17 de juny 2020

Als noranta-sis dies de pandèmia … i prou.


El temps jutjarà les diverses actuacions en aquesta pandèmia, però res ni ningú restituirà la vida i el dolor dels morts i familiars.

Valorar si no es van prendre mesures més contundents serà un punt de discussió en els dies i anys futurs i qui escriu, com a sanitari, m'ompli d'orgull i satisfacció reconéixer la seua actuació, encara que en alguns moments pense que circumstancialment he viscut molt lluny de la implicació directa en aquesta lluita.

Ja n'hi ha prou de seguir la secuéncia, ja que no té sentit continuar narrant una situació que probablement es cronifique i savis han hagut i els hauran mes capacitats davant la crisi, ara l'econòmica que se'ns plateja al nostre país.

I a la fi, un pensa en aquell inscrit hipocràtic de la cúpula del "hall" de la Facultat de Medicina : "ars longavita brevis" la qual cosa es pot interpretar com que qualsevol tasca important requereix molt esforç i dedicació; però la vida de qui l'emprén és curta.

(Foto : Església protestant de Moss – Noruega- , la ciutat que m'he confinat).

Cap comentari: