Traductor

07 de febrer 2008

"La vida segueix igual"

Fa uns cinc anys no m'imaginava la meua situació actual. Aquests dies he hagut de superar una decisió molt important. La temptació crematística feia presència en la meua empresa i, veritablement, vaig estar a punt de donar el pas que avui conte per a guardar en el calaix dels records per a aprendre cada dia i mai repetir.
Gràcies al destí, pense, vaig arribar a una conclusió: el coret té més valor que els diners. Deteste els enganyadors i la prepotència. Qui pretenien adquirir la meua empresa són d'aquesta mena. La capacitat de treball de la meua dona i el seu sentiment cap als seus compatriotes han estat fonamentals. El temps col·locarà a cadascun en el seu lloc.
Ara, cada nit, a l'estar preparant-me per a començar el meu descans nocturn, em relaxe gustosament perquè segueix sent jo mateix. Només les meues idees em guien i procure que les meues idees a més siguen sensates. “La vida sigue igual” (Julio Iglesias, Vila-real, Maset de Pasqua al 1982 : Bona lletra, mal cantant, però sempre grats records. Foto de Benidorm al 1962).

3 comentaris:

TONI PITARCH ha dit...

Paco, com molt bé dius, el coret o els sentiments solen ser una bona guia en aquesta vida, estic amb tu. Jo també conec gent que van de durs per la vida i, al final, només tenen diners i poca cosa més. Amb diners se pot comprar quasi tot, llevat de l'amistad i l'afecte.
Comprenc que has començat l'any molt entretingut i m'alegra tornar-te a llegir.

Paco Montañés ha dit...

Gràcies, Toni, pel detall. De portes per a dintre tots tenim les nostres situacions. M'he tornat “raret”. Visc la meua pròpia vida familiar i el treball. Tal vegada era això alguna cosa que em preguntava de com actuava el meu pare. Hi han molts enganyadors i desagraïts.M'he sorprès pels enganys associats al turisme en negocis de salut. Tambè moltes vegades em pregunte el temps que vaig perdre en objectius esportius per la nostra ciutat i la província, i què aviat t'obliden ! ... Toni, semguim escrivint aquí, és una gran teràpia, però no esperem a canvi més que unes bromes del nostre cercle d'amistats, que ja és prou. Salutacions

Anònim ha dit...

T'he llegit mentre havia punxat a l'epdlp "pompa i circumstància, nº 1". Molt adequat. Felicitats, Paco.