Vila-real en festes.

Com passa el temps !
Ja estem en festes al poble !
Alguna cosa veurem o almenys sentirem els castells de foc.
Passeu-ho bé ... amb trellat !.

 

Un Nadal diferent.

 

Sol radiant i sense haver nevat ja és motiu de sorpresa a Noruega.
S'uneix l'adquisició d'un xicotet apartament a l'illa de Jeløya per  alliberar al fill de la nostra presència.
Poc més, ... seguint la mala gestió dels polítics a Espanya, que fins i tot diría al Món, que s'han atorgat uns privilegis inacceptables.

50 anys del COU del IES Francesc Tàrrega 1974 Vila-real.

 

Gran treball de Toni Pitarch. Jo, orgullós d'haver contribuït i cal destacar la excel·lent col·laboració dels participants per la seua resposta. Serà un esdeveniment per a recordar.

https://www.facebook.com/toni.pitarch

Dissabte, 1 de juny de 2024 pot ser un gran dia.

Més de 60 companyes i companys dels que acabàrem el COU al curs 1973-74 celebrarem amb un dinar, a un emblemàtic restaurant de Vila-real, el 50 aniversari.

Passats els anys, ens adonem que, malgrat haver nascut a la trista postguerra, hem sigut una generació privilegiada. Ja que, encara que l’institut Tàrrega (el primer de la ciutat) va començar a funcionar el 1966, les obres no van acabar fins l’any següent. És per això que molts d’aquells que vam cursar 7 anys seguits els estudis de Batxiller Elemental (4), Batxiller Superior (2) i COU (1), dels 10 als 17 anys, sempre hem pensat que ens feren un institut, una Biblioteca (separada només per la Séquia Major del centre educatiu) i, anys després, la UNED (on vaig poder llicenciar-me en Geografia i Història entre el 1987 i el 1992) per a la nostra generació.

Aquella Vila-real eminentment rural, culturalment gris i amb poques alternatives d’oci per als jóvens, va canviar radicalment als anys 70, experimentat la metamorfosi necessària per convertir-la en una ciutat de serveis, però que no oblida la font de riquesa inicial de la citricultura, l’esplendor del taulell fins el 2008 i l’alt poder adquisitiu dels seus veïns, gràcies a l’alt percentatge de professionals de tots els àmbits econòmics i acadèmics que va propiciar l’arribada d’un centre de Batxillerat, precisament, quan Vila-real i la generació dels que ja hem fet els 65 més ho necessitava.

Potser, ja no som aquells joves guapos, alts i innocents dels 70, però seguim ací i, a partir del dilluns dia 3, començarem a organitzar el proper aniversari del 2034: Salut i coneixement!

 

 

Porte quasi una setmana a Noruega i hui comença per primera vegada a nevar.

Aquest fet ací habitual és un esdeveniment per als que vivim a la vora del Mediterrani.

Aprofite la relaxació i espere esdeveniments professionals que em ens portaran a un futur còmode, pensant també en els col·legues que iniciaran vagues per a aconseguir els drets que no vam saber guanyar la  meua generació.

Per a ells, el meu suport !  Endavant !

Una gosseta amb deficiència visual.

Portem 12 anys mantenint una associació que procura l'adopció de gossos abandonats a Espanya. Ara presente una situació nova: una gosseta “quasi” cega.

Tres gosses germanes abandonades, aparentment de raça, són entregades a nosaltres dos mesos arrere i en la col·laboració d'una casa d'acolliment ens informen que una d'elles presenta un dèficit visual.

En observar els seus ulls es veu la còrnia alterada, de coloració grisenca i no transparent.

Sol·licitem la consulta amb una oftalmòloga canina que confirma la impressió i per coincidència amb una analítica realitzada positiva a infecció per toxoplasma, diagnostica una panuveítis bilateral per aquesta causa.

Hem iniciat el tractament antibiòtic corresponent i l'hem acollida a la nostra casa al costat d'altres gossos, en un extens jardí però amb desnivells i una terrassa vorejant tota la casa.

En obrir la porta aquest matí i saltant d'alegria, Lara s'ha precipitat des de la terrassa d'uns tres metres d'altura. Ha fet un crit de dolor, però 30 segons després, en acostar-me a ella ha deixat de plorar i abraçada a mi hem arribat al jardí on ha efectuat les seues necessitats fisiològiques.

Ara està al costat meu, tranquil·la i feliç, tant com nosaltres en saber que hi ha gent interessada en la seua adopció.

Continuarem !

Torne a Noruega després de tres mesos. Diferències culturals.

 

Tres mesos han passat des que vaig tornar a Vila-real i ara em dispose a permaneixer a Noruega fins al nou any. Les diferències culturals són evidents, al igual que el paisatge de transició de la tardor a l'hivern.

Hui, dia de la constitució, resulta xocant que el dia 17 de maig que se celebra la mateixa a Noruega és una gran festa que reuneix el país nòrdic en una exaltació de patriotisme. En canvi, a Espanya domina la dispersió vacacional, fins i tot en aquestes dates de pandèmia.

Els noruecs són càlids i afectuosos en eixe dia, però gelats i distants la resta de l'any. A Espanya, encara que a alguns ens siga dolent, és un dia festiu més sense excessiva eufòria perquè fer gala amb una bandera constitucional s'entén una ideologia i el oratge en el nostre curt hivern convida a l'esplai.

Almenys no es pot criticar als polítics en esta ocasió, ja que tenen un intens treball de cara a la galeria.

En fi, celebrem que tenim una constitució i que es va esborrar la imatge que presidia aquella aula Magna de la Facultat de Medicina de València.

Primer i darrer diumenge de setembre a Noruega.

 

Dos mesos en aquest país i em plantege fer una xicoteta recapacitació.
L'alegria d'adquirir un apartament en Fredrikstad i observar el progrés laboral del nostre fill són els fets més rellevants.
L'estil de vida a Noruega és molt particular. Segueixen sense saludar en els encreuaments pels camins i busquen diferenciar-se de la resta d'europeus en l'enfocament de la pandèmia, sense mascaretes i només escassa informació sobre l'augment de casos de Covid-19, fonamentalment per les eleccions al Parlament el dia 13 d'aquest mes.
La tardor comença abans per l'inici de la campanya escolar i mantenen aqueixa estranya felicitat que dóna la bonança econòmica, amb preus immobiliaris desorbitats i vehicles Tesla com el més venut. Ara bé, la fusió de nuclis urbans i la transparència juguen al seu favor, però ja ho analitzaré més endavant.
No obstant això la il·lusió per gaudir del nostre sol mediterrani no està a l'abast per les recomanacions del seu Govern i la inestabilitat que es reconeix de la nostra terra, no exempts de raó.
En espera de millors temps, tornem a Vila-real en no-festes.