Nadal

De sobte comença la setmana de Nadal. Mes i mig sense intervenir.
Novetats ?, vàries. Un nou integrant a la familia, "Paquito", el tercer bichon maltès, així batejat per una pacient noruega que torna al seu país. Notant la crisi, menor nombre de pacients, encara que més treball orientant a la nova companya russa, amb l'esperança d'ajudar a persones per un detall d'humanitat.
El programa de TV2 "Babel" ha filmat un reportatge sobre la nostra familia, exemple d'integració cultural hispano-noruega.
Nadal ? ... esperant un merescut descans al poble compartint amb les persones que tristament no poden ni tenir el que critiquem cada any en Nadal, el materialisme. Així que a gaudir dels petits detalls quotidians ... Bon Nadal, sempre podria ser pitjor !.

40 aniversari del Club Natació

Semblen uns pocs dies, però ja són 40 els anys units a la causa de desenvolupar la natació a Vila-real.
L'acte d'homenatge, que ho imaginava casolà, tot un gran esdeveniment.
L'Auditori del poble de gom a gom ... i des del galliner, vaig baixar correns a arreplegar una placa commemorativa.
No vaig poder veure el reportatge, però ho espere com el primer dia que em vaig tirar a l'aigua.
A Gerardo, President, l'enhorabona ... i als qui no estan (i pense molt en son pare), el record en l'acte que ens va afirmar que l'esport és una miqueta més que competir.
Fins als 50 anys !.

Reportatge a la TV noruega.

En el matí d'avui, la cadena noruega TV 2 ha oferit un reportatge sobre la nostra clínica.

Prement l'enllaç, ens trasllada a la web de TV 2, ubicada a Bergen, en el qual recomane als escandinaus que aporten informes de la seua salut i medicaments que tenen prescrits en els seus paisos.
A més els aconselle que em descriguen on viuen exactament, ja que molts pacients ho desconeixen i em representa un gran problema en cas d'una assistència urgent.

Per als més observadors, el fons del icon de la clínica és el nostre escut local.

Si, sorprenentment un vila-realenc expressant-se en noruec !.

Poc a poc, millorem. Gràcies per la visita.

Spaniahundene

Res té a veure amb el patètic dia festiu d'avui.
La paraula ve a significar "gossos d'Espanya" i és una associació que ha fundat la meua dona i m'ha nomenat president. El seu objectiu és l'ajuda per a l'adopció de gossos de la comarca que vivim per ciutadans noruecs que viuen o passen vacances és al nostre país.
Avui ha eixit un reportatge en la televisió noruega i estic sorprès del seu impacte.
Accedeixen entre 3 i 4 persones per minut en les primeres dues hores passades de la seua emissió.
Aquests dies no deixarem de contestar a tots els correus.
Curiosament des de totes les parts del món, ja que accedeixen a aquesta TV molts escandinaus disseminats pel món.
La meua dona és avui la dona més feliç del món.
Si vols veure el reportatge, prem :TV 2.(Ara, afina l'orella perquè està en noruec).
I si eres del poble i vols adoptar un gos, m'ho dius !.

Records curiosos d'aquest estiu

Creix el fill, la plàcida casa de banys enfront del fiord de Geiranger, la imatge d'unes flors característiques de Noruega ( Geitrams/ Epilobi/ Epilobium angustifolium ) i un eriçó puntxós ( Vaja esglai a la meua dona ! ), deixe a ambdues com a records curiosos d'aquesta part de les meues vacances d'aquest estiu.

Renéixer des dels fiords.

Després de tres mesos sense editar una entrada en el blog, és des del fiord de Geiranger on reprenc la activitat.
He estat en el poble arreglant els assumptes propis i són uns díes els quals estic en el país de la meua dona. Ara, ja més coneixedor del seu idioma i cultura m'és més facil adaptar-me i més important que em consideren adaptat a ells.
Qué tranquil ! .. és la frase que citem la meua dona i jo. Qué dificil seria viure amb aquesta tranquil·litat i sense la bullícia diària del sud d'Europa.
Creuers i molts turistes per a pujar al ferry. Alguns espanyols, sempre inconfundibles.
Pensem si seria bona idea viure uns anys és aquestes terres ... però a l'agost amb temperatures de 8 a 12 graus, no m'imagine com em sentiria al mes que ve.
Una cosa molt bona és l'hospitalitat de les gents del poble, Hellesylt, (webcam en directe), considerant a la meua dona com integrant del mateix, la qual cosa ens arriba al fill i a mi. Ho reforça, a més, la meua professió, molt necessitada en aquests llocs i pagada excel·lentment.
Amb tot això, en el nostre poble ens sentim com a casa i a la "Foia dels Àngels", en front del Millars, com al cel.

25 anys

Hei !

Estem vius i amb il·lusió

L'últim inquilí de casa, el qual apareix a la foto, mostra orgullós el seu colorit després d'observar el encontre de futbol d'ahir per la nit.
No va haver-hi sorpresa perquè el Barça va jugar un partit amb la responsabilitat que mereixia i l'equip del poble no va tenir sort en els primers moments.
Lloem la postura del nostre equip i si a l'octubre sol·licitàvem bona cara, complim la proposta.
La temporada que ve la seguirem amb il·lusió.
Endavant Vila-real !.

Al degà dels restaurants valencians

On per cert no figura el nostre idioma en la seua web, va ser punt de reunió del grup de companys de carrera.
Xarrada amena, records i intent de canviar el món.
El Cabanyal, solució patètica. Dels stands de la CUP, millor no parlar.
La formació mèdica en declivi. Els estrangers, acaparant lo possible.
Algun, ja avi. Així és la vida, ... però que dure.
Salutació a tots i que en siguem més en la pròxima reunió.

Viatge llampec al poble.

Ahir, aniversari dels catorze anys del meu fill, vaig acudir al poble per a signar l'escriptura de la compra del seu apartament.
Si, hi ha crisi, però la millor i mes inteligent inversió després d'haver rebut l'herència de la seua àvia materna pot ser un sostre.
I si aquest sostre està al poble i enfront d'un lloc per a mi molt significatiu, no puc ocultar la meua alegria.
Per a molts anys !

Com el Eyjafjallajökull

Tornem, com el volcà "Eyjafjallajökull" dels meus benvolguts pacients islandesos i que tan sols escolte pronunciar a la meua estimada dona.
Més de dos mesos per a superar els díes més laboriosos per a mi i les conseqüències de la situació econòmica que m'ha obligat a rescindir del treball de part del personal i no és res agradable sentimental i a més econòmicament en un país "diferent", fins i tot, en les tortuoses indemnitzacions als treballadors.
El volcà fins i tot pot permetre'm recuperar el descens de treball previst per a aquests dies i al estiu, encara que confie que no posen més la "pateta" els polítics i tot vaja a terra o millor al cel d'Europa i acabe com la diferència observada en ambdues fotos.

Eivissa

Des de Santa Eulària des Riu escric avui el post amb la PDA.
Una competició de natació en que participa el meu fill m'ha portat açi.
Com és la festivitat del poble, hi ha poca activitat.
Ja comentaré més.

Tolerància idiomàtica

En aquests moments que están proclamant al poble com a Socarrat Major a la cantant mallorquina María del Mar Bonet, recorde una de les tantes situacions que m'ocorren diàriament en relació als idiomes en els que em desembolique.

Compartisc en el meu treball habitual pacients noruecs, suecs i danesos que s'expressen en el que denominen escandinau i que a diferència de catalans, mallorquins i valencians, observe que els primers tenen majors diferències fonètiques i sintàctiques que la nostra llengua, que comparteix, almenys, una mateixa gramàtica.

Qué ens diferéncia ? Per dalt de tot, l'acceptar que l'important no és la denominació d'una llengua o una entonació, sinó és el entendre'ns, encara que necessitem d'un xicotet esforç.

Realment tenim una cosa tan rica com un idioma per a entendre'ns i en aquests indrets hem d'aprendre, ademés, de toleràcia.

Enhorabona María del Mar, que mai hages de recordar-nos ... Què volen aquesta gent ? ... Lo que volem nosaltres és entendre'ns.

Nova web del Club Natació Vila-real

El Club Natació Vila-real ha presentat la seua nova web.
Una web de qualitat i gust que necessitava l'entitat.
Bones les idees que presenta la Junta Directiva en la seua secció d'actualitat.
Significativa i inquietant la salutació.
Tan sols enyore la versió en el nostre idioma. Tot arribarà.
Enhorabona !.

Globalització periodística

 

Gol de Fuster (Barcelona 1-Villarreal 1)

La globalització periodística pot tenir algunes definicions, però un exemple és la fredor amb que els periodistes capitalins canten els gols dels equips modests, en aquest cas per un humil empat del equip del poble davant d'un tal millor equip del món.
I a més el protagoniste és d'Oliva i li cognomenen Fuster.
Endavant Vila-real !! ... i visca el Barça.
Bona nit.