CTE. Una enveja sana.

Sembla que l'amenaça de l'integrisme religiós ha cessat momentàniament en les àrees islàmiques i no islàmiques. Sembla que una solució al terrorisme d'ETA pot arribar a una fi. Res bo pot derivar-se de la falta de diàleg, prepotència o intolerància. Esperem no recordar els temes, a no ser que sigua per equilibrar les postures.
S'està parlant de la creació d'un centre de tecnificación esportiva en el nostre poble. Senc una enveja sana. M'haguera agradat col·laborar en el mateix en els moments que disposava de temps i esperances. Tot passa. Va ser una frustració sentir els impediments que surgiren per a no permetre que qui escriu o uns altres proposaren idees per a desenvolupar objectius esportius de nivell. Sort.

Com el títol ?

La veritat és que entre les coses que se m'ocorrien, la més significativa era el fet de viure lluny del meu poble natal. Ja són diversos mesos en el meu cas i imagine que per a uns altres podran ser diversos anys. Gràcies a la tecnologia actual consulte la premsa local diàriament, mantinc relació amb els meus amics i gaudeix de la difusió del poble gràcies a l'equip de futbol (esport del que no provinc). Però no és el mateix ... passejar pels carrers del poble, saludar a familiars, coneguts i a les gents senzilles del poble ... em falta . I si aquesta és la vostra circumstància ... Per què no compartir-la ?. .. Obrisc aquesta bitácora per a reunir a qui vulga participar, simplement, d'un seny d'identitat, estimar el nostre poble ... Vila-real.