Trist atemptat

Fa pocs minuts i a uns 200 metres de la meua casa a Palmanova, ETA ha practicat un atemptat contra la Guàrdia Civil.
Per sort no estava a les Pitiüses.
Em pregunte : Per què ? ... Contra qui ? ... Amb quin objectiu ? ...
Qui ho sàpia, que ho escriga.

A GARA es pot llegir : "L'esquerra abertzale demana un esforç suplementari a tots els agents per a obrir una dinàmica de diàleg".
.... Ho senc, però no precisament avui.

En època pre-democràtica un sentia respecte per unes persones entregades vitalment a la seua causa.
No m'agrada la Guàrdia Civil ni els cossos militaristes, però ara, amb l'accés per la via democràtica que ens permet patalejar davant els prepotents, no té sentit la via violenta.
I menys encara que ho paguen amb les seues vides éssers humans que en la majoria dels casos treballen per un pírric sou per a mantenir les seues famílies.
Dissoldreu-vos ETA, sou uns prepotents !!. Lluiteu com tothom.

Yurema, 10 Km

A partir dels resultats que llig des de Roma i consultant la premsa nacional imagine que va apostar fort : "Yurema Requena, va arribar a situar-se en la primera posició sobre el cinquè quilòmetre, al costat de la britànica, però, a poc a poc, va anar perdent posicions i no va poder arribar entre les primeres" (MARCA).
Algunes vegades no està mal tractar de donar la sorpresa. Som llatins i temperamentals !. Ànims.

PD : Hores després m'han informat que el motiu real del seu despropòsit fou la antiesportivitat d'altres participants al retirar-li les seues ulleretes de nadar en el transcurs de la prova.
Recorde que vas practicar arts marcials de xicoteta, veritat ? Doncs, "Pilleta", a aprendre de l'experiència !

Ricard Franch

A Ricard Franch (a la dreta en la foto -maig/09-), entrenador de Club Natació Vila-real , preparador de Yurema Requena i de l'equip nacional d'aigües obertes en el Campionat del Món de Roma-09 m'el va presentar en l'antiga Piscina Provincial de Castelló el meu mestre e inefable Pasqual Amposta "Piula".
Era un xiquet de 8 anys, corpulent i de gran facilitat per a nadar. Nascut a Castelló, al carrer Sogorb, on els seus pares regentaben una fleca. Pocs anys després, per desavinences amb un club de Castelló, es va incorporar a la disciplina de qui escriu en el Club Natació Vila-real (I sobre el acolliment del nostre poble a esportistes, en aquest cas de la capital, s'anota com a tema per un altre post). Els seus millors resultats els va obtenir entrenat anys després en el Club Natació Sabadell amb Paulus Wildeboer. Va ser finalista en Campionats d'Espanya absolut en l'estil papallona i va arreplegar tècniques d'entrenament del citat tècnic sabadellenc-holandès.
Entenc que com agraïment a facilitar la seua trajectòria esportiva i al estar poc considerat en la seua ciutat natal, va accedir en 1987 a entrenar al Club Natació Vila-real que ha culminat, després de diversos èxits en categories junior i absolutes, amb l'explosió de la nadadora d'aigües obertes més llorejada del nostre país.
Des d'ací, la nostra enhorabona a un bon treball. Tal vegada un quart lloc en un Campionat del Món siga un al•licient per a projectar noves fites i l'objectiu de Londres 2012 siga arribar a un podi.
I tant Ricard com Yurema són ambiciosos.
( Per cert, enhorabona a les xiques de sincro pel seu or. Quan no es creen traves al bon treball, s'arriben als objectius )

Picardia

Picardia expressa la cara del meu amic Paco davant la incredulitat de la seua esposa Isabel en la festa sorpresa del seu aniversari.
Ens va reunir ahir la celebració al Grau de Castelló, on lo de menys era el nombre (per cert, rodó) i lo de més l'amor que es professen aquest matrimoni.
Els amics acompanyarem tan sols la vetlada.
Aquesta és una mostra més d'una cosa que no té preu, els "amics del poble" de la infància. Salutacions per a tots !.
Per a molts anys, Isabel !.

Aclariments sobre la "festa de l'espiga"

He rebut dues aclaracions en referència a la "festa de l'espiga". No tan sols per la molèstia de robar-los uns minuts de les seues vacances, sinó per la qualitat dels seus habituals treballs, no mereixien estar tan sols en els comentaris.

Toni Pitarch escriu : ‹‹ La festa de l'espiga s'ha consolidat als darrers anys per iniciativa municipal, però era una festa perduda en el temps... Ara, a banda del caràcter lúdic i fins i tot religiós, marca l'inici de l'estiu, és a dir, un període de temps on Vila-real queda desert del tot fins al punt que comença a ser difícil trobar un lloc on anar a sopar: visca el comerç local! Quin comerç?

Si a Vila-real despareix el futbol, ara que també està desapareixent la faena -per desgràcia-, acabarà també per desaparéixer el poble: a l'hivern n'hi ha poca cosa de tot, a l'estiu res de res...››

(Si voleu conèixer el comentari de l'any passat en tota la seua extensió, polseu els comentaris al final del post).

Jacinto Heredia escriu : ‹‹ La "fiesta de la espiga" era una vela eucaristica de la Adoraciòn Nocturna que se realizò en unas cuantas ocasiones en la posguerra en el ermitorio, lo mismo que en otras partes de la provincia.

Lo que se celebra el primer domingo de julio, y nunca, nunca dejò de celebrarse liturgicamente es la fiesta de la Visitaciòn, una de las mas antiguas de Vila-real junto con la de San Antonio Abad. Nunca tuvieron que ver una con otra ni se sustituyeron ni nada por el estilo. Otra cosa son las confusiones populares que pueda haber, y que siempre aparece quien tiene el gusto de fomentar e intensificar, sin documentarse adecuadamente.

La fiesta de la Visitaciòn, fiesta original en la ermita, incluso antes de que se difundiera la devocion a la Virgen de Gracia, ademas de la misa anual nunca perdida, era complementada solo por los miembros del Rosario de la Aurora que cerraban su ciclo anual con la visita a la ermita en esa fecha. En los ultimos tiempos, y paradojicamente por gobiernos socialistas, la fiesta se volvio mas popular con la aportacion de un refresco a los asistentes (eso incremento considerablemente la asistencia) y un concierto de la Banda de Musica. Mas recientemente un grupo intentamos potenciar tambien culturalmente la celebracion con una "serenata" con aportaciones literarias y participacion de los grupos musicales locales, pero la Concejala de Turismo con su reconocida capacidad intelectual, ha descafeinado totalmente la fiesta.

Pero repito, lo de"la espiga" fue una cosa y lo de la fiesta de la Visitacion, ahora "del termet" y pasada al domingo inmediato al dia 2, es otra completamente distinta. Que no te lien.››

A ambdós, moltes gràcies. Bones vacances !

Quina calor ! i la festa de l'espiga

Ens és conegut la calor al voltant dels dies de la festa de l'espiga a celebrar en l'ermita del la Mare de Déu de Gràcia. Tal com Toni Pitarch m'aclareix en la seua resposta al blog de l'any passat, la celebració religiosa de la visita de Santa Isabel a la seua cosina, la Verge María, es transforma en la festa de l'espiga per coincidència amb la celebració de la festivitat de l'Adoració Nocturna en el Ermitori. A la setmana que ve escriuré en relació a aquesta santa, que res té a veure amb la d'Aragó i que m'acostarà al poble.

Aquest any, Mossèn Guillermo convida a la degustació de l'orxata i fartons "solidaris" amb una ajuda econòmica voluntària. Bona la iniciativa del conegut capellà, sempre peculiar i sempre humà (qué dificil sembla ser per a altres !), que encara recorde quan va arribar al poble, amb accent més o menys xapichat i la il·lusió d'una labor pastoral per davant. I crec que ho ha aconseguit .
A pesar de conèixer-lo poc, Mossèn, els meus respectes !