En aquests moments que están proclamant al poble com a Socarrat Major a la cantant mallorquina María del Mar Bonet, recorde una de les tantes situacions que m'ocorren diàriament en relació als idiomes en els que em desembolique.Compartisc en el meu treball habitual pacients noruecs, suecs i danesos que s'expressen en el que denominen escandinau i que a diferència de catalans, mallorquins i valencians, observe que els primers tenen majors diferències fonètiques i sintàctiques que la nostra llengua, que comparteix, almenys, una mateixa gramàtica.
Qué ens diferéncia ? Per dalt de tot, l'acceptar que l'important no és la denominació d'una llengua o una entonació, sinó és el entendre'ns, encara que necessitem d'un xicotet esforç.
Realment tenim una cosa tan rica com un idioma per a entendre'ns i en aquests indrets hem d'aprendre, ademés, de toleràcia.
Enhorabona María del Mar, que mai hages de recordar-nos ... Què volen aquesta gent ? ... Lo que volem nosaltres és entendre'ns.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada