vídeo.

La txapela

En el mes de setembre, després del primer partit de lliga i amb la victòria de la Reial Societat, els meus veïns Arantxa i Jose Luis em van regalar gustosament aquesta txapela basca elaborada a Donosti i dedicada al club del poble.
El meu agraïment mutu ha fet que estiga a un lloc privilegiat de la meua consulta, amb la qual cosa aprofite per a mostrar els meues arrels als curiosos que em pregunten.
Pense moltes vegades la qüestió per la qual estan els bascos en aquestes terres. Els veig gaudir del nostre sol però sempre tenen el seu Euskadi en la ment i una amargura amagada al cor.
Em pregunten moltes vegades sobre el nostre poble i sempre sincers em diuen que admiren al Club i volen visitar-nos.
Ara, a pensar en el meu regal si, confie, els guanyem el diumenge.

Androide

He cantat el "tirorí" i els Reis Mags, com no podia ser menys, es van enrecordar ... Un "adroide", maquineta meravellosa, que desconeixia, m'ha ocupat l'atenció del dia d'avui per a configurar-la.
El Nadal, en el poble, perfecte. Les aigües del Millars em reviuen i la calor de la llar amb el menjar noruec ens complementen.
Demà a tornar a la normalitat amb la "somrriseta" de la remuntada de l'equip del poble davant desl "Migouets", je,je ..
Però no ens enganyem .... esperem que l'any 2011 no siga pitjor !!.