23 de novembre 2012

Treball a Noruega


Diversos col•legues, sanitaris i altres interessats em pregunten diàriament sobre les veracitat de les possibilitats de treball a Noruega.
La meua resposta, tristament, no és favorable i les meues raons són: (A) A favor: (1) En elevat sou, (2) Les ajudes educatives a la família, (3) La quantia i seguretat de la pensió.
(B) En contra: (1) L'idioma, francament difícil quan es tracta per a desenvolupar adequadament el treball. L'anglès ajuda, però ni molt menys és suficient. (2) La cultura, reservada, freda i distant (la paraula racisme és massa forta). (3) La falta de companyerisme laboral i prepotència impròpia per a l'escàs prestigi científic d'aquest país. (4) L'exagerada carestia de la vida. (5) El clima, especialment la falta de sol a l'hivern.
Amb açò un deu decidir ambdues raons.
I si t'atreveixes, sort !!

(La imatge correspon a una de les primeres fotos de la nostra clínica, allà pel gener de 2005 ... Com passa el temps !).

13 de juliol 2012

Estic desconsolat.

Després de diversos intents per a publicar, avui he aconseguit poder fer-ho en la Blogosfera, però no m'agrada el nou tauler de Blogger. És molt més complicat que abans i per a més complicacions no estem.
Sí, complicada la situació social motivada per l'atur, tan complicada és la situació esportiva del poble, el fútbol, la natació,.. etc.
Complicada, fins i tot, l'apartar un temps per a vacances ... però demà estaré al poble per a cuidar del jardí del maset (en la foto, el meu gos, Jordi), gaudir de la naturalesa, saludar amics, descansar veient el Millars i somiar que algun dia que el Consell de Ministres otorgue la condició de mileuristes al polítics i banquers.
Ara bé, i recordant als clàssics, "els somnis, somnis són". El consol, i ara amb les meues paraules, només és qüestió de somiar-ho.

16 de maig 2012

Sant Pasqual 2012


No és especialment grata la celebració de Sant Pasqual d'aquest any. Si be no em puc queixar en lo personal, amb els temps econòmics que corren, el comiat del millor amic del meu pare, segons va deixar escrit en un vídeo, ha suposat que em faltarà la felicitació que li dedique a Pasqualet en aquest dia de la seua onomàstica (a la foto, a l'esquerra, i a la dreta, amb cara d'espantat, el meu pare).

Pasqualet, inventor de la primera màquina de plegar servilletes de paper(veure en Youtube), esportista (solia nadar complits els 90 anys), constructor de maquetes de vaixells (va exposar més de 50 vaixells en una exposició en la Caixa Rural) i el meu padrí, al qui vaig poder adquirir la casa /maset que habite actualment al poble.

Tot un exemple de la amistat de tota una vida.

A ell i els seus fills, gràcies per l'afecte que em va tractar.

09 d’abril 2012

Viatge al Carib.

Aquest és el creuer que ens ha portat pel Carib. El nom : Freedom of the Seas. Era la meua primera vegada, la veritat, i ha sigut una experiència que et dóna que pensar. Els creuers ja són turisme de masses, segons llig, però no deixa de ser un luxe. Els llocs visitats, artificials: platges privades en Haiti i Jamaica, la morbositat de les Illes Cayman i el bulliciós Cozumel en Mèxic, tots preparats per a despeses innecessàries. El vaixell en sí i les atencions del personal, especialment xous i menjars, lo millor. El pitjor és pensar quant ha de passar per al pròxim.
PD : Destacable la tecnologia que et permet de seguir diàriament la premsa local i els amics de facebook que em recreen amb les imatges de les processons del poble i m'estranyen la paella i la mona de Pasqua. A tots : Bona setmana de Sant Vicent !!!.

30 de març 2012

Demà comence un periple vacacional després de 8 anys de treball.
Aquesta notícia, al costat de la defunció del meu padrí Pasquatet, el millor amic del meu pare (i que dedicaré un post extens a ell), eclipsa la vaga general convocada ahir a Espanya.
Sí, ens traslladem la família a la península de la Florida per a embarcar en un creuer d'origen noruec per a conèixer illes del Carib i mostrar al fill l'artificial cultura americana la setmana següent. L'arribada a tal lloc, precisament el dia de Pasqua Florida.
La foto és del fiord d'Oslo on està vivint una de les meues cunyades i la novetat d'aquest viatge és el seguiment que pot fer-se a través del món virtual, per exemple, que vaig viatjar en la primera companyia que oferia internet gratuït durant el vol, Norwegian, que permetia llegir açó a partir dels 10.000 Km d'altura.
Per cert, sembla que facebook supera a aquest mitjà que ara escric.
Com han canviat les coses ! ... i canviaran ! ... malgrat el govern (qualsevol que siga).

12 de febrer 2012

Les mesures de contenció de la despesa.

Desitje que la reforma laboral i les mesures de contenció de la despesa propugnades pel nou govern siguen, a més d'efectives, iguals per a tots.
Em moc en el terreny de la sanitat i ha eixit la notícia de les privatitzacions de diversos recursos a empreses privades (ressonàncies, hemodiàlisis i oncologia, per exemple).
I no es tracta tan sols d'una estafa als diners públics, del que altres experts han escrit i escriuran, sinó que la cobdícia arriba a límits insospitats. Un d'aquests beneficiaris, una coneguda clínica alacantina fa ja un any que m'ha sentenciat per no col·laborar en la seua exclusivitat. Per sort, sóc lliure i no m'impressionen les seues amenaces perquè tenen, segons ells, suficients diners com per a aixafar-me.
I la meua pregunta és si aquest diners no són res nets, per què no està aquest cas en un jutjat i els beneficiaris d'aquest diners els obliguen a retornar els emonuments per no respectar els contractes ? … Seria una prova que les mesures són i seran iguals per a tots !

14 de gener 2012

No em puc callar ...

... De l'agressió que patim per part dels suposats representant del poble els professionals de la sanitat...
Ja siga un partit, "no vaig a parar fins a veure als metges caminar en espardenyes" (Alfonso Guerra) o altre: les signades "restriccions econòmiques i el canvi de les condicions laborals en l'àrea de Sanitat" (Alberto Fabra), estem davant un daltabaix (descalabro, en castellà) econòmic i professional (el meu sindicat mèdic).
Total, que molt greu és la situació i encara que ocasionalment em fique al llit esgotat i desmoralitzat per dubtar del meu encert professional, molt pitjor crec que ho passen els qui han de suportar les mesures actuals.
Si serveix de recomanació, qui escriu va fugir de la sanitat pública i depèn de companyies estrangeres, disposa del temps necessari per a oferir la qualitat assistencial necessària, de mitjans diagnòstics suficients i ràpids, amb unes percepcions econòmiques almenys dignes al seu esforç.
Sort companys !! , ja vaig passar els meus mals moments i encara que no viuré més anys que vosaltres, almenys serà amb millor qualitat de vida i sense afectar, a part de mi, a la meua família, el repte més important.
.