Són quasi dos anys sense publicar en el blog, després de més
de deu des del meu inici en aquest mitjà.
En el dia de la festivitat de la Mare de Déu, no celebrada
en aquesta país aconfessional, ocupe uns minuts per a analitzar el pas del
temps.
Com no és possible en poques línies, només comente que la
"serenitat" és la meua actual guia vital.
Fuig de les polèmiques i considere que no hi ha estat ideal
(ni psíquic ni físic). Açò de conviure en un país integrat en l'estat del benestar és
una utopia (ho ampliaré en un futur).
No envege a ningú ni a res, tan sols aspire a gaudir de
xicotetes coses que ixen a la trobada del dia a dia.
Feliç dia de la Mare de Déu !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada