Traductor

27 de juny 2008

Estic de "Rodríguez" ...

TML clipboard

Amb la finalització del curs escolar i el trasllat del fill al seu pais natal a una escola d'estiu, ( i jo orgullós per que aprenga més d'una cultura), la dona aprofita uns dies de vacances, sent la conseqüència la qual encapçala el post d'avui.

Hem matriculat al fill en un col·legi que es basa en la llengua de Shakespeare, no per raons de modernitat sinó altres de l'índole de les quals no ve a compte .. I em pregunte ... tindrà "Educació per a la Ciutadania" en valencià ?.

El futbol m'entreté, i gaudisc de l'actuació del vila-realencs, encara que com a Raul Puchol, només vaig poder veure el tercer gol de la selecció espanyola en la TV per raons professionals.

La crisi econòmica segueix sent i serà per uns mesos més la preocupació dels ciutadans. Per a altres crisis, altres excel·lents bloggers (el tord engabiat o Marina Albiol, per exemple) ens traslladen les seues inquietuds.

I entre ells, l'amic Toni Pitarch em sol·licita unes fotos cibernètiques de l'estiu als paradisos nòrdics. Ací va un enllaç al poble de la meua sogra, Hellesylt, (amb 11 webcams en directe) en el fons del fiord més bonic de Noruega, Geiranger.

Desgraciadament no estaré a l'agost allí, ja que anirem al meu poble d'adopció, Calvià, més que en pla "giri", a reparar uns desperfectes en l'apartament i perquè la nova companya a casa, Lara, no disposa de les vacunes reglamentàries per a eixir a l'estranger. Probablement el nostre Nadal serà a Noruega, però encara queda temps.

Uns dies enrrere, tambien vaig saludar a altres amics amb encantadors cadells ... és aquest el teu cas ? ... doncs a dur-los de vacances on ells (els canins) preferisquen !!, són ja els reis de la casa i no es queixen tant com els "Rodríguez".

16 de juny 2008

El Grau de Castelló

Dies enrere vaig tenir l'oportunitat de reunir-me amb qui van ser els meus companys de treball en els últims anys.

El motiu va ser la jubilació de l'eterna Purín. Eterna perquè durant els meus quinze anys no var canviar en res la seua particular conducta i perquè en tots els ambulatoris i per extensió en tots els treballs amb contacte amb el public sempre hi ha una persona a qui mes volen els usuaris per motius generalment interessats.

Em diuen els meus ex-companys que les coses han canviat. Com sempre a pitjor. Ara no és moment per a ampliar.

El Grau de Castelló, on és “tot cor” en els seus ciutadans, pateix mes que altres pobles l'economia i els valors humans que avui proclamen que estan en crisi.

Però, per sort, estan els moments per a la reunió, per a analitzar el passat i per a desitjar el millor per a qui van centrar innocentment la seua vida per als altres a canvi d'un grapadet de peix del poalet ... després de les festes de Nadal i per preparar l'aladroc o boqueró amb el seu inconfundible olor que deixa a la cuina dies després, per a gaudir-lo tan sols amb les bones amistats .

Per a molts anys, Purin !!. Visca el Grau !!. Visca Sant Pere !!