Les mesures de contenció de la despesa.

Desitje que la reforma laboral i les mesures de contenció de la despesa propugnades pel nou govern siguen, a més d'efectives, iguals per a tots.
Em moc en el terreny de la sanitat i ha eixit la notícia de les privatitzacions de diversos recursos a empreses privades (ressonàncies, hemodiàlisis i oncologia, per exemple).
I no es tracta tan sols d'una estafa als diners públics, del que altres experts han escrit i escriuran, sinó que la cobdícia arriba a límits insospitats. Un d'aquests beneficiaris, una coneguda clínica alacantina fa ja un any que m'ha sentenciat per no col·laborar en la seua exclusivitat. Per sort, sóc lliure i no m'impressionen les seues amenaces perquè tenen, segons ells, suficients diners com per a aixafar-me.
I la meua pregunta és si aquest diners no són res nets, per què no està aquest cas en un jutjat i els beneficiaris d'aquest diners els obliguen a retornar els emonuments per no respectar els contractes ? … Seria una prova que les mesures són i seran iguals per a tots !

No em puc callar ...

... De l'agressió que patim per part dels suposats representant del poble els professionals de la sanitat...
Ja siga un partit, "no vaig a parar fins a veure als metges caminar en espardenyes" (Alfonso Guerra) o altre: les signades "restriccions econòmiques i el canvi de les condicions laborals en l'àrea de Sanitat" (Alberto Fabra), estem davant un daltabaix (descalabro, en castellà) econòmic i professional (el meu sindicat mèdic).
Total, que molt greu és la situació i encara que ocasionalment em fique al llit esgotat i desmoralitzat per dubtar del meu encert professional, molt pitjor crec que ho passen els qui han de suportar les mesures actuals.
Si serveix de recomanació, qui escriu va fugir de la sanitat pública i depèn de companyies estrangeres, disposa del temps necessari per a oferir la qualitat assistencial necessària, de mitjans diagnòstics suficients i ràpids, amb unes percepcions econòmiques almenys dignes al seu esforç.
Sort companys !! , ja vaig passar els meus mals moments i encara que no viuré més anys que vosaltres, almenys serà amb millor qualitat de vida i sense afectar, a part de mi, a la meua família, el repte més important.
.

Festes i obrir els ulls

Estic només gaudint parcialment les festes de la Mare de Déu.
Un procés al·lèrgic del meu fill em reté al maset.
Vaig escoltar les campanades a la festa, els coets en la baixada i els corresponents als bous pel carrer, a més de la bullícia ocasional, a l'espera de gaudir dels gols d'equip del poble el dissabte.
El que espere és tenir la situació òptima per a poder acudir a la meua antiga penya de festes encara que siga per a prendre un cafè i aguantar les bromes habituals.
I en aquest post, per a variar de les imatges habituals de les festes, la de la meua dona amb dos gossets encontrats fa dues setmanes, no més arribar de vacances, que ens van comentar havien trobat en un contenidor. Avui, vius dos dels tres recollits i alimentats per sonda, comencen amb alimentació sòlida i a obrir els ulls.
La meua pregunta .. què veuran des d'ara els gossets? : Els problemes soci-econòmics o la sol.lució que puga alleujar-los dels anteriors ?.
El futur és incert, els polítics gestionen malament i sembla molt difícil baixar el nivell de vida que pretenem.
Res més, gaudiu dels dies de festes que queden !!.

Oslo.

Reconec que és una pedanteria presentar fotos de les vacances, però ho faig pel respecte a la vida, siguen de la nació o creença que siguen, ja que la seua pèrdua mai té justificació.
És Oslo, enfront de la catedral, el lloc del primer atemptat i el palau reial (i no em senc especialment monàrquic) al fons.

Tito

Patrick i Tito a Moss.

Tito és un gos labrador de 12 anys d'edat que viu a la casa de la meua cunyada a l'illa de Jeløy, en Moss, ciutat al sud de Noruega, a l'entrada del fiord d'Oslo.
Ahir en arribar plovia, però ara fa 17 graus de temperatura i amb la cobertura de la xarxa, estic com en la meua pròpia casa.
Noruega, un país tan silenciós que no s'escolten ocells, però sí xiquets menuts. Les cases estan construïdes de fusta i interiorment semblen casetes de nines … jo em pregunte … Perquè no s'introdueixen els taulellers del poble és aquests països ?. Amb una miqueta d'habilitat (que els sobra) per adaptar-se els seus gustos … un bon mercat, … que almenys pagen !!.
Sobre l'atemptat terrorista he escoltat atentament a la meua família i parlen incrèduls sobre les teories d'un sanguinari que pregunta pel nombre de víctimes sense importar-li l'estat de salut dels supervivents.
Dins del mal, era noruec pur i no s'han implicat qüestions culturals (a excepció de l'extremisme) o racials, que haguera sigut pitjor.
Estan avergonyits. Tan sols esperen un càstig exemplar.

Reportatge al periòdic Mediterráneo

Duelo por Noruega con el río Millars de fondo ( El Periódico Mediterráneo - 24/07/2011 )

Kondolerer ( Condolences )

"Det er med stor sorg at jeg har måtte finne frem det norske flagget og flagge på halv stang. Det er ufattelig at en slik tragedie kunne ramme Norge som man alltid har trodd har vært et trygt land. Alle mine tanker går til de som har mistet sine kjære i disse grusomme hendelsene. Rita, fra Vila-real (Spania)".

Aquesta és la traducció del text remès per la meua dona al diari de major tiratge a Noruega :
És amb gran tristesa que he hagut de traure la bandera noruega i situar-la a mitja asta. És inconcebible que una tragèdia podria afectar a Noruega, que sempre va pensar que era un país segur. Tots els meus pensaments van per a aquells que han perdut sers estimats en aquests terribles esdeveniments. Rita, des de Vila-real (Espanya).

Paco Sanz in memoriam

Vaig saludar a Paco Sanz al març a Oliva per a felicitar-lo per la seua renovació amb president de la Federeación Valenciana de Natació. Dolores, la seua dona, al costat d'ell. Encara coneixedor de la seua malaltia, no esperava el seu desenllaç.
Fa més de 30 anys que ens coneixíem. Va començar de pare de nadador, va passar per àrbitre ras, va arribar a President del Comitè Arbitral de Castelló i va concloure com a President de la Federació Valenciana, rés fàcil per a un castellonenc.
Dialogant, equànim i desinteressat podrien definir la seua trajectòria, precisament en un món (el de la natació) que emmalalteix d'ells en moltes ocasions.
Descanse en pau. (Paco Sanz a la meua esquerra).