He rebut dues aclaracions en referència a la "festa de l'espiga". No tan sols per la molèstia de robar-los uns minuts de les seues vacances, sinó per la qualitat dels seus habituals treballs, no mereixien estar tan sols en els comentaris.
Toni Pitarch escriu : ‹‹ La festa de l'espiga s'ha consolidat als darrers anys per iniciativa municipal, però era una festa perduda en el temps... Ara, a banda del caràcter lúdic i fins i tot religiós, marca l'inici de l'estiu, és a dir, un període de temps on Vila-real queda desert del tot fins al punt que comença a ser difícil trobar un lloc on anar a sopar: visca el comerç local! Quin comerç?
Si a Vila-real despareix el futbol, ara que també està desapareixent la faena -per desgràcia-, acabarà també per desaparéixer el poble: a l'hivern n'hi ha poca cosa de tot, a l'estiu res de res...››
(Si voleu conèixer el comentari de l'any passat en tota la seua extensió, polseu els comentaris al final del post).
Jacinto Heredia escriu : ‹‹ La "fiesta de la espiga" era una vela eucaristica de la Adoraciòn Nocturna que se realizò en unas cuantas ocasiones en la posguerra en el ermitorio, lo mismo que en otras partes de la provincia.
Lo que se celebra el primer domingo de julio, y nunca, nunca dejò de celebrarse liturgicamente es la fiesta de la Visitaciòn, una de las mas antiguas de Vila-real junto con la de San Antonio Abad. Nunca tuvieron que ver una con otra ni se sustituyeron ni nada por el estilo. Otra cosa son las confusiones populares que pueda haber, y que siempre aparece quien tiene el gusto de fomentar e intensificar, sin documentarse adecuadamente.
La fiesta de la Visitaciòn, fiesta original en la ermita, incluso antes de que se difundiera la devocion a la Virgen de Gracia, ademas de la misa anual nunca perdida, era complementada solo por los miembros del Rosario de la Aurora que cerraban su ciclo anual con la visita a la ermita en esa fecha. En los ultimos tiempos, y paradojicamente por gobiernos socialistas, la fiesta se volvio mas popular con la aportacion de un refresco a los asistentes (eso incremento considerablemente la asistencia) y un concierto de la Banda de Musica. Mas recientemente un grupo intentamos potenciar tambien culturalmente la celebracion con una "serenata" con aportaciones literarias y participacion de los grupos musicales locales, pero la Concejala de Turismo con su reconocida capacidad intelectual, ha descafeinado totalmente la fiesta.
Pero repito, lo de"la espiga" fue una cosa y lo de la fiesta de la Visitacion, ahora "del termet" y pasada al domingo inmediato al dia 2, es otra completamente distinta. Que no te lien.››
A ambdós, moltes gràcies. Bones vacances !
1 comentari:
Només t'ha faltat incloure el meu comentari de l'any passat (el tens a l'arxiu del 6 de juliol de 2008) on, més o menys, vinc a dir el mateix que Jacinto (sense tants matisos):
"Estimat, Paco. Aquesta és una festa tradicionalment religiosa que ve de segles. En realitat el que se celebrava, antigament, era la visita de la Verge a la seua cosina, Santa Isabel (res a veure a la d'Aragó que, alguns, volen dir que va nàixer a Vila-real, encara que no tenim cap prova històrica, com tampoc en tenim dels infants nascuts ací, etc.), però darrerament l'anomenen de l'espiga (erròniament) perquè, una vegada, l'adoració nocturna va celebrar las seua festa al Termet en aquesta data... també de l'orxata i fartons (que reparteixen les festeres al matí)... però en realitat ve a ser una moda pagano-religiosa per començar, oficialment, l'estiu a l'Ermita. En realitat, ve celebrant-se amb més solemnitat des del 2003 quan (a més de pujar el Rosari de l'Aurora, pel matí), fins i tot, se va encetar una Serenata a la Mare de Déu de Gràcia amb poemes d'autors locals: vv.aa. (2003), Mossèn Vicent Gimeno (2004), Antoni Pitarch (2005), Manuel Villarreal (2006), vv.aa. (2007) i Vicent Fausto (2008)... Ahir volia fer un articulet al respecte, però l'estiu és temps de bicicletes, no de blogs i ordinadors...
Però és d'agrair que sempre n'hi algú disposat a "matitzar tot el matitzable i més...": la crisi de la construcció té aquestes coses.
Publica un comentari a l'entrada