Fita històrico-futbolística

Avui ha arribat a les meues mans un exemplar de "10 anys en l'elit 1989-2008 Vila-real C.F" per Juanjo Clemente i no puc més que recordar la efeméride personal que vaig viure a les hores.

Era el darrer diumenge de festes de Sant Pasqual i estava de guàrdia en l'antic centre de salut de Borriana. Junt amb mi, el company i també vila-realenc fins a les entranyes Fernando Moreno, per cert algo més entés que un en qüestions balompédiques, i també provinent d'un altre esport.

"Anem a veure", imagine la frase, ocultant els dubtes de si seria possible superar la complicada promoció. Comença el partit i seguiem treballant i ullegant la televisió quan podíem, fins que un moment, massa prompte, escoltem el gol de Alberto i ja ens preguntàvem : "serà possible el somni de veure al Madrid o al Barça l'any que ve ?".

Després de donar saltets de nervis en els vells sofàs, pregant-li, com quasi tots a Sant Palop, hora i mitja després, va acabar el partit i Fernando i jo vam pendre un vell whisky emmagatzemat en el centre (espere no ho llija el fill) i després, a seguir treballant, ara amb molta satisfacció.

Per cert, el celador, capitalí i molt entés en arbitratges de futbol, no acabava de compartir la nostra alegria (no comentaré més).

Igual que la mort de Franco o el colp de Tejero, havíem trobat una nova fita històrica, ara a més, en el coret de vila-realenc apassionat per l'esport .

Després de diversos anys sense poder gaudir del dia de Sant Pasqual al poble, el meu goig va caure mullat per la pluja. Vaig escoltar, mes que observar, l'ambient festiu, perquè des de la partida Madrigal no vaig passar de l'antiga N-340 i em vaig refugiar amb la meua família i gossos observant la coneguda “caixa tonta” on es manifestava la idiosincràsia local … bous, futbol (per cert, açò mereix un capítol especial), sopars, ofrenes i personatges populars (el meu amic Micalet i Don Esteban en el concurs d'"all i oli", reclamant no se qué o Jacinte Heredia exposant “Cadafal” i reivindicant "Vilapèdia" ), encara que, com altres opinen, el veritable protagoniste, el frare alcantarí, o mes bé, el seu significat, faltant realçar-lo.

Ja s'han acabat les festes,
els bous, balls i corregudes,
i s'ha quedat Sant Pasqual
mirant al raval de Nules.

Gràcies a Josep Pasqual Broch per aquests versos, no se si del saber popular o de collita própia i fins al setembre si el canvi climàtic i Santa Clara ens permeten unes millors festes.

Bones festes, bon pregó .

ROMANÇ DEL SUBCAMPIÓ EN L’ANY JAUME I

Que per maig era per maig

quan Vila-real té calor,

quan la Lliga ja s’acaba

i estan els tarongers en flor,

quan ja canta el Madrigal

i tots responen de tot cor,

quan els aficionats

segueixen el transistor;

i Jaume I, trist i deixat,

que viu a la seua presó,

que ni sap quan es de dia,

si està despert o si té son,

sinó per una oroneta

que anit li cantà a l’albor

dient que aquesta Vila,

de la seua fundació,

és de la Lliga de futbol

el nou equip subcampió.

Freedom for Jaume I !

Arnau de Pinella.-

Encara sense el beneplàcit formal de Toni Pitarch, m'he atrevit a exposar "el romanç del subcampió en l'any Jaume I" com a pregó de les festes.

Raonem i pensem en el seu contingut .. i que no ho estranyem en un futur si no ho tenim.

Bones festes a tot el poble !!

Yurema Requena, bronze mundial i bitllet olímpic !

AIGÜES OBERTES MUNDIAL SEVILLA’08 – Yurema Requena, bronze mundial i bitllet olímpic !

Yurema Requena acaba de fer història per a la natació espanyola amb un espectacular bronze - la primera medalla femenina espanyola en la història dels Mundials - en la prova olímpica de 10 quilòmetres que fa uns minuts ha conclòs en el riu Guadalquivir. A més, classifica per als Jocs Olímpics de Pequín 2008. Un èxit sense precedents en l'equip espanyol femení d'aigües obertes.

Enhorabona, "Pilleta" !

Enhorabona, Ricard Franch i Pere Clemente !