Fa deu dies que estic de nou en aquest país, no sense passar les exigents vicissituds d'entrada. Amb tots els requisit en regla, vaig iniciar la quarantena i després de la negativitat als tres dies, ja vaig poder eixir a passejar pel camp i la ciutat.
Seguisc amb incertesa les notícies d'Espanya referents a la cinquena ona de la pandèmia i la decisió britànica de suspendre les restriccions. Com sempre, el temps jutjarà.
La gestió de la pandèmia per la classe política sembla ocultar-se després dels bons resultats de la xifres de vacunació, fruit de la col·laboració dels maltractats sanitaris. La joventut, a diferència de la nostra època, pareix inclinada a les banalitats de les festes en reunions arriscades.
El futur?. Esperar que la meua esposa torne al seu país per a compartir les vacances ja que el nostre fill, amb una sola dosi de vacunació, li serà difícil anar a Espanya i tornar. Buscarem, a les hores, alternatives i tal vegada el nostre objectiu siga l'obtenció del títol de patró d'embarcació.
Respecte a la pandèmia, demanar responsabilitat per a evitar els contagis amb l'arma de l'EDUCACIÓ per a poder erradicar com més prompte millor, "que llarg m'ho fieu...", una malaltia que, de moment creix imparable i marcarà el futur d'aquest segle.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada