Deure complit

Deure complit ahir amb la victòria sobre l'equip representatiu del "cap i casal" que ens toca moltes vegades suportar.
I contadient a l'absent Catalán Mínguez, en dues ocasions el club no ha perdut en festes ... i contra dos equips d'entitat.
No podré escudar-me (veure el post inferior) en qualsevol romans per a veure a Mallorca al Vila-real, però personalment ja em senc satisfet ... i com sempre, gaudim ! .. . per si més endavant les fites d'avui queden fora del nostre abast.
Enhorabona jugadors i aficionats !

Adéu Sigrun

El post d'avui és a títol personal.
Aquesta matinada ha mort la meua sogra, Sigrun.
Com record i igual que m'agradaria quan arribe el meu moment, mostre una fotografia presa avuí a l'alba de la seua ciutat natal, Hellesylt, al fons del fiord de Geiranger, mig-oest de Noruega.
Per desgràcia mai més veurà els llamps del sol del matí de la seua ciutat, però sempre quedarà el record d'aquesta imatge i el reconeixement d'haver educat adequadament a les seues tres filles en moments difícils per la seua prompta viduïtat .
Adéu Sigrun. Com diem al poble: Per a molts anys.

Sant Pasqual dins i fora del poble

El primer cap de setmana de festes he gaudit al poble. Vaig poder passejar amb la meua dona en una hora sense aclaparaments i exposarli les tradicions que ens relacionen als veïns. Anys arrere vaig pertànyer a la "Penya Calentura" i vaig compartir amb ells uns pastissos i un cafè, suportant, com no, les bromes habituals. Ni ells ni jo canviem.
El dissabte, després de passejar pel mercat, que mai arribarà a ser en mateix que la seua plaça homònima, vaig observar la quantitat d'habitants acollits al poble. Per descomptat ben acollits si la necessitat és el seu drama. A la nit vam quedar a casa zapingejant el festival de l'Eurovisió i el partit de futbol Vila-real - Real Madrid. Victoria del cantant representant de Noruega amb la nostra modesta ajudeta de 5 sms des dels nostres mòbils. En futbol, satisfacció al marcar el gol de la victòria de l'equip del poble amb el cántic de fons "Així, així,... així guanya el Madriz".
En el dia del sant, després d'escoltar les campanes de la basílica vam haver d'eixir fins a L'Alfàs del Pi on estàvem convidats al sopar en commemoració del dia nacional de Noruega, amb la presència dels presidents d'Espanya i d'aquest país. Per cert, i com estem en campanya d'unes insulses eleccions al parlament europeu, el president del Regne de Noruega, Sr. Jens Stoltenberg (en mig de nosaltres) va passar taula per taula a saludar als convidats i fer-nos una foto, que almenys em servirà per a impressionar a la meua família.
Res més, aquesta nit, la "xulla" i la resta de setmana a gaudir de les festes del poble. Valga una frase que vaig escoltar en el sopar "sense amistat no hi ha vida".
Bones festes !!

L'àngel i la grip A (H1N1)

Ha passat la Pasqua i Sant Vicent, aquest any dividida entre el poble i Palmanova (Mallorca). Cal veure com passa el temps de pressa quan els dies van allargant les seues hores de sol i els arbres que veem des de la finestra de casa broten les seues fulles.
Com record dels dies de Pasqua, la imatge de l'àngel que presideix l'entrada a la urbanització que visc. Per cert, querubí i per tant vigilant guardià de la glòria divina.
He ocupat el meu oci aprenent el maneig d'un “smartphone”, per cert, bastant complicat ... i ja només em queda l'ajuda del meu fill per a conèixer el funcionament del GPS !.
La grip del porc o Influenza A (H1N1) acapara l'atenció de la població i, com és natural, l'oportunitat dels polítics d'aprofitar la situació per a lloar els seus sistemes públics, tots, els millors del planeta.
Personalment, respectant els afectats i una miqueta menys als maniàtics que utilitzen el tapa boques, pense que aquesta pandèmia encara no està a l'altura del tabac, l'alcohol o la malària, i no obstant això només els recorden aquestos en els seus dies internacionals.
Per cert en la meua casa, suc de cítrics i Tamiflú en el rebost, per si de cas ... i llegir les notícies de la OMS, encara que només estan degudament actualitzades en anglès ... Salutacions al Sr. Font de Mora ! (altra qüestió és com aplicar les seues idees ) .. que anàvem a la mateixa professora d'anglès, la estimada Contxita Perkins.

Avui, natació

Dies arrere vaig estar a Castelló en l'homenatge a Manolo Marín, fins fa poc de temps secretari de la Delegació de la Federació Valenciana de Natació en la nostra província.
Grats records, salutacions, fins i tot disculpes !! per part d'alguns assistents en reconeixement a esforç realitzat anys arrere i els meus ànims a Manolo que va lluitar amb mi per rellançar un esport que avui ho gaudeixen els seus practicants a Castelló, i que, per cert compta amb un membre de la nostra província , Paco Sanz, en la presidència i es celebren Campionats d'Espanya amb èxit organitzatiu i encara que falten més “estrelles” representatives, la millor, la nostra Yurema, ha començat amb bon peu la temporada guanyan el Campionat d'Espanya Absolut en la prova de 10 Km a Màlaga, superant la barrera de les 2 hores, per primera vegada en el nostre país, el que suposa un record estatal. La web de la RFEN, ho reflecteix, amb declaracions en veu d'ella mateixa. Enhorabona !!
Per a acabar, donar les gràcies a Vilapèdia per publicar la meua aportació a la història del Club Natació Vila-real .

Serra Bernia

Aquest cap de setmana ens hem relaxat ... és un dir !! ... amb l'experiència d'un passeig per la muntanya de Serra Bernia.
Pedro López, company de classe del meu fill, amb els seus pares i els meus fervierts gossets, hem aconseguit arribar a veure la totalitat de la comarca de la Marina Baixa ..
I què vaig pensar jo ? ... quina bona terra ... si no fora pels seus habitants !!! ... entre els quals em trobe jo !! , encara que en el meu cas intente esforçar-me per reconèixer els meus defectes.
No comente més ... fins a la pròxima etapa.

Vila-real, gran i Madrid, menut

Julián García Candau *

Ho tenia difícil el Vila-real i encara que li van anul·lar un gol de manera inexplicable va aconseguir passar.
Va vèncer al Panathinaikos al que havia d'haver derrotat en El Madrigal en el partit d'anada.
L'equip villarrealenc no es va acovardir en l'estadi atenès. Ni l'ambient, ni els jugadors contraris van poder impedir la seua classificació.
És un menut entre els grans o un gran encara que se li considere menut.
Com agraden !
===
* Intencionadament, he obviat els comentaris de l'altre club (españolíssim) que jugava, per a veure quina gràcia que els fa la ignorància.

La crisi també sembla d'idees

Dos mesos duem d'any i havent preparat diversos comentaris no em va abellir publicar-los perquè no em deien gran cosa ....
- Reprendre la normalitat laboral no era notícia, ja que no vaig prendre vacances en Nadal.
- Vindre com cada hivern la meua sogra a casa, amb les consabudes dues alegries (arribar i anar-se'n), m'obliga a canviar alguna costum, però escoltes la veu de l'experiència i practique el seu idioma, que sempre em recomana que hauríem de parlar a casa ... uff .
- El vent va provocar en incendi del col•legi del meu fill, una anècdota de la que deixe la seua imatge.
- La crisi sembla fins i tot ja d'idees, i la real (económica) podria ser un extens comentari. En el meu cas, m'afecta fins i tot com "cap" (això si, ja complits els 50 anys) l'haver d'acomiadar per primera vegada en la meua vida a un empleat.
Esperem la seua milloria, sense esperar molt dels polítics i encara millor, aprenguem a viure amb "humiltat".

Missatjets

La moda de les felicitacions ha establit definitivament ja al element en qüestió, el missatjet per SMS.
Arrere queden els petons, l’apretó de mans, les postals, físiques o electròniques o la pròpia cridada a través del telèfon. El missatjet és molt gelat, si, però eficaç, ràpid i fins i tot barat.
Més de dues dotzenes de missatjets m'han arribat enguany.
Amb aquesta casuística he trobat missatjets bons i no tant, originals del remitent, elaborats horterament com plantilles reenviables, inclús el de l'amic “Kiko” que m'acosta més al seu cel i fins i tot, un, remet anualment des de la introducció d'aquesta moda per Mari Luz i Fernando, que no es qui són, però els retorne els seus mateixos desitjos.
No m'agraden els missatjets , però si és l'única manera d'oferir bons desitjos, que seguisquen ... i anem preparant per al futur missatgets per “You Tube” amb falsos somriures, ridículs barrets i malsonants campanetes de Sant Nicolaus.

Ojala fóra una inocentada ...

M'agrada veure, llegir o escoltar les notícies en un dia com avui. És una manifestació més de la nostra cultura.
Però aquest any m'ha entristit l'atac jueu sobre la franja de Gaza on viuen palestins després del pla de retirada unilateral israeliana de fa tres anys.
He llegit els blogs habituals però per damunt de les inocentades està la crua realitat d'un conflicte que els aliats occidentals han catalogat de desproporcionat, que pot ser el preludi d'una nova "intifada" i una divisió creencial del món més pròpia d'èpoques medievals.
Si aquest conflicte prossegueix, la crisi econòmica o la tristesa que em transmet la nova Plaça de la Vila, seran autèntiques inocentades.

Bon Nadal !

Enyore als xiquets de Botswana perquè no tenen problemes amb la consabuda crisi econòmica.
A ells i a tothom, amb tota la nostra estima...
Bon Nadal !

Solstici d'hivern

He alçat com tots els dies per al passeig matiner dels meus cans i descansat una miqueta per a acudir a una cura programada.
Després del desdejuni, hem fet un passeig la dona i jo pels voltants de casa i observat la soletat en els carrers i els anuncis de vendes d'apartaments.
A l'arribar a casa, ja en el migdia, el nostre familiar “english breakfast” dominical en la terrassa amb un sol esplèndid. Salutació a Toni Pitarch en el seu bloc i prepare una part del meu treball per al dia de Nadal.
Després de la reglamentària migdiada, rente als gossos, que queden blanquíssims per als pròxims dies i en el passeig vespertí pel la platja, prenc aquesta foto de la Serra Gelada. Els carrers, patètics, sense vianants i amb pocs ornaments als establiments.
Arribe a casa, prenc cafè amb tortà de massapà norueg i prepare aquest post abans de l'inici del partit de futbol del Vila-real vs Barça per a no estar influenciat en el meu ànim.
Així passe el dia d'avui, solstici d'hivern, no se si bó o dolent, però és el que hi ha ....
Ah, per cert, Bon Nadal a tothom !!! ... aquest any, si tot va bé, al poble.

Principis de desembre

Principis de desembre i incertesa. L'atur s'acosta com al major problema dels ciutadans i arribar a final de mes es planteja un repte.
Al blogger no li apeteixen temes frívols, la veritat.
Fins i tot el meu fill m'ha destruït la computadora, amb la pèrdua de tota la informació dels últims set anys .
Però cal conformar-se, hi han coses més importants com respectar els dolents moments que passen uns o passem altres.
I considerant que des de l'agost no he pogut visitar el poble, quan torne pel Nadal espere em siga suau l'impacte del passeig a peu per la plaça de Ca la Vila.

Adversitats diàries

No és fàcil treballar fort i esquivar les adversitats diàries provocades per qui els seus foscs objectius els guien. Dies arrere va començar la campanya de vacunació de la grip en les nostres comarques i són motiu d'un ús fraudulent per la clínica que és competència de la resta de professionals privats de la comarca de la Marina Baixa.

La Clínica Benidorm que només vol exclusivitats i paga a incults mercenaris per a enriquir al seu amo, ofereix gratuïtament als ciutadans escandinaus la vacuna de la grip i les vacunes incloses en el calendari vacunal. Bona idea, si no fora perquè són lliurades per la Consellería de Sanitat para els pacients valencians, espanyols o estrangers residents i la citada clínica ho ofereix com hamet perquè piquen els usuaris estrangers que la reben i així poder captar-los i després esprémer a les seues companyies d'assegurances, perdent uns preciosos dies de vacances i dies de la seua vida perquè generalment són persones d'avançada edat.

Que ho administren a ciutadans estrangers no residents, és fàcil de demostrar. Que les vacunes són lliurades de la Conselleria a Hospitals privats, una mica més complicat (i de fet, vaig sol·licitar els serveis del meu advocat per a consultar a directius del departament de salut), però el que és lamentable és que els periodistes de publicacions dirigides per a residents estrangers ens menyspreen ocultant la nostra denúncia i les mostres de suport dels nostres pacients i encara més, ens cataloguen de xantatgeadors ("blackmailers" en anglès) si els retirem la nostra publicitat (que per cert supera el meu sou).

Només em queda exposar-lo ací. Gràcies per llegir-me.

(En la foto, "Asdis", guia islandesa que li administrarem enguany la vacuna de la grip. Heillaóskir ! Salutacions !).

Gràcies amics

Els amics del poble han vingut a visitar-me a la Marina Baixa.
Testimoni d'això la foto. I testimoni que ens passen els anys és lo "templaes" que estan les dones.
En fi .... Tan sols gràcies i que mantinguem la salut per a tornar-nos a trobar "spanetjant" un altre cap de setmana.

9 d’octubre : La gota freda.

Avui, dia festiu en aquestos indrets que vivim, he tingut una temptació.

Ja que he treballat el matí, m'abellia passar la vesprada descansant a casa. En algunes ocasions precedents recorde que a la tarda oferia la TV autonòmica generalment una pel·lícula de qualitat.

Doncs bé, he seguit les notícies de migdia de Canal 9, cosa que no feia des de anys. Resultat : indignació i vergonya pel contingut del noticiari. Desprès del impacte, em fa sentir que visc en un núvol. I per a núvols, els de la gota freda.

La meua manca d'identificació amb aquesta cultura i les despeses en fastuositats “anglo-falleres” en aquestos moments de crisi que travessa la resta del món, m'allunya de gaudir d'aquest dia.

Res més, aguantarem la gota freda : Per supost, "la millor del Món".

La tardor

Setembre per al treball em sol semblar a les pretemporades esportives. A partir d'elles i amb la seua projecció, intentem trobar la perspectiva per als següents mesos i enguany prevenir la esperada crisi, si m'arriba. A les hores, almenys estar preparat per fer acte de reconeixement adequat si la meua labor és professional i honrrada.

Una salutació i afectuós reconeixement al borrianenc Dani Vidal, participant en els Jocs Paralímpics de Pequín. Vaig veure les seues carreres en TV i el seu esforç és generós. Ha de ser un album de records inoblidables el pas en una olimpíada i ja van tres per a ell.

Parlar de l'equip de futbol del poble ja s'encarreguen millors bloggers a qui els agraïsc ens informen als pseudo-neòfits. La meua opinió és que m'agrada la modèstia amb que plantegen els encontres, els interessa guanyar, per supost, però amb estil propi i sense humiliar a la manera dels equips capitalins, amb el míser goig de la seua pròpia premsa.

La tardor es va afermant la idea que aquestos Nadals van a ser un poc diferents. Personalmente confie que baixarà el mercantilisme i podran apreciar-se més els xicotets detalls.

( La foto, bonica, encara que tan freda com la tardor. Observeu la "farola", destruïda. Ni tan sols sé com li diuen a la placeta. Per a mí és l'antic pati dels carros.)

Nova etapa

Avui comença una nova fase en la formació del nostre fill. La secundària és una fase de maduració important. Per primera vegada acudeix a un centre privat. Nosaltres estalviarem per altres partides, però no deixarem res que siga per a la formació acadèmica.
Sort, fill !.

Piscines de la Mare de Déu de Gràcia, 42 anys de records.

El dia 31 d'agost tancaven les piscines per a una futura remodelació. Vaig acudir a la mateixa tal dia i vaig prendre unes fotos per al record per si tal vegada fallen els projectes.

Allà pel 1966, estiuejant en l'ermita, ens informen que la piscina estava oberta. Acudim els xiquets i aquell mateix dia un senyor em pregunta “xiquet .. vols nadar ? . Era Pasqual “Piula” qui em va inculcar a les hores aquesta afició.

La foto superior és una postal editada per “Escudo de Oro“, que contrasten els trampolins recents construïts amb la “Cantera” neta de masets amb la inferior, de l'últim dia d'obertura d'aquesta primera època amb els trampolins tancats i masets situats en la “Cantera” observant les piscines.

Si vols veure el album de 50 fotos de les piscines, polsa aquí.

Tenia en el meu interior un un deute amb aquesta instal·lació que ha format part de la meua vida, i avui, en els moments que estan denominant a les Piscines Municipals Cobertes Yurema Requena, el meu record a les Piscines de la Mare de Déu de Gràcia, també en el dia que participàvem habitualment en el Trofeu de Natació en honor de la patrona del poble .

Bones Festes !!.

Ses vacances a les Pitiüses

Curiós i bonic l'article salat mallorquí que he escoltat aquestos dies i que dona el títol al bloc d'avui. Encomiable també l'esforç per mantenir els seus arrels lingüístics.

Em sap mal no haver participat en la blogosfera amb els meus comentaris, però em caia constantment la connexió, per sort gratuíta, a la Platja de Palmanova a Calvià.

Olímpiques vacances les gaudides i orgullós per l'actuació de Yurema Requena en la seua participació. Com expresse en el meu comentari en el blog Des de Vila-real, entenc el cabreig de Yurema perquè no s'havia preparat per a ser segona en els 10 Km d'aigues obertes a Pekín i no sentir-se al 100 % en una prova de 2 hores que tot es decideix en 5 minuts i amb una diferència de 20 segons, i com rivals especialistes de tot el Món, es deu notar molt.

Vaig remetre un SMS a Ricardo Franch a les 5:10 del dia 20 d'agost : "Ànim, Ricard. Pocs sabem lo que costa aquest esforç. A per Londres !". Confie parlar personalment amb Yurema i Ricardo, encara que dega pujar al esplèndid poblet de Vallat.

He pogut aprofundir aquest any sobre el nord de l'illa de Mallorca, en especial Alcúdia i Port d'Alcúdia. Han rebut els meus cànids el bateig en aigües mediterrànies al l'illot proper a l'Ermita de la Victòria. Bella la badia de Pollença amb coincidència a les interessants Converses Literàries a Formentor, encara que molts estàn mes pendents de trobar-se amb la "Obregón" que de la cultura.

No vull deixar de citar la visita a Port d'Andratx, on viuen els meus amics Gunn Britt i Ernesto. Contrasta la bellesa i sigularidad dels seus carrers amb el menyspreu que mereix la seua corrupció urbanística.

I ... a partir de demà vaig al poble, a la vora de Millars per a relaxar el meu esperit i el sentiment originari que són fonamentals en lo personal i familiar.

Seguim gaudint de les vacances. Salutacions.