28 de desembre 2008

Ojala fóra una inocentada ...


M'agrada veure, llegir o escoltar les notícies en un dia com avui. És una manifestació més de la nostra cultura.
Però aquest any m'ha entristit l'atac jueu sobre la franja de Gaza on viuen palestins després del pla de retirada unilateral israeliana de fa tres anys.
He llegit els blogs habituals però per damunt de les inocentades està la crua realitat d'un conflicte que els aliats occidentals han catalogat de desproporcionat, que pot ser el preludi d'una nova "intifada" i una divisió creencial del món més pròpia d'èpoques medievals.
Si aquest conflicte prossegueix, la crisi econòmica o la tristesa que em transmet la nova Plaça de la Vila, seran autèntiques inocentades.

24 de desembre 2008

Bon Nadal !


Enyore als xiquets de Botswana perquè no tenen problemes amb la consabuda crisi econòmica.
A ells i a tothom, amb tota la nostra estima...
Bon Nadal !

21 de desembre 2008

Solstici d'hivern


He alçat com tots els dies per al passeig matiner dels meus cans i descansat una miqueta per a acudir a una cura programada.
Després del desdejuni, hem fet un passeig la dona i jo pels voltants de casa i observat la soletat en els carrers i els anuncis de vendes d'apartaments.
A l'arribar a casa, ja en el migdia, el nostre familiar “english breakfast” dominical en la terrassa amb un sol esplèndid. Salutació a Toni Pitarch en el seu bloc i prepare una part del meu treball per al dia de Nadal.
Després de la reglamentària migdiada, rente als gossos, que queden blanquíssims per als pròxims dies i en el passeig vespertí pel la platja, prenc aquesta foto de la Serra Gelada. Els carrers, patètics, sense vianants i amb pocs ornaments als establiments.
Arribe a casa, prenc cafè amb tortà de massapà norueg i prepare aquest post abans de l'inici del partit de futbol del Vila-real vs Barça per a no estar influenciat en el meu ànim.
Així passe el dia d'avui, solstici d'hivern, no se si bó o dolent, però és el que hi ha ....
Ah, per cert, Bon Nadal a tothom !!! ... aquest any, si tot va bé, al poble.

04 de desembre 2008

Principis de desembre


Principis de desembre i incertesa. L'atur s'acosta com al major problema dels ciutadans i arribar a final de mes es planteja un repte.
Al blogger no li apeteixen temes frívols, la veritat.
Fins i tot el meu fill m'ha destruït la computadora, amb la pèrdua de tota la informació dels últims set anys .
Però cal conformar-se, hi han coses més importants com respectar els dolents moments que passen uns o passem altres.
I considerant que des de l'agost no he pogut visitar el poble, quan torne pel Nadal espere em siga suau l'impacte del passeig a peu per la plaça de Ca la Vila.

11 de novembre 2008

Adversitats diàries


No és fàcil treballar fort i esquivar les adversitats diàries provocades per qui els seus foscs objectius els guien. Dies arrere va començar la campanya de vacunació de la grip en les nostres comarques i són motiu d'un ús fraudulent per la clínica que és competència de la resta de professionals privats de la comarca de la Marina Baixa.

La Clínica Benidorm que només vol exclusivitats i paga a incults mercenaris per a enriquir al seu amo, ofereix gratuïtament als ciutadans escandinaus la vacuna de la grip i les vacunes incloses en el calendari vacunal. Bona idea, si no fora perquè són lliurades per la Consellería de Sanitat para els pacients valencians, espanyols o estrangers residents i la citada clínica ho ofereix com hamet perquè piquen els usuaris estrangers que la reben i així poder captar-los i després esprémer a les seues companyies d'assegurances, perdent uns preciosos dies de vacances i dies de la seua vida perquè generalment són persones d'avançada edat.

Que ho administren a ciutadans estrangers no residents, és fàcil de demostrar. Que les vacunes són lliurades de la Conselleria a Hospitals privats, una mica més complicat (i de fet, vaig sol·licitar els serveis del meu advocat per a consultar a directius del departament de salut), però el que és lamentable és que els periodistes de publicacions dirigides per a residents estrangers ens menyspreen ocultant la nostra denúncia i les mostres de suport dels nostres pacients i encara més, ens cataloguen de xantatgeadors ("blackmailers" en anglès) si els retirem la nostra publicitat (que per cert supera el meu sou).

Només em queda exposar-lo ací. Gràcies per llegir-me.

(En la foto, "Asdis", guia islandesa que li administrarem enguany la vacuna de la grip. Heillaóskir ! Salutacions !).

19 d’octubre 2008

Gràcies amics


Els amics del poble han vingut a visitar-me a la Marina Baixa.
Testimoni d'això la foto. I testimoni que ens passen els anys és lo "templaes" que estan les dones.
En fi .... Tan sols gràcies i que mantinguem la salut per a tornar-nos a trobar "spanetjant" un altre cap de setmana.

09 d’octubre 2008

9 d’octubre : La gota freda.


Avui, dia festiu en aquestos indrets que vivim, he tingut una temptació.

Ja que he treballat el matí, m'abellia passar la vesprada descansant a casa. En algunes ocasions precedents recorde que a la tarda oferia la TV autonòmica generalment una pel·lícula de qualitat.

Doncs bé, he seguit les notícies de migdia de Canal 9, cosa que no feia des de anys. Resultat : indignació i vergonya pel contingut del noticiari. Desprès del impacte, em fa sentir que visc en un núvol. I per a núvols, els de la gota freda.

La meua manca d'identificació amb aquesta cultura i les despeses en fastuositats “anglo-falleres” en aquestos moments de crisi que travessa la resta del món, m'allunya de gaudir d'aquest dia.

Res més, aguantarem la gota freda : Per supost, "la millor del Món".

28 de setembre 2008

La tardor


Setembre per al treball em sol semblar a les pretemporades esportives. A partir d'elles i amb la seua projecció, intentem trobar la perspectiva per als següents mesos i enguany prevenir la esperada crisi, si m'arriba. A les hores, almenys estar preparat per fer acte de reconeixement adequat si la meua labor és professional i honrrada.

Una salutació i afectuós reconeixement al borrianenc Dani Vidal, participant en els Jocs Paralímpics de Pequín. Vaig veure les seues carreres en TV i el seu esforç és generós. Ha de ser un album de records inoblidables el pas en una olimpíada i ja van tres per a ell.

Parlar de l'equip de futbol del poble ja s'encarreguen millors bloggers a qui els agraïsc ens informen als pseudo-neòfits. La meua opinió és que m'agrada la modèstia amb que plantegen els encontres, els interessa guanyar, per supost, però amb estil propi i sense humiliar a la manera dels equips capitalins, amb el míser goig de la seua pròpia premsa.

La tardor es va afermant la idea que aquestos Nadals van a ser un poc diferents. Personalmente confie que baixarà el mercantilisme i podran apreciar-se més els xicotets detalls.

( La foto, bonica, encara que tan freda com la tardor. Observeu la "farola", destruïda. Ni tan sols sé com li diuen a la placeta. Per a mí és l'antic pati dels carros.)

15 de setembre 2008

Nova etapa


Avui comença una nova fase en la formació del nostre fill. La secundària és una fase de maduració important. Per primera vegada acudeix a un centre privat. Nosaltres estalviarem per altres partides, però no deixarem res que siga per a la formació acadèmica.
Sort, fill !.

06 de setembre 2008

Piscines de la Mare de Déu de Gràcia, 42 anys de records.



El dia 31 d'agost tancaven les piscines per a una futura remodelació. Vaig acudir a la mateixa tal dia i vaig prendre unes fotos per al record per si tal vegada fallen els projectes.

Allà pel 1966, estiuejant en l'ermita, ens informen que la piscina estava oberta. Acudim els xiquets i aquell mateix dia un senyor em pregunta “xiquet .. vols nadar ? . Era Pasqual “Piula” qui em va inculcar a les hores aquesta afició.

La foto superior és una postal editada per “Escudo de Oro“, que contrasten els trampolins recents construïts amb la “Cantera” neta de masets amb la inferior, de l'últim dia d'obertura d'aquesta primera època amb els trampolins tancats i masets situats en la “Cantera” observant les piscines.

Si vols veure el album de 50 fotos de les piscines, polsa aquí.

Tenia en el meu interior un un deute amb aquesta instal·lació que ha format part de la meua vida, i avui, en els moments que estan denominant a les Piscines Municipals Cobertes Yurema Requena, el meu record a les Piscines de la Mare de Déu de Gràcia, també en el dia que participàvem habitualment en el Trofeu de Natació en honor de la patrona del poble .

Bones Festes !!.

26 d’agost 2008

Ses vacances a les Pitiüses


Curiós i bonic l'article salat mallorquí que he escoltat aquestos dies i que dona el títol al bloc d'avui. Encomiable també l'esforç per mantenir els seus arrels lingüístics.

Em sap mal no haver participat en la blogosfera amb els meus comentaris, però em caia constantment la connexió, per sort gratuíta, a la Platja de Palmanova a Calvià.

Olímpiques vacances les gaudides i orgullós per l'actuació de Yurema Requena en la seua participació. Com expresse en el meu comentari en el blog Des de Vila-real, entenc el cabreig de Yurema perquè no s'havia preparat per a ser segona en els 10 Km d'aigues obertes a Pekín i no sentir-se al 100 % en una prova de 2 hores que tot es decideix en 5 minuts i amb una diferència de 20 segons, i com rivals especialistes de tot el Món, es deu notar molt.

Vaig remetre un SMS a Ricardo Franch a les 5:10 del dia 20 d'agost : "Ànim, Ricard. Pocs sabem lo que costa aquest esforç. A per Londres !". Confie parlar personalment amb Yurema i Ricardo, encara que dega pujar al esplèndid poblet de Vallat.

He pogut aprofundir aquest any sobre el nord de l'illa de Mallorca, en especial Alcúdia i Port d'Alcúdia. Han rebut els meus cànids el bateig en aigües mediterrànies al l'illot proper a l'Ermita de la Victòria. Bella la badia de Pollença amb coincidència a les interessants Converses Literàries a Formentor, encara que molts estàn mes pendents de trobar-se amb la "Obregón" que de la cultura.

No vull deixar de citar la visita a Port d'Andratx, on viuen els meus amics Gunn Britt i Ernesto. Contrasta la bellesa i sigularidad dels seus carrers amb el menyspreu que mereix la seua corrupció urbanística.

I ... a partir de demà vaig al poble, a la vora de Millars per a relaxar el meu esperit i el sentiment originari que són fonamentals en lo personal i familiar.

Seguim gaudint de les vacances. Salutacions.

14 d’agost 2008

Per fi ...



Per fi ... els meus gossos es marxen de vacances. Dona, fill i jo, els acompanyem. Van trobar una bona coartada aquest any per la falta d'una vacuna i feliços estaran a les Illes Pitiüses.

Les seues condicions mínimes, tres passejos diaris (7, 14 i 23 hores) i com els pipi-cans estan a l'abast de casa, parada per a a lligar amb altres gossos, ja que per a això són políglotes o almenys tenen clares les seues interpretacions.

Enfront de noticies d'abandons d'animals en aquestes èpoques, el nostre cas és el contrari, ens acompanyaran enfront de la Badia de Palma (vegeu la foto des de la terrassa del nostre apartament) aquestes nits d'agost per visualitzar els Jocs Olímpics.

Tots feliços. (Sobretot després del èpic que pot resultar creuar el Mediterrani amb els dos gossos en la cabina de l'avió).

Fins a setembre !.

11 d’agost 2008

Yurema no nadarà sola


Interessant la idea de l'Ajuntament i el Club Natació Vila-real en el suport a Yurema Requena en Pekin.

He rebut el cartell anunciador de l'esdeveniment que diu de la jornada de portes obertes en la Piscina de la Mare de Déu de Gracia.

Per cert, instal·lació que passarà a millor vida dies després i que tractaré de plasmar en unes fotos i comparar-les amb aquella de 1966 que vaig participar en la seua inaguración.

Endavant, "pilleta" ( així li deia quan era un aleví de nadadora ), segur que no nadaràs sola !!

03 d’agost 2008

L'ambient olímpic i Yurema Requena


L'ambient olímpic impregna ja l'ambient i els medis de comunicació.

Com tècnic de natació i alhora ideòleg en aquesta província, fins ara la meua implicació havia estat parcial amb José Luís Ballester en 1988, format per el meu mestre Pasqual Amposta “Piula”, i com president de la Federació Provincial vaig presentar el seu homenatge en el Casino Antic de Castelló per a assistir a Seul-88. (Per cert, recorde l'estranyesa d'alguns sectors a l'expressar-me en valencià, després de més d'una dotzena d'anys de democràcia !). Amb David Ortega, que havia captat anys abans per a aquest esport des de les escoles de natació del C.N. Castalia, el meu paper era de director tècnic de la Federació i la seua assistència a Sydney-2000 representava una continuïtat que encara que a Atenes-2004 s'interrompia, en 2008 reapareixia a través de Yurema Requena.

La veritat és que és una mica més especial. L'havia entrenat als 11 i 12 anys com promesa i li havia inculcat, com a tots, l'ambició per superar-se i la humilitat. No era una estrella però li percebia una reserva potencial per explotar i una desimboltura per a afrontar els reptes. I va ser el meu pupil Ricard Franch qui, refereix per casualitat, descobrix les seues possibilitats en les aigües obertes. Ricard aplica tècniques d'entrenament molt rendibles i que es va adaptar Yurema de manera excel•lent.

Participarà el dia 20 d'agost en la prova que denominen marató (10 Km) a les 3 am en un canal que s'adapta a les condicions de Yurema. La posta a punt dels nadadors és de les qüestions més complicades en aquest esport i les avaluacions es presentaran després dels Jocs i generalment, com en les batalles, pels guanyadors.

I el meu desig és la major de les sorts per a la primera esportista local que acudeix a uns Jocs Olímpics i li recorde la meua màxima: ambició per superar-se i humilitat per a acceptar qualsevol resultat, dades que mantinc en la meua ment com característics de la idiosincràsia del nostre poble, de nou mal escrit en la web del Comité Olímpic Espanyol.

A dalt, l'edició d'aquest any de la prova més tradicional d'Espanya, el descens de la Ria de Navia, dedicant ànims als nostres representants.

29 de juliol 2008

Serps d'estiu


Ens trobem a final de juliol i les serps d'estiu no es presenten amb l'afluència esperada. Els esforços per anul·lar la paraula "crisi" és la serp més preocupant per als ciutadans de a peu. Ojala no haja necessitat de recordar-la des de la situació de necessitat real !(al 88 % d'espanyols en afecta a les vacances). El suport de El Mundo al manifest pel castellà, deplorable !, rastreja i rastrejarà, desgraciadament motivat pels habituals vents de ponent. La serp dels comptes autonòmics, que ofereixen als valencians el que mereixem, ha apuntat la cua, però no perquè es parle ni menys es negocie política o econòmicament. A les hores, per a què la van soltar el qui fora … Uff .. semblen encara coses de poders fàctics !.

Per altra banda, s'han visualitzat bones serps ? .. si ! .. , encara que poques : una, local, recordar a “Paco el Músic” com compositor de la sintonia de Nokia , que els tribunals col·loquen en el lloc que es correspon al polític que ens irrepresenta en la Diputació de Castelló i finalment que les serps i dracs clàssiques de la cultura xinesa obriran a la llum la manca de drets humans en aquest olimpic país.

I la foto a què ve ? Perquè els meus gossets ( Lara i Jordi ) han estat operats satisfactòriament junt amb la meua dona, la qual cosa em planteja de prop el que representen les raons de salut en cada casa i les situacions que comporten. Ells seran l'atenció de les meues vacances... Que ... quant tarden en aplegar !

Per cert, felicitats a Carola i Juan pel 25 aniversari de les seues noces. Als 50 confie poder estar i compartir la felicitat amb ells.
Ells ho mereixen ... per a molts anys !.

06 de juliol 2008

La festa de l'ermita


Avui és la festa de l'ermita o de l'espiga (des d'ací convide a algun erudit que amablement em llija, m'aclare el per qué aquesta denominació).

Em vaig criar en l'ermita fins als meus quinze anys i per tant està molt profund en mi aquesta festa.

Recorde ... Hi havia un matí que la meua mare em despertava prompte, em rentava bé la cara i vestia "de diumenge". Eixia a la plaçeta i veia que havia de traure, si podia, una de les butaques enfront de les canterilles a l'entrada del ermitori. Es desenvolupava la missa amb la poca atenció habitual (per Mossén Gavara i en els últims anys celebrada ja per Mossén Guillermo). Com anècdota, observant com es perdien algunes pessetes en el trajecte del "pas de la bandeja"... ufff . I al final començava la processó. Es feia una volta ascendint per la "pujà", pasejant per el termet i baixàvem per l'escalinata.

Ací s'escoltava el tronar de la traca, preparava la Música i mentre els majors anaven a cantar els gojos (lo de l'orxata i fartons, la veritat, no ho recorde de a les hores), nosaltres, els xiquets, ens anàvem a despullar i quedar amb tan sols el traje de bany i baixar a les "tres peñetes" a nadar i jugar com corresponia per la edat i la raó que el tòrrid estiu havia arribat. I fins a la una, amb el toc de la campaneta del ermitori, a pujar per dinar.

Avui no puc estar allí, però després d'escriure aquestes lletres em conforme i ho gaudisc com si allí estiguera. Per a qui puga estar, la meua enveja sana !.

(La imatge correspon a un oli de R. Carbó -deixeble de Llorens Poy- del Nadal de 2005, de la meua propietat i que m'acompanya en els meus indrets) .

27 de juny 2008

Estic de "Rodríguez" ...

TML clipboard

Amb la finalització del curs escolar i el trasllat del fill al seu pais natal a una escola d'estiu, ( i jo orgullós per que aprenga més d'una cultura), la dona aprofita uns dies de vacances, sent la conseqüència la qual encapçala el post d'avui.

Hem matriculat al fill en un col·legi que es basa en la llengua de Shakespeare, no per raons de modernitat sinó altres de l'índole de les quals no ve a compte .. I em pregunte ... tindrà "Educació per a la Ciutadania" en valencià ?.

El futbol m'entreté, i gaudisc de l'actuació del vila-realencs, encara que com a Raul Puchol, només vaig poder veure el tercer gol de la selecció espanyola en la TV per raons professionals.

La crisi econòmica segueix sent i serà per uns mesos més la preocupació dels ciutadans. Per a altres crisis, altres excel·lents bloggers (el tord engabiat o Marina Albiol, per exemple) ens traslladen les seues inquietuds.

I entre ells, l'amic Toni Pitarch em sol·licita unes fotos cibernètiques de l'estiu als paradisos nòrdics. Ací va un enllaç al poble de la meua sogra, Hellesylt, (amb 11 webcams en directe) en el fons del fiord més bonic de Noruega, Geiranger.

Desgraciadament no estaré a l'agost allí, ja que anirem al meu poble d'adopció, Calvià, més que en pla "giri", a reparar uns desperfectes en l'apartament i perquè la nova companya a casa, Lara, no disposa de les vacunes reglamentàries per a eixir a l'estranger. Probablement el nostre Nadal serà a Noruega, però encara queda temps.

Uns dies enrrere, tambien vaig saludar a altres amics amb encantadors cadells ... és aquest el teu cas ? ... doncs a dur-los de vacances on ells (els canins) preferisquen !!, són ja els reis de la casa i no es queixen tant com els "Rodríguez".

16 de juny 2008

El Grau de Castelló

Dies enrere vaig tenir l'oportunitat de reunir-me amb qui van ser els meus companys de treball en els últims anys.

El motiu va ser la jubilació de l'eterna Purín. Eterna perquè durant els meus quinze anys no var canviar en res la seua particular conducta i perquè en tots els ambulatoris i per extensió en tots els treballs amb contacte amb el public sempre hi ha una persona a qui mes volen els usuaris per motius generalment interessats.

Em diuen els meus ex-companys que les coses han canviat. Com sempre a pitjor. Ara no és moment per a ampliar.

El Grau de Castelló, on és “tot cor” en els seus ciutadans, pateix mes que altres pobles l'economia i els valors humans que avui proclamen que estan en crisi.

Però, per sort, estan els moments per a la reunió, per a analitzar el passat i per a desitjar el millor per a qui van centrar innocentment la seua vida per als altres a canvi d'un grapadet de peix del poalet ... després de les festes de Nadal i per preparar l'aladroc o boqueró amb el seu inconfundible olor que deixa a la cuina dies després, per a gaudir-lo tan sols amb les bones amistats .

Per a molts anys, Purin !!. Visca el Grau !!. Visca Sant Pere !!

24 de maig 2008

Fita històrico-futbolística

Avui ha arribat a les meues mans un exemplar de "10 anys en l'elit 1989-2008 Vila-real C.F" per Juanjo Clemente i no puc més que recordar la efeméride personal que vaig viure a les hores.

Era el darrer diumenge de festes de Sant Pasqual i estava de guàrdia en l'antic centre de salut de Borriana. Junt amb mi, el company i també vila-realenc fins a les entranyes Fernando Moreno, per cert algo més entés que un en qüestions balompédiques, i també provinent d'un altre esport.

"Anem a veure", imagine la frase, ocultant els dubtes de si seria possible superar la complicada promoció. Comença el partit i seguiem treballant i ullegant la televisió quan podíem, fins que un moment, massa prompte, escoltem el gol de Alberto i ja ens preguntàvem : "serà possible el somni de veure al Madrid o al Barça l'any que ve ?".

Després de donar saltets de nervis en els vells sofàs, pregant-li, com quasi tots a Sant Palop, hora i mitja després, va acabar el partit i Fernando i jo vam pendre un vell whisky emmagatzemat en el centre (espere no ho llija el fill) i després, a seguir treballant, ara amb molta satisfacció.

Per cert, el celador, capitalí i molt entés en arbitratges de futbol, no acabava de compartir la nostra alegria (no comentaré més).

Igual que la mort de Franco o el colp de Tejero, havíem trobat una nova fita històrica, ara a més, en el coret de vila-realenc apassionat per l'esport .

19 de maig 2008

Després de diversos anys sense poder gaudir del dia de Sant Pasqual al poble, el meu goig va caure mullat per la pluja. Vaig escoltar, mes que observar, l'ambient festiu, perquè des de la partida Madrigal no vaig passar de l'antiga N-340 i em vaig refugiar amb la meua família i gossos observant la coneguda “caixa tonta” on es manifestava la idiosincràsia local … bous, futbol (per cert, açò mereix un capítol especial), sopars, ofrenes i personatges populars (el meu amic Micalet i Don Esteban en el concurs d'"all i oli", reclamant no se qué o Jacinte Heredia exposant “Cadafal” i reivindicant "Vilapèdia" ), encara que, com altres opinen, el veritable protagoniste, el frare alcantarí, o mes bé, el seu significat, faltant realçar-lo.

Ja s'han acabat les festes,
els bous, balls i corregudes,
i s'ha quedat Sant Pasqual
mirant al raval de Nules.

Gràcies a Josep Pasqual Broch per aquests versos, no se si del saber popular o de collita própia i fins al setembre si el canvi climàtic i Santa Clara ens permeten unes millors festes.

09 de maig 2008

Bones festes, bon pregó .

ROMANÇ DEL SUBCAMPIÓ EN L’ANY JAUME I

Que per maig era per maig
quan Vila-real té calor,
quan la Lliga ja s’acaba
i estan els tarongers en flor,
quan ja canta el Madrigal
i tots responen de tot cor,
quan els aficionats
segueixen el transistor;
i Jaume I, trist i deixat,
que viu a la seua presó,
que ni sap quan es de dia,
si està despert o si té son,
sinó per una oroneta
que anit li cantà a l’albor
dient que aquesta Vila,
de la seua fundació,
és de la Lliga de futbol
el nou equip subcampió.

Freedom for Jaume I !

Arnau de Pinella.-

Encara sense el beneplàcit formal de Toni Pitarch, m'he atrevit a exposar "el romanç del subcampió en l'any Jaume I" com a pregó de les festes.
Raonem i pensem en el seu contingut .. i que no ho estranyem en un futur si no ho tenim.
Bones festes a tot el poble !!

03 de maig 2008

Yurema Requena, bronze mundial i bitllet olímpic !

AIGÜES OBERTES MUNDIAL SEVILLA’08 – Yurema Requena, bronze mundial i bitllet olímpic !

Yurema Requena acaba de fer història per a la natació espanyola amb un espectacular bronze - la primera medalla femenina espanyola en la història dels Mundials - en la prova olímpica de 10 quilòmetres que fa uns minuts ha conclòs en el riu Guadalquivir. A més, classifica per als Jocs Olímpics de Pequín 2008. Un èxit sense precedents en l'equip espanyol femení d'aigües obertes.

Enhorabona, "Pilleta" !

Enhorabona, Ricard Franch i Pere Clemente !

28 d’abril 2008

Lara, la nova companya


Dos noms més haviem triat : Embla , nom víking en referència a la meua dona o Cíbele, en homenatge al gol de Marcos Senna, ahir. Al final, queda batejada com Lara la nova companya de Jordi, el nostre gos, per raons inexplicades pel nostre fill. Ens agrada a tots i prou.
Benvinguda a casa ! . Ja comentarem de les seues esperades travessures.

22 d’abril 2008

Aniversari

Avui són dotze els anys que complix el meu fill. A poc a poc es desfigura la imatge que és la qual m'identifica en aquest blog. Cap pare és assenyat per avaluar al seu fill i per tant no ho faré. Tan sols enveje la seua joventut i em col·loque a la seua disposició perquè reba una formació millor que la meua. I les diferències, que és bo que hagen, que ens modelen i que quan només queden els records, que siguen com els meus sobre el meu predecessor. Gratulerer med dagen !

07 d’abril 2008

El meu barber

No se si serà per a oblidar el disgust futbolístic d'ahir però avui m'apeteix escriure sobre alguna cosa tan curiósa com poc comentada i que com necessitat fisiològica tots acudim amb regularetat. Res més senzill que sobre el meu barber, Angelino. Fa més de 40 anys va obrir la seua barberia prop de la meua casa al carrer de l'ermita. La meua mare m'havia dut al seu mestre i allí el vaig conèixer.
Des de les hores, només en dues ocasions he sigut infidel. Una en una perruquería de Mallorca que vaig acompanyar a la meua dona i em va tendir una invitació i altra, en el gran magatzem espanyol que satisfeia la meva necessitat per avorriment.
I no hi ha color. Tot és fácil. Només he d'esperar i amb poques paraules ja sap que ha de fer. Talla el cabell amb la maquineta parlant poquet. Talla com un artista el meu poc pèl lentament. Em pregunta o li pregunte les últimes xafarderíes. Em transmet misatges del amics, em convida a peixcar o a lo que siga i procura no ser pesadet en relació a questions de salut.
Acaba i no em planta (amb perdó) una mariconada al cap. Li pague i fins a la nova visita al poble.
Em preocupa el que el seu fill ha canviat la bata blanca per la blava d'una famosa taulellera. No m'atreveix a peguntarli quan espera la seua jubilació, però em faltarà alguna cosa quan la meua barberia estiga tancada.
Pense que igual que l'equip de futbol del poble, només saps el que significa quan no ho tens. Fernado Alonso ja és un eixemple.
I per a mi, que el mal “d'altures” que diuen els periodistes del centre d'Espanya, em siga crònic. M'ho passe bé per lo que els fot.

02 d’abril 2008

Pasqua i Sant Vicent al poble

Aquest any he pogut gaudir del dia de Pasqua i Sant Vicent al poble. Esperava veure l'ambient típic d'aquests dies i els plans d'amics als masets , però el oratge no va acompanyar el primer dia i els temps actuals canvien de la meua joventud. Poca gent pujava pel camí de l'ermita i això pot explicar-lo l'èxode vacacional que vivim actualment. Almenys aprofitarem les hores descansant, que bona falta ens feia.
I passejant amb la dona, ens sorprèn la nova rotonda del camí de la Creu. Què opine ? ... A part la funcionalitat, que valore immensament perquè sóc un usuari habitual, sincerament desmereix aquesta obra a la creu, el verdader símbol de l'encreuament i que hauria de ser preferent. La foto, supose, convidarà a interpretacions i si algú creu en exposar-la, serà benvinguda ... i, per favor, quan ja siga batejada en el nostre argot local l'obra, us sol·licite m'ho comuniqueu. Moltes gràcies.

21 de març 2008

Era i sóc un competidor (amb modèstia)

És Divendres Sant per la vesprada i estic recuperantme de la síndrome de manca de somni crònic que m'ha acompanyat l'últim mig any. Pose la T.V. i en Euro Sport observe els Campionats d'Europa de Natació. Un èxit per a la natació espanyola, dormida des dels Jocs Olímpics del 92 . Pense, especule més aviat, i reconec, molt al meu pesar, que han triomfat els meus adversaris esportius.

En 1992 em vaig presentar contra l'actual president de la Real Federació Espanyola de Natació i vaig perdre. Ja en 1975, quan amb el meu entranyable Lluis Besalduch (r.i.p.) inagurarem la Piscina Provincial de l'Avinguda del Mar (r.i.p.) a Castelló varem iniciar un projecte esportiu que anys després és el que persisteix. En 1994 vaig reaparèixer amb el meu mestre Pasqual Amposta a Vila-real amb més pena que glòria per entendre que era temps perdut crear un projecte en un club amb una piscina amb interessos municipals. En 1998 vaig deixar pas que altres tècnics orientessen millor aquest esport en la província, i avui, ja que el meu fill ha preferit no practicar competitivament la natació, només escric aquestes paraules que em surten del cor, que resumeixen trenta anys de la meua vida.

Sort als meus adversaris si em llegeixen. Enhorabona als esportistes i un petó a Yurema. Era i sóc, per ells i contra els mediocres directius i polítics, un competidor (amb modèstia, perquè tal vegada el mediocre siga jo).

10 de març 2008

Tots varem guanyar !

Revisant els resultats electorals opine que els guanyadors, com els darrers anys, són els partits “nacionalistes” especialment el català. La situació em sembla acceptable i només lamente que en la nostra terra no tinguem unes forces polítiques semblants per a defensar a més de la nostra cultura d'unes mesures socials i econòmiques que ens dolen realment de veritat.

Jo em pregunte, es preocuparan els partits polítics d'aconsellar de reduir el consumisme ? ... Perquè no recomanen viure modestament i no queixar-se tant de la crisi ?... Ara, a esperar el futur, com sempre …

Almenys, aquí està l'equip de futbol del poble, que de poble només té el nom, que van equilibrar el panorama polític-esportiu vencent en el Camp Nou, demostrant que del treball modest i l'agressivitat puntual, no hi han objectius infranquejables. Tots varem guanyar !

22 de febrer 2008

Polítics, no ens exploteu .

L'atenció mèdica pública està devaluada. La convocatòria de vaga pel sindicat que milite ha estat seguida en el sentiment del 100 % dels metges perquè fins el conseller sap de la nostra situació. La declaració de les seues xifres, indignants. És el seu paper avui, però quan es penje la bata de nou, bé coneix la situació.

Com anècdota, he comprovat avui com l'atenció veterinària està millor que la humana : Jorge ( el meu gos ) ha superat els 10 minuts d'atenció … ara bé, era atenció privada ... però ... cal separar la salut segons et puges pagar una assegurança privada ? ... No serà que són incapaços els polítics d'equilibrar les despeses sanitàries ? ... Almenys ho intenten ? ... però de nou el poder del vot és més important que la presa de decisions fermes. " Polítics, no ens exploteu, ja n’hi ha prou " ! ( adaptació del slogan de la vaga de metges de Catalunya ).


Posdata : Endavant Vila-real Club de Futbol ! . Encara que eliminats de copa de la UEFA, van posar la seua obstinació per superar-se. No va poder ser i estan ressentits. És la millor trajectòria.

17 de febrer 2008

Amb el Ministre de Sanitat.


Avui he estat conversant informalment juntament amb uns vint professionals sanitaris amb el Ministre de Sanitat, el Dr. Bernat Soria. D'entrada, em va agradar que les soles de les seues sabates, igual que les meues, estaven gastades (per favor, no intoxiquem, les referències a les seues sabates i el seu sabater, són pura coincidència). Havia estat ja professor de pràctiques meu en la càtedra de bioquímica a València i és aparentment un bon professor que només ell sap el que li haurà costat la seua càtedra, el seu laboratori d'investigacions i el seu prestigi actual, tot això més complicat, crec, que arribar a ministre. Els temes tractats, els esperats: falta de professionals, incentius i excessives fugides i les seues respostes, les esperades: les competències estan trasferides. Conclusions meues: coneix bé l'estat del seu ministeri però les solucions, poques. Espanya és particular: en privat, tant ministres com polítics i usuaris, diuen unes coses, però en públic no se semblen en res. Per a aquest professional, no creu que res canvie, la patologia és crònica per falta de prevenció. El seu tractament és multidisciplinari i s'escapa d'un ras professional.

07 de febrer 2008

"La vida segueix igual"

Fa uns cinc anys no m'imaginava la meua situació actual. Aquests dies he hagut de superar una decisió molt important. La temptació crematística feia presència en la meua empresa i, veritablement, vaig estar a punt de donar el pas que avui conte per a guardar en el calaix dels records per a aprendre cada dia i mai repetir.
Gràcies al destí, pense, vaig arribar a una conclusió: el coret té més valor que els diners. Deteste els enganyadors i la prepotència. Qui pretenien adquirir la meua empresa són d'aquesta mena. La capacitat de treball de la meua dona i el seu sentiment cap als seus compatriotes han estat fonamentals. El temps col·locarà a cadascun en el seu lloc.
Ara, cada nit, a l'estar preparant-me per a començar el meu descans nocturn, em relaxe gustosament perquè segueix sent jo mateix. Només les meues idees em guien i procure que les meues idees a més siguen sensates. “La vida sigue igual” (Julio Iglesias, Vila-real, Maset de Pasqua al 1982 : Bona lletra, mal cantant, però sempre grats records. Foto de Benidorm al 1962).

07 de gener 2008

De nou, per fi, a la rutina diària

Des del 2 de desembre fins avui, 36 dies de celebració vacacional continguda. Bo per a uns, menys bo i fins i tot dolent per a uns altres, però tots agraint que passen aquests dies per a tornar a la normalitat. En l'apartat particular, la meua dona ha decidit després del seu tercer cop d'un esguinç o "whiplash” cervical per una col·lisió posterior adquirir nou vehicle. Això sí, el de millor posició en els rànquings de seguretat i en el moment clau per a aconseguir un bon preu. El fill ha rebut jocs informàtics i ara comença la lluita perquè modere el seu ús. Per a mi, dues samarretes interiors i dos "calcetins" ... Millor que res !. Ara a afrontar de nou l'esperada normalitat i a practicar els desitjos que ens han ofert tothom aquestos dies.