Vénen els dies dels capurulles amb els quals anualment ens arrepleguem a la tradició de la religiositat i al sentiment que malgrat les aparencies, vivim en un poble xicotet. Recorde de “Don José”, com li cridaven a l'Ermita , que un dia li van homenatjar els residents en aquest lloc i que obria els braços en senyal d'agraïment. Poc temps després, “Donya Teresa” (la "nona"), la seua vídua, amb accent italià, estava sentada als banquets de la placeta de l'Ermita.
Avui, amb els seus néts encara tinc alguna esporàdica trobada.
La meua mare em comentava que em va prestar a “Don José” com a model de peus dels angelets de les seues escultures, perquè d’angelet, a les hores crec que tenia poc.
Tinc pendent visitar l'escultura de “Don José” a Palma de Mallorca, encara que el seu motiu no mereix molt comentari, però caldria menjar i podria ser la seua justificació.
Un record en el cinquantenari a “Don José”, que no tan sols ens recordarà el seu pastoret a ell mateix sinó a la peculiaritat de les imatges, el so, l'olor i el sabor dels caramels que ens porten els capurulles i la Setmana Santa, en el meu cas, de Sant Francesc.
Bones Pasqües a tots i a preparar la “mona” (jo com no se fer “mones”, les encarregaré a Manuel, de la pastisseria "Arrabal").
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada