El temps jutjarà les diverses actuacions en aquesta
pandèmia, però res ni ningú restituirà la vida i el dolor dels morts i
familiars.
Valorar si no es van prendre mesures més contundents serà un punt de discussió en els dies i anys futurs i qui escriu, com a sanitari, m'ompli d'orgull i satisfacció reconéixer la seua actuació, encara que en alguns moments pense que circumstancialment he viscut molt lluny de la implicació directa en aquesta lluita.
Ja n'hi ha prou de seguir la secuéncia, ja que no té
sentit continuar narrant una situació que probablement
es cronifique i savis han hagut i els hauran mes capacitats davant la
crisi, ara l'econòmica que se'ns plateja al nostre país.
I a la fi, un pensa en aquell inscrit hipocràtic de la
cúpula del "hall" de la Facultat de Medicina : "ars longa, vita brevis" la qual cosa es pot interpretar com que qualsevol tasca important requereix molt esforç i dedicació; però la vida de qui l'emprén és curta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada