El post d'avui és a títol personal. Aquesta matinada ha mort la meua sogra, Sigrun.
Com record i igual que m'agradaria quan arribe el meu moment, mostre una fotografia presa avuí a l'alba de la seua ciutat natal, Hellesylt, al fons del fiord de Geiranger, mig-oest de Noruega.
Per desgràcia mai més veurà els llamps del sol del matí de la seua ciutat, però sempre quedarà el record d'aquesta imatge i el reconeixement d'haver educat adequadament a les seues tres filles en moments difícils per la seua prompta viduïtat .
Adéu Sigrun. Com diem al poble: Per a molts anys.
2 comentaris:
Paco:
Permitisme que et done el condol a tu i especialment a la teua dona, a la que em vas presentar una vegada que vareu vindre a la Caixa Rural per arreglar no se quins assumptes.
Vul comentarte que la casualitat ha fet que durant estos dies també la meva dona haga perdut a son pare, i per lo tant jo al meu sogre. Encara que la paraula sogre parega despectiva no ho es. Era molt volgut entre tots els familiars i en el poble, com ho demostra que l'església de Sant Pascual va estar plena.
En fi, no volia parlar de mi, sinó simplement acompanyar-vos des de la distancia en el dolor.
Salutacions cordials.
Moltíssimes gràcies Pedro Pascual. També vos transmitim les nostres condolences El cap de setmana ens desplacem a Noruega per a assistir als funerals. Serà la primera ocasió que contrastaré la nostra cultura amb la nord-europea. Per sort vivia en un poble com el nostre i m'han comentat les costums d'enterrar una senana després, amb molta serenitat i senzillesa i en la terra. Després d'això es reuneixen la família en la casa per a compartir el duel de manera menys dramàtica que en la nostra terra.Supose trauré dades per a un nou post. Salutacions i gràcies de nou.
Publica un comentari a l'entrada