Lara, la nova companya

Dos noms més haviem triat : Embla , nom víking en referència a la meua dona o Cíbele, en homenatge al gol de Marcos Senna, ahir. Al final, queda batejada com Lara la nova companya de Jordi, el nostre gos, per raons inexplicades pel nostre fill. Ens agrada a tots i prou.
Benvinguda a casa ! . Ja comentarem de les seues esperades travessures.

Aniversari

Avui són dotze els anys que complix el meu fill. A poc a poc es desfigura la imatge que és la qual m'identifica en aquest blog. Cap pare és assenyat per avaluar al seu fill i per tant no ho faré. Tan sols enveje la seua joventut i em col·loque a la seua disposició perquè reba una formació millor que la meua. I les diferències, que és bo que hagen, que ens modelen i que quan només queden els records, que siguen com els meus sobre el meu predecessor. Gratulerer med dagen !

El meu barber

No se si serà per a oblidar el disgust futbolístic d'ahir però avui m'apeteix escriure sobre alguna cosa tan curiósa com poc comentada i que com necessitat fisiològica tots acudim amb regularetat. Res més senzill que sobre el meu barber, Angelino. Fa més de 40 anys va obrir la seua barberia prop de la meua casa al carrer de l'ermita. La meua mare m'havia dut al seu mestre i allí el vaig conèixer.
Des de les hores, només en dues ocasions he sigut infidel. Una en una perruquería de Mallorca que vaig acompanyar a la meua dona i em va tendir una invitació i altra, en el gran magatzem espanyol que satisfeia la meva necessitat per avorriment.
I no hi ha color. Tot és fácil. Només he d'esperar i amb poques paraules ja sap que ha de fer. Talla el cabell amb la maquineta parlant poquet. Talla com un artista el meu poc pèl lentament. Em pregunta o li pregunte les últimes xafarderíes. Em transmet misatges del amics, em convida a peixcar o a lo que siga i procura no ser pesadet en relació a questions de salut.
Acaba i no em planta (amb perdó) una mariconada al cap. Li pague i fins a la nova visita al poble.
Em preocupa el que el seu fill ha canviat la bata blanca per la blava d'una famosa taulellera. No m'atreveix a peguntarli quan espera la seua jubilació, però em faltarà alguna cosa quan la meua barberia estiga tancada.
Pense que igual que l'equip de futbol del poble, només saps el que significa quan no ho tens. Fernado Alonso ja és un eixemple.
I per a mi, que el mal “d'altures” que diuen els periodistes del centre d'Espanya, em siga crònic. M'ho passe bé per lo que els fot.

Pasqua i Sant Vicent al poble

Aquest any he pogut gaudir del dia de Pasqua i Sant Vicent al poble. Esperava veure l'ambient típic d'aquests dies i els plans d'amics als masets , però el oratge no va acompanyar el primer dia i els temps actuals canvien de la meua joventud. Poca gent pujava pel camí de l'ermita i això pot explicar-lo l'èxode vacacional que vivim actualment. Almenys aprofitarem les hores descansant, que bona falta ens feia.
I passejant amb la dona, ens sorprèn la nova rotonda del camí de la Creu. Què opine ? ... A part la funcionalitat, que valore immensament perquè sóc un usuari habitual, sincerament desmereix aquesta obra a la creu, el verdader símbol de l'encreuament i que hauria de ser preferent. La foto, supose, convidarà a interpretacions i si algú creu en exposar-la, serà benvinguda ... i, per favor, quan ja siga batejada en el nostre argot local l'obra, us sol·licite m'ho comuniqueu. Moltes gràcies.