Polítics, no ens exploteu .

L'atenció mèdica pública està devaluada. La convocatòria de vaga pel sindicat que milite ha estat seguida en el sentiment del 100 % dels metges perquè fins el conseller sap de la nostra situació. La declaració de les seues xifres, indignants. És el seu paper avui, però quan es penje la bata de nou, bé coneix la situació.

Com anècdota, he comprovat avui com l'atenció veterinària està millor que la humana : Jorge ( el meu gos ) ha superat els 10 minuts d'atenció … ara bé, era atenció privada ... però ... cal separar la salut segons et puges pagar una assegurança privada ? ... No serà que són incapaços els polítics d'equilibrar les despeses sanitàries ? ... Almenys ho intenten ? ... però de nou el poder del vot és més important que la presa de decisions fermes. " Polítics, no ens exploteu, ja n’hi ha prou " ! ( adaptació del slogan de la vaga de metges de Catalunya ).

Posdata : Endavant Vila-real Club de Futbol ! . Encara que eliminats de copa de la UEFA, van posar la seua obstinació per superar-se. No va poder ser i estan ressentits. És la millor trajectòria.

Amb el Ministre de Sanitat.

Avui he estat conversant informalment juntament amb uns vint professionals sanitaris amb el Ministre de Sanitat, el Dr. Bernat Soria. D'entrada, em va agradar que les soles de les seues sabates, igual que les meues, estaven gastades (per favor, no intoxiquem, les referències a les seues sabates i el seu sabater, són pura coincidència). Havia estat ja professor de pràctiques meu en la càtedra de bioquímica a València i és aparentment un bon professor que només ell sap el que li haurà costat la seua càtedra, el seu laboratori d'investigacions i el seu prestigi actual, tot això més complicat, crec, que arribar a ministre. Els temes tractats, els esperats: falta de professionals, incentius i excessives fugides i les seues respostes, les esperades: les competències estan trasferides. Conclusions meues: coneix bé l'estat del seu ministeri però les solucions, poques. Espanya és particular: en privat, tant ministres com polítics i usuaris, diuen unes coses, però en públic no se semblen en res. Per a aquest professional, no creu que res canvie, la patologia és crònica per falta de prevenció. El seu tractament és multidisciplinari i s'escapa d'un ras professional.

"La vida segueix igual"

Fa uns cinc anys no m'imaginava la meua situació actual. Aquests dies he hagut de superar una decisió molt important. La temptació crematística feia presència en la meua empresa i, veritablement, vaig estar a punt de donar el pas que avui conte per a guardar en el calaix dels records per a aprendre cada dia i mai repetir.
Gràcies al destí, pense, vaig arribar a una conclusió: el coret té més valor que els diners. Deteste els enganyadors i la prepotència. Qui pretenien adquirir la meua empresa són d'aquesta mena. La capacitat de treball de la meua dona i el seu sentiment cap als seus compatriotes han estat fonamentals. El temps col·locarà a cadascun en el seu lloc.
Ara, cada nit, a l'estar preparant-me per a començar el meu descans nocturn, em relaxe gustosament perquè segueix sent jo mateix. Només les meues idees em guien i procure que les meues idees a més siguen sensates. “La vida sigue igual” (Julio Iglesias, Vila-real, Maset de Pasqua al 1982 : Bona lletra, mal cantant, però sempre grats records. Foto de Benidorm al 1962).