... De l'agressió que patim per part dels suposats representant del poble els professionals de la sanitat...Ja siga un partit, "no vaig a parar fins a veure als metges caminar en espardenyes" (Alfonso Guerra) o altre: les signades "restriccions econòmiques i el canvi de les condicions laborals en l'àrea de Sanitat" (Alberto Fabra), estem davant un daltabaix (descalabro, en castellà) econòmic i professional (el meu sindicat mèdic).
Total, que molt greu és la situació i encara que ocasionalment em fique al llit esgotat i desmoralitzat per dubtar del meu encert professional, molt pitjor crec que ho passen els qui han de suportar les mesures actuals.
Si serveix de recomanació, qui escriu va fugir de la sanitat pública i depèn de companyies estrangeres, disposa del temps necessari per a oferir la qualitat assistencial necessària, de mitjans diagnòstics suficients i ràpids, amb unes percepcions econòmiques almenys dignes al seu esforç.
Sort companys !! , ja vaig passar els meus mals moments i encara que no viuré més anys que vosaltres, almenys serà amb millor qualitat de vida i sense afectar, a part de mi, a la meua família, el repte més important.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada