Després de diversos anys sense poder gaudir del dia de Sant Pasqual al poble, el meu goig va caure mullat per la pluja. Vaig escoltar, mes que observar, l'ambient festiu, perquè des de la partida Madrigal no vaig passar de l'antiga N-340 i em vaig refugiar amb la meua família i gossos observant la coneguda “caixa tonta” on es manifestava la idiosincràsia local … bous, futbol (per cert, açò mereix un capítol especial), sopars, ofrenes i personatges populars (el meu amic Micalet i Don Esteban en el concurs d'"all i oli", reclamant no se qué o Jacinte Heredia exposant “Cadafal” i reivindicant "Vilapèdia" ), encara que, com altres opinen, el veritable protagoniste, el frare alcantarí, o mes bé, el seu significat, faltant realçar-lo.

Ja s'han acabat les festes,
els bous, balls i corregudes,
i s'ha quedat Sant Pasqual
mirant al raval de Nules.

Gràcies a Josep Pasqual Broch per aquests versos, no se si del saber popular o de collita própia i fins al setembre si el canvi climàtic i Santa Clara ens permeten unes millors festes.