Un gir a la meua vida.

Hui, dia de la Candelaria done un gir a la meua vida.

La nostra clínica ha sigut venuda i soc, amb la meua esposa Rita nous pensionistes de fet.

Tornem de cara a la basílica de Sant Pasqual a gaudir de l'entorn del Millars i que el nostre patró ens conserve la salut.

Sant Francesc

 

El dia de la meua onomàstica em trobe a Noruega.
Hui el dia és ventós i fred. En aquests llocs no coneixen la “cordonada de Sant Francesc” (temporals que es solen produir al principi de la tardor i que fan perillosa la navegació) ja que a la fi d'agost es produeix ací ja el canvi.
Per descomptat, he d'agrair les felicitacions de la família, amics i companys del COU del 74 del Francesc Tárrega.
Aquests dies, i més en el nord d'Europa, hi ha preocupació per la tràgica situació l'Orient Pròxim i Centreeuropa.
Els polítics intenten acostar posicions per a aconseguir la dubtosa pau esperada.
Només en un futur coneixerem el resultat i l'esperança que els pobles puguen viure i desenvolupar-se com es mereixen.
Per cert, sort per a l'equip de futbol local que jugarà aquesta vesprada a Madrid.
”Endavant Vila-real”

Vila-real en festes.

Com passa el temps !
Ja estem en festes al poble !
Alguna cosa veurem o almenys sentirem els castells de foc.
Passeu-ho bé ... amb trellat !.

 

Un Nadal diferent.

 

Sol radiant i sense haver nevat ja és motiu de sorpresa a Noruega.
S'uneix l'adquisició d'un xicotet apartament a l'illa de Jeløya per  alliberar al fill de la nostra presència.
Poc més, ... seguint la mala gestió dels polítics a Espanya, que fins i tot diría al Món, que s'han atorgat uns privilegis inacceptables.

50 anys del COU del IES Francesc Tàrrega 1974 Vila-real.

 

Gran treball de Toni Pitarch. Jo, orgullós d'haver contribuït i cal destacar la excel·lent col·laboració dels participants per la seua resposta. Serà un esdeveniment per a recordar.

https://www.facebook.com/toni.pitarch

Dissabte, 1 de juny de 2024 pot ser un gran dia.

Més de 60 companyes i companys dels que acabàrem el COU al curs 1973-74 celebrarem amb un dinar, a un emblemàtic restaurant de Vila-real, el 50 aniversari.

Passats els anys, ens adonem que, malgrat haver nascut a la trista postguerra, hem sigut una generació privilegiada. Ja que, encara que l’institut Tàrrega (el primer de la ciutat) va començar a funcionar el 1966, les obres no van acabar fins l’any següent. És per això que molts d’aquells que vam cursar 7 anys seguits els estudis de Batxiller Elemental (4), Batxiller Superior (2) i COU (1), dels 10 als 17 anys, sempre hem pensat que ens feren un institut, una Biblioteca (separada només per la Séquia Major del centre educatiu) i, anys després, la UNED (on vaig poder llicenciar-me en Geografia i Història entre el 1987 i el 1992) per a la nostra generació.

Aquella Vila-real eminentment rural, culturalment gris i amb poques alternatives d’oci per als jóvens, va canviar radicalment als anys 70, experimentat la metamorfosi necessària per convertir-la en una ciutat de serveis, però que no oblida la font de riquesa inicial de la citricultura, l’esplendor del taulell fins el 2008 i l’alt poder adquisitiu dels seus veïns, gràcies a l’alt percentatge de professionals de tots els àmbits econòmics i acadèmics que va propiciar l’arribada d’un centre de Batxillerat, precisament, quan Vila-real i la generació dels que ja hem fet els 65 més ho necessitava.

Potser, ja no som aquells joves guapos, alts i innocents dels 70, però seguim ací i, a partir del dilluns dia 3, començarem a organitzar el proper aniversari del 2034: Salut i coneixement!

 

 

Porte quasi una setmana a Noruega i hui comença per primera vegada a nevar.

Aquest fet ací habitual és un esdeveniment per als que vivim a la vora del Mediterrani.

Aprofite la relaxació i espere esdeveniments professionals que em ens portaran a un futur còmode, pensant també en els col·legues que iniciaran vagues per a aconseguir els drets que no vam saber guanyar la  meua generació.

Per a ells, el meu suport !  Endavant !

Una gosseta amb deficiència visual.

Portem 12 anys mantenint una associació que procura l'adopció de gossos abandonats a Espanya. Ara presente una situació nova: una gosseta “quasi” cega.

Tres gosses germanes abandonades, aparentment de raça, són entregades a nosaltres dos mesos arrere i en la col·laboració d'una casa d'acolliment ens informen que una d'elles presenta un dèficit visual.

En observar els seus ulls es veu la còrnia alterada, de coloració grisenca i no transparent.

Sol·licitem la consulta amb una oftalmòloga canina que confirma la impressió i per coincidència amb una analítica realitzada positiva a infecció per toxoplasma, diagnostica una panuveítis bilateral per aquesta causa.

Hem iniciat el tractament antibiòtic corresponent i l'hem acollida a la nostra casa al costat d'altres gossos, en un extens jardí però amb desnivells i una terrassa vorejant tota la casa.

En obrir la porta aquest matí i saltant d'alegria, Lara s'ha precipitat des de la terrassa d'uns tres metres d'altura. Ha fet un crit de dolor, però 30 segons després, en acostar-me a ella ha deixat de plorar i abraçada a mi hem arribat al jardí on ha efectuat les seues necessitats fisiològiques.

Ara està al costat meu, tranquil·la i feliç, tant com nosaltres en saber que hi ha gent interessada en la seua adopció.

Continuarem !

Torne a Noruega després de tres mesos. Diferències culturals.

 

Tres mesos han passat des que vaig tornar a Vila-real i ara em dispose a permaneixer a Noruega fins al nou any. Les diferències culturals són evidents, al igual que el paisatge de transició de la tardor a l'hivern.

Hui, dia de la constitució, resulta xocant que el dia 17 de maig que se celebra la mateixa a Noruega és una gran festa que reuneix el país nòrdic en una exaltació de patriotisme. En canvi, a Espanya domina la dispersió vacacional, fins i tot en aquestes dates de pandèmia.

Els noruecs són càlids i afectuosos en eixe dia, però gelats i distants la resta de l'any. A Espanya, encara que a alguns ens siga dolent, és un dia festiu més sense excessiva eufòria perquè fer gala amb una bandera constitucional s'entén una ideologia i el oratge en el nostre curt hivern convida a l'esplai.

Almenys no es pot criticar als polítics en esta ocasió, ja que tenen un intens treball de cara a la galeria.

En fi, celebrem que tenim una constitució i que es va esborrar la imatge que presidia aquella aula Magna de la Facultat de Medicina de València.

Primer i darrer diumenge de setembre a Noruega.

 

Dos mesos en aquest país i em plantege fer una xicoteta recapacitació.
L'alegria d'adquirir un apartament en Fredrikstad i observar el progrés laboral del nostre fill són els fets més rellevants.
L'estil de vida a Noruega és molt particular. Segueixen sense saludar en els encreuaments pels camins i busquen diferenciar-se de la resta d'europeus en l'enfocament de la pandèmia, sense mascaretes i només escassa informació sobre l'augment de casos de Covid-19, fonamentalment per les eleccions al Parlament el dia 13 d'aquest mes.
La tardor comença abans per l'inici de la campanya escolar i mantenen aqueixa estranya felicitat que dóna la bonança econòmica, amb preus immobiliaris desorbitats i vehicles Tesla com el més venut. Ara bé, la fusió de nuclis urbans i la transparència juguen al seu favor, però ja ho analitzaré més endavant.
No obstant això la il·lusió per gaudir del nostre sol mediterrani no està a l'abast per les recomanacions del seu Govern i la inestabilitat que es reconeix de la nostra terra, no exempts de raó.
En espera de millors temps, tornem a Vila-real en no-festes.

En el dia l'Asunció de la Verge.

 

Enguany cau en diumenge i en el meu cas gaudint del clima estival de Noruega.

L'actualitat se centra en les oscil·lacions del Covid 19 i la seua resposta a la vacunació quasi massiva.

L'equip local de futbol donant bona imatge del poble.

L'economia trontollant per la ineptitud dels polítics.

Afortunadament hem pogut adquirir un pis en aquest país car amb el nostre esforç.

Però el món gira i l'esperança de superar les desventures ha de ser present.

Bon dia de la Mare de Déu ! … tant creients com no creients.

(Imatge : Platja de Moss - Noruega).

Obs : Ved el traductor en la parte superior /  Se deg oversetteren øverst  /  See you the translator at the top.

Torne a Noruega.

Fa deu dies que estic de nou en aquest país, no sense passar les exigents vicissituds d'entrada. Amb tots els requisit en regla, vaig iniciar la quarantena i després de la negativitat als tres dies, ja vaig poder eixir a passejar pel camp i la ciutat.
Seguisc amb incertesa les notícies d'Espanya referents a la cinquena ona de la pandèmia i la decisió britànica de suspendre les restriccions. Com sempre, el temps jutjarà.
La gestió de la pandèmia per la classe política sembla ocultar-se després dels bons resultats de la xifres de vacunació, fruit de la col·laboració dels maltractats sanitaris. La joventut, a diferència de la nostra època, pareix inclinada a les banalitats de les festes en reunions arriscades.
El futur?. Esperar que la meua esposa torne al seu país per a compartir les vacances ja que el nostre fill, amb una sola dosi de vacunació, li serà difícil anar a Espanya i tornar. Buscarem, a les hores, alternatives i tal vegada el nostre objectiu siga l'obtenció del títol de patró d'embarcació.
Respecte a la pandèmia, demanar responsabilitat per a evitar els contagis amb l'arma de l'EDUCACIÓ per a poder erradicar com més prompte millor, "que llarg m'ho fieu...", una malaltia que, de moment creix imparable i marcarà el futur d'aquest segle.

Sis mesos i mig.

 

                                                (Clica aci si vols veure la càmera en directe)

Són el temps que estic vivint a Noruega. Mai havia estat tant de temps fora del meu país i del meu poble.

Com resumir-ho ? : Una experiència nova, serenitat i observació de l'al voltant, tant per la meua manera de viure una jubilació encoberta com les diferències culturals del que se'ns presenta com l'estat del benestar.

Quines diferències ? : La vida és individual i com a màxim en parella, amb una tranquil·litat en molts aspectes, tant pel motiu ressenyat com per una manera de viure al dia, prenent com a exemple que el vehicle més comú en aquest país són els elèctrics de la marca Tesla si bé no trobe explicació que no siga el seu afany demostratiu, sempre que no siga la seua manera de vestir. El més rellevant, personalment, és la negativa a la SALUTACIÓ en creuar-te, fins i tot en espais rasos. T'observen i en arribar a escassa distància, acatxen el cap …. I em representa una desconsideració que consulte i em contesten que és pràctica habitual.

Per tant ….. SALUTACIÓ a tothom des d'ací i que servisca com a mostra de l'educació que hem rebut i que en res desmereix als qui ens presenten com a excel·lents en altres aspectes.

HOLA, BON DIA o ADÉU !

     (Imatge : Hellesylt, ciutat del oest de Noruega i lloc de naixement de la meua sogra. Clica si vols veure la càmera en directe).

Als noranta-sis dies de pandèmia … i prou.

El temps jutjarà les diverses actuacions en aquesta pandèmia, però res ni ningú restituirà la vida i el dolor dels morts i familiars.

Valorar si no es van prendre mesures més contundents serà un punt de discussió en els dies i anys futurs i qui escriu, com a sanitari, m'ompli d'orgull i satisfacció reconéixer la seua actuació, encara que en alguns moments pense que circumstancialment he viscut molt lluny de la implicació directa en aquesta lluita.

Ja n'hi ha prou de seguir la secuéncia, ja que no té sentit continuar narrant una situació que probablement es cronifique i savis han hagut i els hauran mes capacitats davant la crisi, ara l'econòmica que se'ns plateja al nostre país.

I a la fi, un pensa en aquell inscrit hipocràtic de la cúpula del "hall" de la Facultat de Medicina : "ars longa, vita brevis" la qual cosa es pot interpretar com que qualsevol tasca important requereix molt esforç i dedicació; però la vida de qui l'emprén és curta.

(Foto : Església protestant de Moss – Noruega- , la ciutat que m'he confinat).

Als quaranta-huit dies de confinament

Sembla que s'observa una estabilització, que no una resolució de la pandèmia del COVID-19.

L'estament polític ha oferit una desescalada que esperem siga l'adequada per al poble pla, punt de mira que hauria de ser dels primers, els quals amb els seus vots, els encarem a dirigir-nos.

A Noruega la situació és més optimista, ja que han pogut ser previsors i obedients, sense entrar en disputes polítiques i han actuat units per a ajudar al poble, almenys en teoria.

El fill, acumulant bones sensacions després de les últimes entrevistes de treball per a creuar el camí vital que li correspon a la seua edat i formació, motiu pel qual estic ací vivint el confinament.

Ara cal esperar tan sols que seguint la progressió, en noranta-sis dies, prop de Sant Joan, estiga resoltes les qüestions de la pandèmia i planifiquem un estiu dins de l'anormal normalitat i puguem viatjar en l'autocaravana i gaudir de l'anhelada pre-jubilació.

( Dia gris, plujós al matí, 1er de maig. Imatge des de la finestra de la cuina amb els arbres presentant ja les seues primeres fulles verdes ).

Als vint-i-quatre dies de confinament

Més o menys les coses continuen iguals : Seguint les notícies des d'Espanya, amb el canal internacional de TVE, xarxes socials, i el contacte pròxim del whatsapp.

Patètics testimoniatges de familiars de morts i més de treballadors de la sanitat.

Alguns amics del Facebook (per exemple Josep Usó) no ens donen treva per la quantitat i qualitat de les seues interessants i prolífiques publicacions.

El grup de whatsapp dels amics de la infància, alternant la serietat de la situació amb notes d'humor per a evadir-nos (tots hem d'estar “confitats”).

En definitiva, sense parlar del govern ni de l'oposició, que temps hi haurà, van passant els dies i no ens adonem que estem en la Setmana Santa, on els “capurulles confitats” es conformaran amb quedar-se a casa, sense poder gaudir del autèntic i tradicional pla de Pasqua al nostre poble.

Als dotze dies de confinament

No sé els dies que ens queden per superar aquesta fase de la crisi, però vaig a fer un balanç encara que només siga per comparar en la seua evolució.

La llum del dia, més matinera que al meridià de la Mediterrània valencià em desperta, encara sense dormir les 6 hores i després de sentir que no és un malson el que ens passa, prenc la medicació, esmorze i llig la nota dels objectius que queden per realitzar. Veig la premsa local, nacional i internacional en Internet, sent interromput per la publicació o la contestació dels post en les xarxies socials.

Sense a penes adonar-me amb l'aplicació de l'anomenat "teletreball", entre a l'hora de dinar. Una cosa lleugera i hipocalòrica per assenta-me al sofà a veure les notícies televisives del nostre país, incloses "à" i "TV3", a l'abast més fàcil a 3000 km de casa que a 15 Km del Bartolo.

La vesprada, de nou revisió d'objectius, tant tasques domèstiques com pròpiament laborals front al portàtil, escoltant música de fons per a dissipar la soledat. El meu fill, ja en plena activitat, elaborant els seus projectes amb la incertesa de la joventut ben formada, però amb dificultats per accedir al mercat de treball malgrat un país ric, i ara paralitzades les opcions que planificàvem.

Ja entrada la vespra-nit, elabore el sopar i aprofite per xerrar distès amb el fill, anhelant la trobada amb la nostra mare que està a Espanya.

Finalment, després de visualitzar les notícies de TV, gaudeix d'un "streaming" d'alguna pel·lícula clàssica en blanc i negre, la meua opció preferida, que em sorprèn cada vegada més per la seua qualitat i significació, rememorant aquell "Cine Club" dels divendres dels anys 60- 70 a la nostra ciutat.

Així, ja ha passat el dia, sense pena ni glòria, però amb serenitat i sense presses, induint el somni pensant en les víctimes d'aquesta crisi sense buscar culpables, de moment, i considerant les repercussions econòmiques i socials a què ens portarà el indomable coronavirus.

   (La imatge correspon al lloc des d'on escric).

Uns dies diferents: #Quédateencasa #blihjemme

En les albors de la primavera nòrdica, ja de si diferent per la falta de fred i neu, s'uneixen les restriccions motivades pel coronavirus.

Fa dos dies, vaig prendre una instantània on ja no hi havia gent al carrer i els coloms campaven al seu ample sobre la gespa verda renaixent.

Són uns dies diferents, on podem canviar alguns hàbits i tindre una visió diferent a la comoditat que vivim.

Com a conclusió : #Quédateencasa , així col·laborarem pel bé de tota la societat.

#Quédateencasa    #blihjemme

Reprenc de nou.

Dos anys i mig des de la meua última etiqueta en el blog.
Sembla increïble com corre el temps i a més quantes coses poden canviar.

Hui reprenc de nou els meus comentaris en aquest mitjà, donada la capacitat d'estendre'm en comparació amb les modernes xarxes socials. Escric hui des de Noruega, a casa del meu fill al qual acompanye en la cerca d'un treball adequat.

Dos capítols atrauen la meua atenció : La situació laboral personal i esdeveniment de salut de la meua esposa, Rita.

D'entrada, puc disposar de més temps d'oci i estada al país citat, ja que m'he prejubilat en la pràctica, i no necessite estar present en la clínica i actualment, amb els mitjans informàtics a l'el nostre abast, puc controlar l'empresa que el destí ha arribat a què ens continue pertanyent.

Aquesta situació especial després de 33 anys d'activitat m'és nova i de moment, gratificant i preventiva dels problemes coneguts pels professionals de la salut a Espanya.

El segon capítol a considerar és l'esdeveniment cardíac patit per la meua esposa, per la qual cosa he d'estar pendent d'evitar-li preocupacions i aconsellar-li en tot el referent a evitació de factors de risc, entre els quals es troba un millor control del seu hobby en relació a l'associació protectora de gossos que tutelem.

Llavors, com a resum, saludar als qui tenen l'amabilitat de llegir-me i manifestar la meua lluita per expandir el meu amor pel poble referència del blog, dins de la cultura i la tolerància, apartant-me del rancor que domina en aquesta societat en l'actualitat.


(Li dedique aquesta etiqueta al meu amic Pasqual Barrachina que va morir ahir i a aquestes hores celebren el seu funeral a l'Església Arxiprestal).

En la festivitat de la Mare de Déu

Són quasi dos anys sense publicar en el blog, després de més de deu des del meu inici en aquest mitjà.

En el dia de la festivitat de la Mare de Déu, no celebrada en aquesta país aconfessional, ocupe uns minuts per a analitzar el pas del temps.

Com no és possible en poques línies, només comente que la "serenitat" és la meua actual guia vital.

Fuig de les polèmiques i considere que no hi ha estat ideal (ni psíquic ni físic). Açò de conviure en un país integrat en l'estat del benestar és una utopia (ho ampliaré en un futur).

No envege a ningú ni a res, tan sols aspire a gaudir de xicotetes coses que ixen a la trobada del dia a dia.

Feliç dia de la Mare de Déu !

Ja anem per a majors.

El dia de Sant Francesc és, per a mi, com el final de l'estiu. 
La novetat ? sí, la nostra transformació en "campers".
Hem comprat una auto-caravana i viatjat a visitar a la família a Noruega. 
Tot açò una experiència o bogeria nova. Amb menys de 100 Km, ens llancem a recórrer més de 7000 Km, creuant fins a set països d'Europa en quinze dies.
Hem pres nota de lo bó i lo dolent, la qual cosa serà experiència per al futur i la somiada jubilació.
Ja anem per a majors .... pot pensar qui em llija ....

PD : El Vila-real C.F. , capdavanter de la Lliga de Futbol !!!  .... Endavant Vila-real !