Cerimònia de Graduació de Patrick.

Encara que em sembla més aviat una cerimònia estrangera la graduació del batxiller, no resta açò atractiu pel que gaudeixen els propis alumnes i els pacients pares que hem abonat un generós esforç econòmic perquè guarde un bon record i tinga profit en la vida.
Cinc anys de formació i pendents de les notes de la selectivitat per a aconseguir un objectiu que permeta accedir a la Universitat a cursar els estudis que desitgen.
També els nostres pares es van esforçar per nosaltres i el seu record és una guia en la nostra vida.
Enhorabona, Patrick !.
Foto : Cerimònia de Graduació del Elian's British School de La Nucia. Patrick, nosaltres i les meues cunyades Sissel i Anita.

Ja s'ha fet el sopar del COU del 74 de l’Institut Francesc Tàrrega de Vila-real.

Millor de lo que esperàvem va resultar l'esdeveniment. Ens trobàrem, parlàrem, compartírem, col·laboràrem ... en definitiva, gaudírem d'uns grats moments.
Gràcies a tots per la vostra assistència, especialment als professors Enrique Gil i Agustín Garrido. Gràcies als absents que van excusar la seua assistència.
Ens trobem en darrer dissabte de maig de l'any 2024 a les noces d'or del Curs del COU del 74.
I per a millorar, us atenem els suggeriments a: coudel74@gmail.com
Fins a les hores, cuideu-vos.
(Dalt, imatge del grup. Baix, els qui tancàrem l'acte).

Sopar COU del 74 de l’Institut F. Tàrrega de Vila-real.

Sopar COU del 74 de l’Institut Francesc Tàrrega de Vila-real. Quaranta anys , 2014.

Com tots no som usuaris de les xarxes socials però és quasi impossible que no se sàpia accedir a internet, ací escric una entrada a través del meu blog on s'ofereix la informació del sopar i per tant una adreça www per a difondre.


Celebració : Dissabte 31 de MAIG de 2014 , 21:00 hores.
Lloc : Hostal Sant Joan. Carrer Joan Baptista Llorens, 161.
PREU: 30 EUROS

INSCRIPCIONS (fins el 17 de maig).
c/c: 3110 2818 4227 2001 4582
IBAN : ES87 3110 2818 4227 2001 4582

CAIXA RURAL VILA-REAL - CAJAMAR

MENÚ:
-Entrants (pa, tomata, aillioli): embotits variats, formatges al forn, amanides de l'Hostal, etc.
-Carn (carrillada) o peix (Rap amb salsa)... CAL ESPECIFICAR-HO A LA INSCRIPCIÓ.
-Postres casolans, begudes, licors + copa/consumició a elegir en la sobretaula musical.

MÚSICA CARROSSA I ALTRES SORPRESES.- Us animem a totes les companyes i companys escampats pel món a que pugeu fotos de l'època (1966-1974) per passar un POWER POINT commemoratiu: ho podeu fer en aquesta mateixa pàgina, per twitter o enviant un correu a : coudel74@gmail.com

ES PREGA FER DIFUSIÓ A LES COMPANYES I COMPANYS QUE NO TENEN FACEBOOK O TWITTER O SÓN EN PARATGES DESCONEGUTS.
GRÀCIES.

L'estiu ha passat

Amb les tecnologies actuals, varien les tendències. I la realitat és que es publica menys en la blogosfera.
Ha passat l'estiu. He pogut gaudir del poble i he carregat piles per al període hivernal.
Els mateixos projectes que antany i per a la primavera, els 40 anys del COU del Institut Francesc Tárrega si, sondejant l'horitzó, hi ha suficients companys de a les hores interessats a celebrar l'esdeveniment.
Podeu seguir-nos a Facebook i twitter.

Hem tornat ! ... destaca en la samarreta dels jugadors del Vila-real C.F després del dur revés de permaneixer en el purgatori futbolistic un any i patir fins a ahir.
Oblidem el Tornarem ! ... i entonem l'ENDAVANT !
Enhorabona a tots els que ho han fet possible.

Comando actualidad , a la TV 1

Comando Actualidad - Mejor que en casa

• Comando Actualidad - Mejor que en casa

A partir del minut 17 del programa es pot veure el reportatge del que és la vida d'aquest blogger. Gràcies a la meua dona per introduir-me com del poble i per als que miren amb lupa, fixar-se en l'anagrama de l'empresa, un icon representatiu de la medicina, sobre l'escut de Vila-real. Gràcies per les mostres d'afecte !.

Treball a Noruega

Diversos col•legues, sanitaris i altres interessats em pregunten diàriament sobre les veracitat de les possibilitats de treball a Noruega.
La meua resposta, tristament, no és favorable i les meues raons són: (A) A favor: (1) En elevat sou, (2) Les ajudes educatives a la família, (3) La quantia i seguretat de la pensió.
(B) En contra: (1) L'idioma, francament difícil quan es tracta per a desenvolupar adequadament el treball. L'anglès ajuda, però ni molt menys és suficient. (2) La cultura, reservada, freda i distant (la paraula racisme és massa forta). (3) La falta de companyerisme laboral i prepotència impròpia per a l'escàs prestigi científic d'aquest país. (4) L'exagerada carestia de la vida. (5) El clima, especialment la falta de sol a l'hivern.
Amb açò un deu decidir ambdues raons.
I si t'atreveixes, sort !!

(La imatge correspon a una de les primeres fotos de la nostra clínica, allà pel gener de 2005 ... Com passa el temps !).

Estic desconsolat.

Després de diversos intents per a publicar, avui he aconseguit poder fer-ho en la Blogosfera, però no m'agrada el nou tauler de Blogger. És molt més complicat que abans i per a més complicacions no estem.
Sí, complicada la situació social motivada per l'atur, tan complicada és la situació esportiva del poble, el fútbol, la natació,.. etc.
Complicada, fins i tot, l'apartar un temps per a vacances ... però demà estaré al poble per a cuidar del jardí del maset (en la foto, el meu gos, Jordi), gaudir de la naturalesa, saludar amics, descansar veient el Millars i somiar que algun dia que el Consell de Ministres otorgue la condició de mileuristes al polítics i banquers.
Ara bé, i recordant als clàssics, "els somnis, somnis són". El consol, i ara amb les meues paraules, només és qüestió de somiar-ho.

Sant Pasqual 2012

No és especialment grata la celebració de Sant Pasqual d'aquest any. Si be no em puc queixar en lo personal, amb els temps econòmics que corren, el comiat del millor amic del meu pare, segons va deixar escrit en un vídeo, ha suposat que em faltarà la felicitació que li dedique a Pasqualet en aquest dia de la seua onomàstica (a la foto, a l'esquerra, i a la dreta, amb cara d'espantat, el meu pare).

Pasqualet, inventor de la primera màquina de plegar servilletes de paper(veure en Youtube), esportista (solia nadar complits els 90 anys), constructor de maquetes de vaixells (va exposar més de 50 vaixells en una exposició en la Caixa Rural) i el meu padrí, al qui vaig poder adquirir la casa /maset que habite actualment al poble.

Tot un exemple de la amistat de tota una vida.

A ell i els seus fills, gràcies per l'afecte que em va tractar.

Viatge al Carib.

Aquest és el creuer que ens ha portat pel Carib. El nom : Freedom of the Seas. Era la meua primera vegada, la veritat, i ha sigut una experiència que et dóna que pensar. Els creuers ja són turisme de masses, segons llig, però no deixa de ser un luxe. Els llocs visitats, artificials: platges privades en Haiti i Jamaica, la morbositat de les Illes Cayman i el bulliciós Cozumel en Mèxic, tots preparats per a despeses innecessàries. El vaixell en sí i les atencions del personal, especialment xous i menjars, lo millor. El pitjor és pensar quant ha de passar per al pròxim.
PD : Destacable la tecnologia que et permet de seguir diàriament la premsa local i els amics de facebook que em recreen amb les imatges de les processons del poble i m'estranyen la paella i la mona de Pasqua. A tots : Bona setmana de Sant Vicent !!!.

Demà comence un periple vacacional després de 8 anys de treball.
Aquesta notícia, al costat de la defunció del meu padrí Pasquatet, el millor amic del meu pare (i que dedicaré un post extens a ell), eclipsa la vaga general convocada ahir a Espanya.
Sí, ens traslladem la família a la península de la Florida per a embarcar en un creuer d'origen noruec per a conèixer illes del Carib i mostrar al fill l'artificial cultura americana la setmana següent. L'arribada a tal lloc, precisament el dia de Pasqua Florida.
La foto és del fiord d'Oslo on està vivint una de les meues cunyades i la novetat d'aquest viatge és el seguiment que pot fer-se a través del món virtual, per exemple, que vaig viatjar en la primera companyia que oferia internet gratuït durant el vol, Norwegian, que permetia llegir açó a partir dels 10.000 Km d'altura.
Per cert, sembla que facebook supera a aquest mitjà que ara escric.
Com han canviat les coses ! ... i canviaran ! ... malgrat el govern (qualsevol que siga).

Les mesures de contenció de la despesa.

Desitje que la reforma laboral i les mesures de contenció de la despesa propugnades pel nou govern siguen, a més d'efectives, iguals per a tots.
Em moc en el terreny de la sanitat i ha eixit la notícia de les privatitzacions de diversos recursos a empreses privades (ressonàncies, hemodiàlisis i oncologia, per exemple).
I no es tracta tan sols d'una estafa als diners públics, del que altres experts han escrit i escriuran, sinó que la cobdícia arriba a límits insospitats. Un d'aquests beneficiaris, una coneguda clínica alacantina fa ja un any que m'ha sentenciat per no col·laborar en la seua exclusivitat. Per sort, sóc lliure i no m'impressionen les seues amenaces perquè tenen, segons ells, suficients diners com per a aixafar-me.
I la meua pregunta és si aquest diners no són res nets, per què no està aquest cas en un jutjat i els beneficiaris d'aquest diners els obliguen a retornar els emonuments per no respectar els contractes ? … Seria una prova que les mesures són i seran iguals per a tots !

No em puc callar ...

... De l'agressió que patim per part dels suposats representant del poble els professionals de la sanitat...
Ja siga un partit, "no vaig a parar fins a veure als metges caminar en espardenyes" (Alfonso Guerra) o altre: les signades "restriccions econòmiques i el canvi de les condicions laborals en l'àrea de Sanitat" (Alberto Fabra), estem davant un daltabaix (descalabro, en castellà) econòmic i professional (el meu sindicat mèdic).
Total, que molt greu és la situació i encara que ocasionalment em fique al llit esgotat i desmoralitzat per dubtar del meu encert professional, molt pitjor crec que ho passen els qui han de suportar les mesures actuals.
Si serveix de recomanació, qui escriu va fugir de la sanitat pública i depèn de companyies estrangeres, disposa del temps necessari per a oferir la qualitat assistencial necessària, de mitjans diagnòstics suficients i ràpids, amb unes percepcions econòmiques almenys dignes al seu esforç.
Sort companys !! , ja vaig passar els meus mals moments i encara que no viuré més anys que vosaltres, almenys serà amb millor qualitat de vida i sense afectar, a part de mi, a la meua família, el repte més important.
.

Festes i obrir els ulls

Estic només gaudint parcialment les festes de la Mare de Déu.
Un procés al·lèrgic del meu fill em reté al maset.
Vaig escoltar les campanades a la festa, els coets en la baixada i els corresponents als bous pel carrer, a més de la bullícia ocasional, a l'espera de gaudir dels gols d'equip del poble el dissabte.
El que espere és tenir la situació òptima per a poder acudir a la meua antiga penya de festes encara que siga per a prendre un cafè i aguantar les bromes habituals.
I en aquest post, per a variar de les imatges habituals de les festes, la de la meua dona amb dos gossets encontrats fa dues setmanes, no més arribar de vacances, que ens van comentar havien trobat en un contenidor. Avui, vius dos dels tres recollits i alimentats per sonda, comencen amb alimentació sòlida i a obrir els ulls.
La meua pregunta .. què veuran des d'ara els gossets? : Els problemes soci-econòmics o la sol.lució que puga alleujar-los dels anteriors ?.
El futur és incert, els polítics gestionen malament i sembla molt difícil baixar el nivell de vida que pretenem.
Res més, gaudiu dels dies de festes que queden !!.

Oslo.

Reconec que és una pedanteria presentar fotos de les vacances, però ho faig pel respecte a la vida, siguen de la nació o creença que siguen, ja que la seua pèrdua mai té justificació.
És Oslo, enfront de la catedral, el lloc del primer atemptat i el palau reial (i no em senc especialment monàrquic) al fons.

Tito

Patrick i Tito a Moss.

Tito és un gos labrador de 12 anys d'edat que viu a la casa de la meua cunyada a l'illa de Jeløy, en Moss, ciutat al sud de Noruega, a l'entrada del fiord d'Oslo.
Ahir en arribar plovia, però ara fa 17 graus de temperatura i amb la cobertura de la xarxa, estic com en la meua pròpia casa.
Noruega, un país tan silenciós que no s'escolten ocells, però sí xiquets menuts. Les cases estan construïdes de fusta i interiorment semblen casetes de nines … jo em pregunte … Perquè no s'introdueixen els taulellers del poble és aquests països ?. Amb una miqueta d'habilitat (que els sobra) per adaptar-se els seus gustos … un bon mercat, … que almenys pagen !!.
Sobre l'atemptat terrorista he escoltat atentament a la meua família i parlen incrèduls sobre les teories d'un sanguinari que pregunta pel nombre de víctimes sense importar-li l'estat de salut dels supervivents.
Dins del mal, era noruec pur i no s'han implicat qüestions culturals (a excepció de l'extremisme) o racials, que haguera sigut pitjor.
Estan avergonyits. Tan sols esperen un càstig exemplar.

Reportatge al periòdic Mediterráneo

Duelo por Noruega con el río Millars de fondo ( El Periódico Mediterráneo - 24/07/2011 )

Kondolerer ( Condolences )

"Det er med stor sorg at jeg har måtte finne frem det norske flagget og flagge på halv stang. Det er ufattelig at en slik tragedie kunne ramme Norge som man alltid har trodd har vært et trygt land. Alle mine tanker går til de som har mistet sine kjære i disse grusomme hendelsene. Rita, fra Vila-real (Spania)".

Aquesta és la traducció del text remès per la meua dona al diari de major tiratge a Noruega :
És amb gran tristesa que he hagut de traure la bandera noruega i situar-la a mitja asta. És inconcebible que una tragèdia podria afectar a Noruega, que sempre va pensar que era un país segur. Tots els meus pensaments van per a aquells que han perdut sers estimats en aquests terribles esdeveniments. Rita, des de Vila-real (Espanya).

Paco Sanz in memoriam

Vaig saludar a Paco Sanz al març a Oliva per a felicitar-lo per la seua renovació amb president de la Federeación Valenciana de Natació. Dolores, la seua dona, al costat d'ell. Encara coneixedor de la seua malaltia, no esperava el seu desenllaç.
Fa més de 30 anys que ens coneixíem. Va començar de pare de nadador, va passar per àrbitre ras, va arribar a President del Comitè Arbitral de Castelló i va concloure com a President de la Federació Valenciana, rés fàcil per a un castellonenc.
Dialogant, equànim i desinteressat podrien definir la seua trajectòria, precisament en un món (el de la natació) que emmalalteix d'ells en moltes ocasions.
Descanse en pau. (Paco Sanz a la meua esquerra).

Què és açò ?

Què és açò ? Va ser la meua primera reacció en veure un renta-cotxes en el camí de l'Ermita, just enfront de Cementeri.
Qui m'ho pot explicar ?
Espere una bondadosa col·laboració per a canviar la meua interpretació del que pense.
Gràcies.