Bon Nadal !!

A tot hom i especialment als necessitats. Per a que el consumisme del Nadal no efecte a qui els manca alguna nesessitat básica o algún amic o familiar.
Per una major solidaritat en el món !!.

Uff .. , Com comença desembre !!

Novembre va acabar i en primer lloc vullc expressar les meues disculpes als amics Isabel Broch i Paco Arrufat per no poder escriure un post sobre la seua celebració de les noces de plata del seu enllaç. Ànims i molta felicitat, parella !!.
Tinc el plaer de compartir l'amistat de Manolo Vilanova, alcalde de Vila-real i de Santiago Albiol, advocat que du la sentència per prevaricació del primer. A Manolo li agrairé que va cancel·lar ocupacions per a celebrar el meu matrimoni en la sala de Caballerisses del Ermitori de la Mare de Déu de Gracia i engalanar-la per a l'ocasió. La foto correspon a la placeta del Pastoret – remesa per Juan Martín Clarós -. A l'alcalde, un “bon xic”, que pense que si ha d'abandonar l'ajuntament no serà una causa perduda sinó que interiorment tots tenim el nostre punt de vista i que ningú qüestionarà la seva honradesa. A Santi, de qui em va sorprendre la seua intel·ligència i erudicció sobre temes locals, la meva enhorabona pel seu èxit professional. Conclusions ? .. que almenys donem a Vila-real tots la talla ... i que vingen a la terra de la Marina Baixa que ara m'alberga i comparen amb les macro- irregularitats que es poder percibir a través dels polítics i que donen molta més vergonya que si haguera prevaricat pel benefici del nostre poble.

Vaga en Atenció Primària

Demà iniciem mobilitzacions els metges d'Atenció Primària. La plataforma 10 minuts, societats científiques i alguns sindicats donen suport la mateixa. Oficialment, el seu objectiu és «la defensa de la qualitat i dignitat del treball dels metges de família i dels pediatres». El blogger té l'enorme sort d'estar en excedència del sistema públic, motiu pel qual reforça encara mes la vaga i desitja s'entere la societat de l'autèntica realitat que ens embolica als professionals de la medicina, realment “equivocats” en la nostra vocació per la inutilitat dels polítics, distorsió de la premsa i incultura de certs pacients .... però realment crec que “tenim el que ens mereixem” pel nostre immobilisme. Ànims a tots .

L'excedència

A partir d'avui tinc l'excedència com metge en l'Agència Valenciana de Salut.
Les raons són:
1.- No tinc motivació per a establir una relació pròxima als pacients per:
1.a.- La sobrecàrrega assistencial impedeix treballar adequadament.
1.b.- Abucasis, encara menys dolent del que pensava, està creat per tecnócrates, no per i per als seus usuaris.
1.c.- Les suposades “urgències” entre les cites m'estresa massa.
1.d.- El turisme sanitari és un fet constatable. La fredor en el tracte de pacients extrangers que omplin el seu “botí” de recursos és realment trist.
2.- Sóc hipertens controlat amb antecedents de risc. Treballar amb aquest sistema no és recomanable per la salut.
3.- La família mereix un paper i temps. No s'arriba al mínim estimable amb les contínues incomoditats que trasllades a casa.
4.- Els incentius no es corresponen al nostre esforç.
5.- Tinc un altre treball, privat, familiar i amb suport professional que supera les raons exposades anteriorment.

Si aquest cas és el teu o semblança, comentameu. Podrem associar-nos ! Gràcies.

Arròs de perol

Avui hem gaudit cinc companys de la facultat de medicina de València d'un “arròs de perol” en l'Albufera, concretament en el port de Catarroja ( polsa ).
Erem : Vicent, Enrique, Alejandro, Ramón i el blogger. Vicent ha gravat unes imatges que aviat pense incorporar aquí... Qué optimiste soc ¡!! Els comentaris ? ... el treball i les desavinences del sistema sanitari pùblic. Per descomptat, el denominador comú la desmoralització, independentment de la zona de treball.

Festes de la Mare de Déu de Gràcia

S'acaba l'agost i comencen les festes de la Mare de Déu de Gràcia. Desgraciadament no podré assistir a les festes de la patrona. Les raons són el treball i l'ofici de “Rodríguez” que em correspon en aquest any tant especial per a mi per la sobrecàrrega laboral i que podré desvetllar la seva solució en un pròxim “post”.

Anys enrere, en èpoques que vivia la passió per l'esport de la natació, el primer dissabte de setembre era el Trofeu de la Mare de Déu de Gràcia de Natació, que per coincidència amb la jornada de “bous al carrer” i la comoditat per gaudir de l'estiu, es va traslladar a les festes de Sant Pasqual. Va passar al record i al capítol de l'entranyable.

Entre l'entranyable, busque temps per a confeccionar un homenatge en aquest mitjà al meu mestre Pasqual Amposta “Piula” com entrenador de natació i a Yurema Requena que si bé no ha estat tan brillant la seva campanya esportiva com l'anterior, és realment dificil arribar al nivell que manté ........ Ànims “Pilleta” !!.

Abucasis 2

Serà la meua inexperiencia en aquest programa informàtic (Conselleria) el que m'està provocant una sensació d'angoixa en la consulta mèdica o que realment, com opinen diverses fonts (Diario Médico, CESM), no complix les expectatives previstes.
Compare amb el programa que use diàriament en la meva consulta privada i és lent i dóna la sensació que només interessen diagnòstics sobre les prescripcions, les quals les compliquen de manera inusual.
Per la qual cosa, encara estant d'acord amb el darrer plantejament , aixó suposaria “educar” a tots els usuaris del sistema públic espanyol.
Com això últim no és la meua labor, deixe la meua indignació anotada aquí per a coneixement de qui introdueix la seua denominació en els cercadors.
I per favor, agrairia que algun company escriguera en la blogosfera els “trucs” que coneguera perquè el susdit programa fora més eficaç. Gràcies.

El primer dia de treball

Avui ha estat el meu primer dia de treball com metge estatutari fixe ... i res de nou que no esperés.
Títols, signatures i fins i tot fotos protocol·làries al matí.
Presentacions, pacients i Abucasis II en el Centre de Salut per la vesprada.
Más relaxat que l'esperat, per la nit a casa .... i demà com sempre ..... per cert, la “monotonitis” .. quin codi CIE 9 tindrà ?

El submón sanitari

Des de fa 10 díes, ha aparegut un nou blogg d’un col·lega amb, considere, aportacions interessants per a conèixer lo que anomena el submón sanitari. La seua perspectiva, l'hospitalària. El seu títol : “El diario de un médico que está harto”. S'aconsella.

Gratulerer med dagen !

Casualitats de la vida, a la senyora i a la mi ens uneix un dia especial de l'any, el 17 de maig. Per a ella, la festa nacional de Noruega. Per a mi, Sant Pasqual Baylón, patró de Vila-real. Per a tots, “gratulerer med dagen” o “felicitats en el dia del patró”.

Velles glòries ...

Juan Martín Clarós m'ha enviat una foto que la anomena com “velles glòries” .... Josep Usó Mañanós i Juan acompanyen al “blogger” .... je, je .... i només han passat uns “anyets” des de les hores ... i ens mantenim iguals (per cert ... ja no tinc avia ... però era tant "modesta" !! ...)
Gràcies Juan !!

La paella dels companys del Grau de Castelló (2)

I fins a lány que ve !!!!!

La paella dels companys del Grau de Castelló (1)

Una imatge val més que mil paraules.

Ja el maig ha arribat

Quan em vaig plantejar ser “bloggejador” pensava remetre setmanalment una participació. Observe que no ha pogut ser. Em autodisculpe, si serveix per a alguna cosa i reinicie avuí la meva actuació. De totes maneres, escrivint de futbol i de les vacances de Pasqua, no crec descobrir res de nou. Gràcies a l'entorn del futbol i al modest, però ambiciós, Román Riquelme per oferir-nos la repetida il·lusió per escalar en la difusió de la nostra ciutat. Com sempre, el temps, jutge infalible, ens donarà la dimensió de l'obra realitzada. Gràcies de nou.
He estat de vacances en les terres de la meva estupenda senyora. Viatgarem d'Oslo a Hèlsinki i com m'havia confós de ciutat, varem passar per Copenhaguen per a saludar a la coneguda sireneta. Per als mediterranis, veure un port de mar congelat, concretament el de la capital finlandesa és una novetat. Em va agradar Copenhaguen pels seus edificis i activitat. Tornarem amb el fill per a sofrir en el Tívoli. No varem passar per Londres per a veure l'Arsenal-Vila-real perquè he de cuidar el cor d'emocions i sempre tinc por deixar en ridícul el nom de la ciutat, encara que aquest no va ser el cas.
Ja al maig, preparant la paella amb els meus ex-companys en el Grau de Castelló la setmana que ve i Sant Pasqual després.
I al juny,... reincorporació a la Seguretat Social .... Ja parlarem ! ! ! ...

Questions sobre la salut.

Treballe més de 20 anys en la sanitat pública espanyola. Fins a una nova reincorporació, estic exercint la pràctica privada. La majoria dels meus pacients són estrangers residint momentàniament a Espanya. Atenc fonamentalment companyies d'assegurances escandinaves. Cada dia aprenc més, tant en pràctica clínica com en tracte humà. I precisament en aquest últim punt, el tracte humà, aprenc que l'egoisme inunda la societat. La meva dona que ajuda desinteressadament als seus compatriotes ha rebut les represàlies d'una senyora que havia esperat en la nostra clínica gairebé una hora per a ser traslladada a un especialista. Aprofundin-me en la qüestió, havia esperat sense ser atesa 6 hores en un hospital públic en el matí. Nosaltres ateníem un pacient en l'espera de la senyora. La meva dona, sense esmorzar, du finalment a la senyora a l'especialista. Què exclamava la senyora ? ... Ella era primer ! ... Què responia la meu dona ... Ella acompanya als seus paisans gratis (segurament no acompanyarà moltes vegades més), deixant a part el seu temps lliure i la seva família ... i precisament en un dia que la seva salut no és bona. La meva opinió : de tot això s'aprèn, fins i tot a voler més a la meva dona.

CTE. Una enveja sana.

Sembla que l'amenaça de l'integrisme religiós ha cessat momentàniament en les àrees islàmiques i no islàmiques. Sembla que una solució al terrorisme d'ETA pot arribar a una fi. Res bo pot derivar-se de la falta de diàleg, prepotència o intolerància. Esperem no recordar els temes, a no ser que sigua per equilibrar les postures.
S'està parlant de la creació d'un centre de tecnificación esportiva en el nostre poble. Senc una enveja sana. M'haguera agradat col·laborar en el mateix en els moments que disposava de temps i esperances. Tot passa. Va ser una frustració sentir els impediments que surgiren per a no permetre que qui escriu o uns altres proposaren idees per a desenvolupar objectius esportius de nivell. Sort.

Com el títol ?

La veritat és que entre les coses que se m'ocorrien, la més significativa era el fet de viure lluny del meu poble natal. Ja són diversos mesos en el meu cas i imagine que per a uns altres podran ser diversos anys. Gràcies a la tecnologia actual consulte la premsa local diàriament, mantinc relació amb els meus amics i gaudeix de la difusió del poble gràcies a l'equip de futbol (esport del que no provinc). Però no és el mateix ... passejar pels carrers del poble, saludar a familiars, coneguts i a les gents senzilles del poble ... em falta . I si aquesta és la vostra circumstància ... Per què no compartir-la ?. .. Obrisc aquesta bitácora per a reunir a qui vulga participar, simplement, d'un seny d'identitat, estimar el nostre poble ... Vila-real.

Vila-real, t'estime .....

Bitácora d'un vila-realenc que ara no està en la seua ciutat, però que la segueix permanentment.
Salutacions cordials.

Començament

Hei !!

Avui ( 27 de gener ) he començat ... i com tots .. perdut ... però a aprendre !!!
Salutacions !!

( Ara , en proves ... )