Traductor

09 de desembre 2009

Padrins

Una figura de la qual poc es comenta després del seu protagonisme puntual és la dels padrins. Com en els acudits, avui escric una notícia bona i altra dolenta.

La bona, el meu padrí de noces, Gerard, és nomenat president del club de natació local. Com recorde, el primer nedador castellonenc a baixar del minut en la prova de 100 metres lliures en piscina de dimensions olímpiques i últim campió valencià que no entrenava en piscina coberta és avui un gran professional, tan sols superat per la seua modèstia, que haurà de rebatre per a defensar que qui desitgen practicar la natació esportiva, ho puguen fer bé i millor des del seu poble.

La dolenta, Contxita, la meua padrina de bateig. Ahir, dia de la Puríssima, em vaig disposar a felicitar-la pel seu aniversari, però Silvia, la filla, em va transmetre de la seua defunció el passat 3 de novembre. Ningú m'ho havia dit, però no entre en això. Amb 94 anys, conservava bé el seu físic i psique i abans de res notaves que el respecte cap a mi, conseqüència de la seua estreta amistat amb els meus pares, perdurava després dels anys. En les dates pròximes, acudiré a visitar al meu padrí, Pasqualet.

El meu goig és que perduren els costums dels apadrinaments i el respecte per les tradicions que crec ancestrals, per davant de les felicitacions, aquest any sense recomanació de petons, que desitgem en els comercials Nadals.

( La imatge no té relació amb el post. Es tracta d'un fenomen esdevingut aquest matí a Noruega, terra de la meua dona ).

1 comentari:

Anònim ha dit...

mm... interesting style :)