Setembre per al treball em sol semblar a les pretemporades esportives. A partir d'elles i amb la seua projecció, intentem trobar la perspectiva per als següents mesos i enguany prevenir la esperada crisi, si m'arriba. A les hores, almenys estar preparat per fer acte de reconeixement adequat si la meua labor és professional i honrrada.
Una salutació i afectuós reconeixement al borrianenc Dani Vidal, participant en els Jocs Paralímpics de Pequín. Vaig veure les seues carreres en TV i el seu esforç és generós. Ha de ser un album de records inoblidables el pas en una olimpíada i ja van tres per a ell.
Parlar de l'equip de futbol del poble ja s'encarreguen millors bloggers a qui els agraïsc ens informen als pseudo-neòfits. La meua opinió és que m'agrada la modèstia amb que plantegen els encontres, els interessa guanyar, per supost, però amb estil propi i sense humiliar a la manera dels equips capitalins, amb el míser goig de la seua pròpia premsa.
La tardor es va afermant la idea que aquestos Nadals van a ser un poc diferents. Personalmente confie que baixarà el mercantilisme i podran apreciar-se més els xicotets detalls.
( La foto, bonica, encara que tan freda com la tardor. Observeu la "farola", destruïda. Ni tan sols sé com li diuen a la placeta. Per a mí és l'antic pati dels carros.)
