Traductor

30 de juliol 2009

Trist atemptat


Fa pocs minuts i a uns 200 metres de la meua casa a Palmanova, ETA ha practicat un atemptat contra la Guàrdia Civil.
Per sort no estava a les Pitiüses.
Em pregunte : Per què ? ... Contra qui ? ... Amb quin objectiu ? ...
Qui ho sàpia, que ho escriga.

A GARA es pot llegir : "L'esquerra abertzale demana un esforç suplementari a tots els agents per a obrir una dinàmica de diàleg".
.... Ho senc, però no precisament avui.

En època pre-democràtica un sentia respecte per unes persones entregades vitalment a la seua causa.
No m'agrada la Guàrdia Civil ni els cossos militaristes, però ara, amb l'accés per la via democràtica que ens permet patalejar davant els prepotents, no té sentit la via violenta.
I menys encara que ho paguen amb les seues vides éssers humans que en la majoria dels casos treballen per un pírric sou per a mantenir les seues famílies.
Dissoldreu-vos ETA, sou uns prepotents !!. Lluiteu com tothom.

23 de juliol 2009

Yurema, 10 Km


A partir dels resultats que llig des de Roma i consultant la premsa nacional imagine que va apostar fort : "Yurema Requena, va arribar a situar-se en la primera posició sobre el cinquè quilòmetre, al costat de la britànica, però, a poc a poc, va anar perdent posicions i no va poder arribar entre les primeres" (MARCA).
Algunes vegades no està mal tractar de donar la sorpresa. Som llatins i temperamentals !. Ànims.

PD : Hores després m'han informat que el motiu real del seu despropòsit fou la antiesportivitat d'altres participants al retirar-li les seues ulleretes de nadar en el transcurs de la prova.
Recorde que vas practicar arts marcials de xicoteta, veritat ? Doncs, "Pilleta", a aprendre de l'experiència !

21 de juliol 2009

Ricard Franch


A Ricard Franch (a la dreta en la foto -maig/09-), entrenador de Club Natació Vila-real , preparador de Yurema Requena i de l'equip nacional d'aigües obertes en el Campionat del Món de Roma-09 m'el va presentar en l'antiga Piscina Provincial de Castelló el meu mestre e inefable Pasqual Amposta "Piula".
Era un xiquet de 8 anys, corpulent i de gran facilitat per a nadar. Nascut a Castelló, al carrer Sogorb, on els seus pares regentaben una fleca. Pocs anys després, per desavinences amb un club de Castelló, es va incorporar a la disciplina de qui escriu en el Club Natació Vila-real (I sobre el acolliment del nostre poble a esportistes, en aquest cas de la capital, s'anota com a tema per un altre post). Els seus millors resultats els va obtenir entrenat anys després en el Club Natació Sabadell amb Paulus Wildeboer. Va ser finalista en Campionats d'Espanya absolut en l'estil papallona i va arreplegar tècniques d'entrenament del citat tècnic sabadellenc-holandès.
Entenc que com agraïment a facilitar la seua trajectòria esportiva i al estar poc considerat en la seua ciutat natal, va accedir en 1987 a entrenar al Club Natació Vila-real que ha culminat, després de diversos èxits en categories junior i absolutes, amb l'explosió de la nadadora d'aigües obertes més llorejada del nostre país.
Des d'ací, la nostra enhorabona a un bon treball. Tal vegada un quart lloc en un Campionat del Món siga un al•licient per a projectar noves fites i l'objectiu de Londres 2012 siga arribar a un podi.
I tant Ricard com Yurema són ambiciosos.
( Per cert, enhorabona a les xiques de sincro pel seu or. Quan no es creen traves al bon treball, s'arriben als objectius )

12 de juliol 2009

Picardia

Picardia expressa la cara del meu amic Paco davant la incredulitat de la seua esposa Isabel en la festa sorpresa del seu aniversari.
Ens va reunir ahir la celebració al Grau de Castelló, on lo de menys era el nombre (per cert, rodó) i lo de més l'amor que es professen aquest matrimoni.
Els amics acompanyarem tan sols la vetlada.
Aquesta és una mostra més d'una cosa que no té preu, els "amics del poble" de la infància. Salutacions per a tots !.
Per a molts anys, Isabel !.

06 de juliol 2009

Aclariments sobre la "festa de l'espiga"


He rebut dues aclaracions en referència a la "festa de l'espiga". No tan sols per la molèstia de robar-los uns minuts de les seues vacances, sinó per la qualitat dels seus habituals treballs, no mereixien estar tan sols en els comentaris.

Toni Pitarch escriu : ‹‹ La festa de l'espiga s'ha consolidat als darrers anys per iniciativa municipal, però era una festa perduda en el temps... Ara, a banda del caràcter lúdic i fins i tot religiós, marca l'inici de l'estiu, és a dir, un període de temps on Vila-real queda desert del tot fins al punt que comença a ser difícil trobar un lloc on anar a sopar: visca el comerç local! Quin comerç?

Si a Vila-real despareix el futbol, ara que també està desapareixent la faena -per desgràcia-, acabarà també per desaparéixer el poble: a l'hivern n'hi ha poca cosa de tot, a l'estiu res de res...››

(Si voleu conèixer el comentari de l'any passat en tota la seua extensió, polseu els comentaris al final del post).

Jacinto Heredia escriu : ‹‹ La "fiesta de la espiga" era una vela eucaristica de la Adoraciòn Nocturna que se realizò en unas cuantas ocasiones en la posguerra en el ermitorio, lo mismo que en otras partes de la provincia.

Lo que se celebra el primer domingo de julio, y nunca, nunca dejò de celebrarse liturgicamente es la fiesta de la Visitaciòn, una de las mas antiguas de Vila-real junto con la de San Antonio Abad. Nunca tuvieron que ver una con otra ni se sustituyeron ni nada por el estilo. Otra cosa son las confusiones populares que pueda haber, y que siempre aparece quien tiene el gusto de fomentar e intensificar, sin documentarse adecuadamente.

La fiesta de la Visitaciòn, fiesta original en la ermita, incluso antes de que se difundiera la devocion a la Virgen de Gracia, ademas de la misa anual nunca perdida, era complementada solo por los miembros del Rosario de la Aurora que cerraban su ciclo anual con la visita a la ermita en esa fecha. En los ultimos tiempos, y paradojicamente por gobiernos socialistas, la fiesta se volvio mas popular con la aportacion de un refresco a los asistentes (eso incremento considerablemente la asistencia) y un concierto de la Banda de Musica. Mas recientemente un grupo intentamos potenciar tambien culturalmente la celebracion con una "serenata" con aportaciones literarias y participacion de los grupos musicales locales, pero la Concejala de Turismo con su reconocida capacidad intelectual, ha descafeinado totalmente la fiesta.

Pero repito, lo de"la espiga" fue una cosa y lo de la fiesta de la Visitacion, ahora "del termet" y pasada al domingo inmediato al dia 2, es otra completamente distinta. Que no te lien.››

A ambdós, moltes gràcies. Bones vacances !

05 de juliol 2009

Quina calor ! i la festa de l'espiga


Ens és conegut la calor al voltant dels dies de la festa de l'espiga a celebrar en l'ermita del la Mare de Déu de Gràcia. Tal com Toni Pitarch m'aclareix en la seua resposta al blog de l'any passat, la celebració religiosa de la visita de Santa Isabel a la seua cosina, la Verge María, es transforma en la festa de l'espiga per coincidència amb la celebració de la festivitat de l'Adoració Nocturna en el Ermitori. A la setmana que ve escriuré en relació a aquesta santa, que res té a veure amb la d'Aragó i que m'acostarà al poble.

Aquest any, Mossèn Guillermo convida a la degustació de l'orxata i fartons "solidaris" amb una ajuda econòmica voluntària. Bona la iniciativa del conegut capellà, sempre peculiar i sempre humà (qué dificil sembla ser per a altres !), que encara recorde quan va arribar al poble, amb accent més o menys xapichat i la il·lusió d'una labor pastoral per davant. I crec que ho ha aconseguit .
A pesar de conèixer-lo poc, Mossèn, els meus respectes !

29 de juny 2009

El Grau, t'estime


Amb la translació del títol del blog a la població marinera que m'ha acollit durant 15 anys, faig un record en el dia de Sant Pere al meu segon poble, el Grau de Castelló. Grats records passant consulta en l'antic ambulatori, la Casa del Mar, veient i escoltant l'església del patró i les seues campanades.
I aprofitant l'ocasió, transmet la meua enhorabona a la infermera (quin tandem formàvem !), Jeannine que s'ha jubilat recentment i que a pesar de no poder assistir al sopar de acomiadament, em va transmetre la seua emoció en la conversa telefònica que varem mantenir. Gran humanitat i eficàcia, en totes la circumstàncies.
Per sempre, ... Visca Sant Pere !.

14 de juny 2009

Màsters del Club Natació


Dit i fet.
La imatge dels components del Club Natació Vila-real categoria màster són els convidats en el post d'avui.
Aquest és l'equip de la sessió matutina i més abaix està el de la vespertina.


Tots ens hem trobat a Benidorm (Marina Baixa).
No vull relacionar noms per a no oblidar-me cap.
Espere competir amb vosaltres al any que ve.
Els bons records, el millor ambient i la victòria de Yurema Requena a Itàlia centraren els comentaris.
Salutacions, figures !! .

09 de juny 2009

Facultat de Ciències de la Salut


Des de fa uns mesos arrere és comentari l'opció de la creació d'una facultat de Ciències de la Salut dins de la UJI, situada a Vila-real. Emet una opinió en la meua qualitat de professional de la medicina que em vaig veure involucrat a realitzar els meus estudis a València.

És lògica la il•lusió per establir els estudis el més proper a l'ambient familiar i si fora en el nostre poble, molt millor. Però no entrem en “poblerinismes” sense sentit.

Crec, sincerament, que haurien de prevaldre altres aspectes, que contemplaren un estudi profund dels recursos docents i econòmics. Els docents han de ser professors i catedràtics universitaris. Tot això està ben regulat per la pròpia Universitat. La despesa que suposa la formació d'un sanitari és elevada (els metges, entre 9 a 12.000 € per alumne i any; 5 a 7,3 millons € en 8 anys). Sens dubte, les oneroses despeses per a les famílies de les nostres comarques es reduirien, pero ... ¿Té recursos la societat per a aportar aquesta quantitat quan no pot assegurar que els professionals es quedarán en la província?.

Una facultat de Ciències de Salut, que realment és tan sols un pas transitori i obligatori en la formació, arribaria a uns 80 professionals anuals que haurien de suportar els sis anys obligatoris i quatre o cinc de posteriors d'estudis especialitzats. Tot açò dins de deu anys. No seria la solució a la falta de professionals de la salut.

En resum és un repte gens fàcil per a qui ha d'actuar, la pròpia Universitat i els seus gestors són qui deuen crearla on vullgen o pugen i quan pugen (en els meus viatges a Mallorca són habituals les seues discussions en la premsa local, des de finals del anys 70) i desenvolupar l'estudi proposat i donar-li la importància que mereix a la qualitat en la docència més que la seua ubicació, que il•lusions o desil•lusions per als estudians/professionals apareixeran més endavant. Deu que quedar-se en una proposta intel·ligent, sense pressions, i hauria de situar-se al terme de Carinyena, tot això, també, perquè m'agradaria que el meu fill fóra metge.

02 de juny 2009

Adéu, Enginyer


Avui s´ha formalitzat el fitxatge del Sr. Manuel Luis Pellegrini Ripamonti per el Real Madrid. Per la seua hieràtica actitud, sembla la imatge de tots nosaltres coneguda.
Com a vila-realenc i tècnic esportiu considere ha donat un estil al club del poble,i d'ací el nostre reconeixement.
Adéu, Enginyer ... que triomfe en la pròxima Lliga ... però deixa'ns guanyar al Santiago Bernabeu !!. Gràcies.

01 de juny 2009

"Takk for alt" (per a molts anys)

He assistit als funerals de la meua sogra a Noruega. Cite per davant que ja he passat tals circumstàncies amb els meus pares i no m'era nou. Vaig a exposar el que vaig observar i alhora destacar les diferències culturals. Aquestes, ni millors ni pitjors, només diferents. La celebració va tenir lloc en una menuda església en la illa de Hvaler, al sud de Noruega (foto de baix).


El primer tràngol i tal vegada el pitjor va ser la recepció prèvia a les portes de l'església. No més de 50 persones reunides i escrupolosament de negre (rar perquè els noruecs no donen importància a la imatge externa). L'església, antiga, sòls de fusta, parets sense refinar i sense imatges. Després d'escoltar 25 minuts l'òrgan, inicia la cerimònia el Pare de l'església protestant i em sorprèn la senzillesa amb que s'expressa, l'exposició de la seua malaltia i últims dies, juntament amb les raons que li havien dut a residir en aquesta zona del país. Després d'això, transmetia l'agraïment a les seues filles i fills polítics i assistents, així com va llegir les inscripcions deixades en els rams de flors. Tot això molt pròxim.

Després de nous cántics tradicionals en aquestos esdeveniments, vam passar al cementeri, annex sempre a les esglésies, per a prendre terra, en aquest cas al costat del seu marit, mort fa uns 30 anys. Encara que mecanitzat, el soterrament és emocionant, acompanyat pels cantics adequats per al moment. Uns minuts més de rebudes de condols i els familiars i acompanyants abandonen el camp sant, amb la frase tradicional per als noruecs “takk for alt” (gràcies per tota una vida). En últim lloc per acomiadar-se, i com arreplega la foto de baix, la meua dona i fill.


Fins a ací era l'esperat, però després d'aquesta cerimònia, ens traslladem a la casa d'una cunyada per al que denominen cafè “in memoriam”. Ací divergeixen els nostres costums amb les nòrdiques. Aquesta fase de la celebració, reservada per als familiars més directes, va reunir a unes 30 persones, amb l'aportació de canapès freds i tortades, acompanyats de cafè o begudes refrescants, sense alcohol, parlant distengudament tant de la morta com d'altres situacions de la vida diària.

Després d'unes tres hores, finalitza la celebració, de bon tros respectuosa, però sense el dramatisme de les nostres costums. Enmig d'aquest cafè “in memoriam”, el meu fill i jo comentem : “ Qué difícil resulta engolir, sabent que falta una persona que estava sempre entre nosaltres”. Però així és, és una altra cultura, que repetisc, ni millor ni pitjor, tan sols diferent.

28 de maig 2009

També el Barça


També va complir l'equip blau i grana el la final de la Champion League. Enhorabona als seus seguidors.
A títol de broma, la foto correspon al partit amb el Vila-real fa pocs dies, probablement el major disgust previ a l'alegria del triomf, comparable amb l'alegria nostra, més que res per demostrar el seny del nostre equip.
A esperar una setmana per a conèixer el camp de treball l'any que ve.

24 de maig 2009

Deure complit


Deure complit ahir amb la victòria sobre l'equip representatiu del "cap i casal" que ens toca moltes vegades suportar.
I contadient a l'absent Catalán Mínguez, en dues ocasions el club no ha perdut en festes ... i contra dos equips d'entitat.
No podré escudar-me (veure el post inferior) en qualsevol romans per a veure a Mallorca al Vila-real, però personalment ja em senc satisfet ... i com sempre, gaudim ! .. . per si més endavant les fites d'avui queden fora del nostre abast.
Enhorabona jugadors i aficionats !

22 de maig 2009

Adéu Sigrun

El post d'avui és a títol personal.
Aquesta matinada ha mort la meua sogra, Sigrun.
Com record i igual que m'agradaria quan arribe el meu moment, mostre una fotografia presa avuí a l'alba de la seua ciutat natal, Hellesylt, al fons del fiord de Geiranger, mig-oest de Noruega.
Per desgràcia mai més veurà els llamps del sol del matí de la seua ciutat, però sempre quedarà el record d'aquesta imatge i el reconeixement d'haver educat adequadament a les seues tres filles en moments difícils per la seua prompta viduïtat .
Adéu Sigrun. Com diem al poble: Per a molts anys.

18 de maig 2009

Sant Pasqual dins i fora del poble


El primer cap de setmana de festes he gaudit al poble. Vaig poder passejar amb la meua dona en una hora sense aclaparaments i exposarli les tradicions que ens relacionen als veïns. Anys arrere vaig pertànyer a la "Penya Calentura" i vaig compartir amb ells uns pastissos i un cafè, suportant, com no, les bromes habituals. Ni ells ni jo canviem.
El dissabte, després de passejar pel mercat, que mai arribarà a ser en mateix que la seua plaça homònima, vaig observar la quantitat d'habitants acollits al poble. Per descomptat ben acollits si la necessitat és el seu drama. A la nit vam quedar a casa zapingejant el festival de l'Eurovisió i el partit de futbol Vila-real - Real Madrid. Victoria del cantant representant de Noruega amb la nostra modesta ajudeta de 5 sms des dels nostres mòbils. En futbol, satisfacció al marcar el gol de la victòria de l'equip del poble amb el cántic de fons "Així, així,... així guanya el Madriz".
En el dia del sant, després d'escoltar les campanes de la basílica vam haver d'eixir fins a L'Alfàs del Pi on estàvem convidats al sopar en commemoració del dia nacional de Noruega, amb la presència dels presidents d'Espanya i d'aquest país. Per cert, i com estem en campanya d'unes insulses eleccions al parlament europeu, el president del Regne de Noruega, Sr. Jens Stoltenberg (en mig de nosaltres) va passar taula per taula a saludar als convidats i fer-nos una foto, que almenys em servirà per a impressionar a la meua família.
Res més, aquesta nit, la "xulla" i la resta de setmana a gaudir de les festes del poble. Valga una frase que vaig escoltar en el sopar "sense amistat no hi ha vida".
Bones festes !!

03 de maig 2009

L'àngel i la grip A (H1N1)


Ha passat la Pasqua i Sant Vicent, aquest any dividida entre el poble i Palmanova (Mallorca). Cal veure com passa el temps de pressa quan els dies van allargant les seues hores de sol i els arbres que veem des de la finestra de casa broten les seues fulles.
Com record dels dies de Pasqua, la imatge de l'àngel que presideix l'entrada a la urbanització que visc. Per cert, querubí i per tant vigilant guardià de la glòria divina.
He ocupat el meu oci aprenent el maneig d'un “smartphone”, per cert, bastant complicat ... i ja només em queda l'ajuda del meu fill per a conèixer el funcionament del GPS !.
La grip del porc o Influenza A (H1N1) acapara l'atenció de la població i, com és natural, l'oportunitat dels polítics d'aprofitar la situació per a lloar els seus sistemes públics, tots, els millors del planeta.
Personalment, respectant els afectats i una miqueta menys als maniàtics que utilitzen el tapa boques, pense que aquesta pandèmia encara no està a l'altura del tabac, l'alcohol o la malària, i no obstant això només els recorden aquestos en els seus dies internacionals.
Per cert en la meua casa, suc de cítrics i Tamiflú en el rebost, per si de cas ... i llegir les notícies de la OMS, encara que només estan degudament actualitzades en anglès ... Salutacions al Sr. Font de Mora ! (altra qüestió és com aplicar les seues idees ) .. que anàvem a la mateixa professora d'anglès, la estimada Contxita Perkins.

07 d’abril 2009

Avui, natació


Dies arrere vaig estar a Castelló en l'homenatge a Manolo Marín, fins fa poc de temps secretari de la Delegació de la Federació Valenciana de Natació en la nostra província.
Grats records, salutacions, fins i tot disculpes !! per part d'alguns assistents en reconeixement a esforç realitzat anys arrere i els meus ànims a Manolo que va lluitar amb mi per rellançar un esport que avui ho gaudeixen els seus practicants a Castelló, i que, per cert compta amb un membre de la nostra província , Paco Sanz, en la presidència i es celebren Campionats d'Espanya amb èxit organitzatiu i encara que falten més “estrelles” representatives, la millor, la nostra Yurema, ha començat amb bon peu la temporada guanyan el Campionat d'Espanya Absolut en la prova de 10 Km a Màlaga, superant la barrera de les 2 hores, per primera vegada en el nostre país, el que suposa un record estatal. La web de la RFEN, ho reflecteix, amb declaracions en veu d'ella mateixa. Enhorabona !!
Per a acabar, donar les gràcies a Vilapèdia per publicar la meua aportació a la història del Club Natació Vila-real .

17 de març 2009

Serra Bernia


Aquest cap de setmana ens hem relaxat ... és un dir !! ... amb l'experiència d'un passeig per la muntanya de Serra Bernia.
Pedro López, company de classe del meu fill, amb els seus pares i els meus fervierts gossets, hem aconseguit arribar a veure la totalitat de la comarca de la Marina Baixa ..
I què vaig pensar jo ? ... quina bona terra ... si no fora pels seus habitants !!! ... entre els quals em trobe jo !! , encara que en el meu cas intente esforçar-me per reconèixer els meus defectes.
No comente més ... fins a la pròxima etapa.

10 de març 2009

Vila-real, gran i Madrid, menut


Julián García Candau *

Ho tenia difícil el Vila-real i encara que li van anul·lar un gol de manera inexplicable va aconseguir passar.
Va vèncer al Panathinaikos al que havia d'haver derrotat en El Madrigal en el partit d'anada.
L'equip villarrealenc no es va acovardir en l'estadi atenès. Ni l'ambient, ni els jugadors contraris van poder impedir la seua classificació.
És un menut entre els grans o un gran encara que se li considere menut.
Com agraden !
===
* Intencionadament, he obviat els comentaris de l'altre club (españolíssim) que jugava, per a veure quina gràcia que els fa la ignorància.