Un dia com avui de fa 10 anys, vaig abandonar la vora del Millars per una aventura fonamentalment professional. Ens varem desplaçar tota la família. Patrick amb recent complits 8 anys, la meua dona enormement activa no li espantava i jo mateix amb el dubte i insatisfacció per allunyar-me del meu poble, fet inhabitual per als que els nostres arrels radiquen en la cultura del poble. No ha sigut fàcil. L'idioma, la diferent cultura i la gelosia ja eren pedres en el camí, però gràcies al destí i la gran ajuda de la meua dona hem aconseguit afermar-nos, espere fins a la jubilació, en un projecte en el qual cada dia vam aprendre i cada dia volem millorar per a, a més d'educar al nostre fill, mostar que la humilitat no és un defecte i encara podem aconseguir objectius sense complexos els que treballem amb serietat cada dia. Gràcies, Rita, t’estime !, Gràcies, Vila-real, t’estime !.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada