Ahir fa tres anys, vaig surtir del poble per a situar-me fora d’ell. Les circumstàncies que ho van motivar s'escapen d'aquest blog, però és preferible que ningú passe per elles. Pense que el destí estava així escrit i per sort ara sóc feliç amb la meua família i el nou treball, acudeix al poble algún cap de setmana que puc i vaig vivint l'actualitat de Vila-real a través de les xerrades amb els meus amics i amigues, m'oriente a través de la premsa i llegeix les opinions dels blogers. Mai hagués imaginat el que estic vivint, però així és. Simplement és observar des d'una miqueta més lluny el més propi, el poble que em va veure néixer.
16 de juliol 2007
Ahir fa tres anys ...
Ahir fa tres anys, vaig surtir del poble per a situar-me fora d’ell. Les circumstàncies que ho van motivar s'escapen d'aquest blog, però és preferible que ningú passe per elles. Pense que el destí estava així escrit i per sort ara sóc feliç amb la meua família i el nou treball, acudeix al poble algún cap de setmana que puc i vaig vivint l'actualitat de Vila-real a través de les xerrades amb els meus amics i amigues, m'oriente a través de la premsa i llegeix les opinions dels blogers. Mai hagués imaginat el que estic vivint, però així és. Simplement és observar des d'una miqueta més lluny el més propi, el poble que em va veure néixer.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Paco, enhorabona de part d'un vila-realenc que només ha viscut 15 mesos fora de casa i tot per complir la legalitat vigent d'aquell moment (la mili). Comprenc el teu enyor i la teua passió per les coses de la Vila. I gràcies per ser el primer bloquer que m'envia un escrit.
Per cert, la Glòria de què parles en un altre escrit no serà Glòria Monsonís? Perquè és ATS, veïna i la puc saludar de la teua part...
Només dir-te que passen tots els anys que fajen falta fora del teu poble sempre i quan sigues tan feliç tú i els teus.
Una abraçada,
Manuel Navarro
Publica un comentari a l'entrada