Avui és la festa de l'ermita o de l'espiga (des d'ací convide a algun erudit que amablement em llija, m'aclare el per qué aquesta denominació).
Em vaig criar en l'ermita fins als meus quinze anys i per tant està molt profund en mi aquesta festa.
Recorde ... Hi havia un matí que la meua mare em despertava prompte, em rentava bé la cara i vestia "de diumenge". Eixia a la plaçeta i veia que havia de traure, si podia, una de les butaques enfront de les canterilles a l'entrada del ermitori. Es desenvolupava la missa amb la poca atenció habitual (per Mossén Gavara i en els últims anys celebrada ja per Mossén Guillermo). Com anècdota, observant com es perdien algunes pessetes en el trajecte del "pas de la bandeja"... ufff . I al final començava la processó. Es feia una volta ascendint per la "pujà", pasejant per el termet i baixàvem per l'escalinata.
Ací s'escoltava el tronar de la traca, preparava la Música i mentre els majors anaven a cantar els gojos (lo de l'orxata i fartons, la veritat, no ho recorde de a les hores), nosaltres, els xiquets, ens anàvem a despullar i quedar amb tan sols el traje de bany i baixar a les "tres peñetes" a nadar i jugar com corresponia per la edat i la raó que el tòrrid estiu havia arribat. I fins a la una, amb el toc de la campaneta del ermitori, a pujar per dinar.
Avui no puc estar allí, però després d'escriure aquestes lletres em conforme i ho gaudisc com si allí estiguera. Per a qui puga estar, la meua enveja sana !.
(La imatge correspon a un oli de R. Carbó -deixeble de Llorens Poy- del Nadal de 2005, de la meua propietat i que m'acompanya en els meus indrets) .
2 comentaris:
Estimat, Paco. Aquesta és una festa tradicionalment religiosa que ve de segles. En realitat el que se celebrava, antigament, era la visita de la Verge a la seua cosina, Santa Isabel (res a veure a la d'Aragó que, alguns, volen dir que va nàixer a Vila-real, encara que no tenim cap prova històrica, com tampoc en tenim dels infants nascuts ací, etc.), però darrerament l'anomenen de l'espiga (erròniament) perquè, una vegada, l'adoració nocturna va celebrar las seua festa al Termet en aquesta data... també de l'orxata i fartons (que reparteixen les festeres al matí)... però en realitat ve a ser una moda pagano-religiosa per començar, oficialment, l'estiu a l'Ermita.
En realitat, ve celebrant-se amb més solemnitat des del 2003 quan (a més de pujar el Rosari de l'Aurora, pel matí), fins i tot, se va encetar una Serenata a la Mare de Déu de Gràcia amb poemes d'autors locals: vv.aa. (2003), Mossèn Vicent Gimeno (2004), Antoni Pitarch (2005), Manuel Villarreal (2006), vv.aa. (2007) i Vicent Fausto (2008)...
Ahir volia fer un articulet al respecte, però l'estiu és temps de bicicletes, no de blogs i ordinadors...
Gràcies, Toni, per la teua aportació. Els meus records són referits a la dècada dels anys 60. Per descomptat, quan tenia temps per a jugar, nadar i anar amb bicicleta per l'estiu.Grats records.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada