Dies enrere vaig tenir l'oportunitat de reunir-me amb qui van ser els meus companys de treball en els últims anys. El motiu va ser la jubilació de l'eterna Purín. Eterna perquè durant els meus quinze anys no var canviar en res la seua particular conducta i perquè en tots els ambulatoris i per extensió en tots els treballs amb contacte amb el public sempre hi ha una persona a qui mes volen els usuaris per motius generalment interessats.
Em diuen els meus ex-companys que les coses han canviat. Com sempre a pitjor. Ara no és moment per a ampliar.
El Grau de Castelló, on és “tot cor” en els seus ciutadans, pateix mes que altres pobles l'economia i els valors humans que avui proclamen que estan en crisi.
Però, per sort, estan els moments per a la reunió, per a analitzar el passat i per a desitjar el millor per a qui van centrar innocentment la seua vida per als altres a canvi d'un grapadet de peix del poalet ... després de les festes de Nadal i per preparar l'aladroc o boqueró amb el seu inconfundible olor que deixa a la cuina dies després, per a gaudir-lo tan sols amb les bones amistats .
Per a molts anys, Purin !!. Visca el Grau !!. Visca Sant Pere !!
3 comentaris:
Ja em pensava que deixaries penjada al bloc la "fita històrico-futbolística" fins al setembre...
Salutacions, i que entreu amb bon peu a l'estiu!!!
Gràcies, Josep Pasqual, per les teues salutacions i desitjos. Francament, hi han èpoques que la productivitat no es gran i per a estar al vostre nivell (el teu, Toni Pitarch o Raul Puchol) em fa falta molt. També salutacions , que continueu així i que la Nit de Sant Joan siga prolífica.
Paco, alemnys envia'ns fotos cibernètiques de l'estiu si vas pels indrets pairals, paradisos nòrdics, de la teua dona... Amb allò de l'escalfament terrestre (més que el canvi climàtic que podria arribar), n'estem una mica farts dels paradissos tropicals de palmeres i dàtils...
Publica un comentari a l'entrada