Avui he tingut la coincidència d'acudir al cinema acompanyant al meu fill i casualment he entrat a veure una pel·lícula que certament m'ha deixat pensatiu, al més pur estil d'aquella època del Cine Club Villareal, de la qual sol·licite a els qui ens poden explicar sobre aquest tema, per exemple Jacinto Heredia o Toni Pitarch, ens oferisquen uns dels seus habituals i encertats articles.El títol és “Hic sunt dracones”. Un drama basat en la Guerra Civil Espanyola, dirigida i interpretada per anglesos.
Independentment de la interpretació i la informació que ofereix de basar-se en fets reals, considere es desenvolupa de manera massa idíl·lica en relació a la vida del fundador del Opus Dei.
El més cert, l'estupidesa dels espanyols en la radicalització de les postures enfrontades, que de vegades pense que perduren i que espere servisca perquè els nostres fills aprenguen a no arribar ací.
Com sempre, la millor opinió ... la personal. I la solució ... anar al cinema.
1 comentari:
No l'he vista encara, Paco, però no vull perdre-me-la com a pel·lícula "històrica" o sobre història. De tota manera, he llegit per ahí que es tracta de la rèplica de Camino, un retrat real i molt cru de l'Opus Dei. Aquesta dels dragons, en canvi, diuen que és una apologia de l'Escrivà de Balaguer, fundador de l'Obra i rècord guinnes de l'Església Catòlica en quant a beatificacions.
Sobre la guerra civil, dir que va ser causada per Franco i cia, és a dir, els que han escrit la "història dels guanyadors" afirmant, cínicament, que van portar la pau quan, la realitat, és que només van aportar la misèria econòmica, política i cultural. Ara, això sí, durant la guerra es van cometre assassinats i barbaritat a tots dos costats, i alguns bisbes com el de Tarragona (Vidal i Barraquer) van haver d'exil·liar-se perquè eren contraris a Franco que es va convertir en l'amo, fins i tot, de l'Església d'Escrivà de Balaguer. El protagonisme de l'Opus durant el "desarrollismo" (López Rodó i cia), així com ara mateix dins del PP és vital (açò és un fet objectiu, no una opinió personal).
Salutacions, Paco, i m'alegre de tornar a saludar-te per l'aldea virtual.
Publica un comentari a l'entrada