Reprenc de nou.

Dos anys i mig des de la meua última etiqueta en el blog.
Sembla increïble com corre el temps i a més quantes coses poden canviar.

Hui reprenc de nou els meus comentaris en aquest mitjà, donada la capacitat d'estendre'm en comparació amb les modernes xarxes socials. Escric hui des de Noruega, a casa del meu fill al qual acompanye en la cerca d'un treball adequat.

Dos capítols atrauen la meua atenció : La situació laboral personal i esdeveniment de salut de la meua esposa, Rita.

D'entrada, puc disposar de més temps d'oci i estada al país citat, ja que m'he prejubilat en la pràctica, i no necessite estar present en la clínica i actualment, amb els mitjans informàtics a l'el nostre abast, puc controlar l'empresa que el destí ha arribat a què ens continue pertanyent.

Aquesta situació especial després de 33 anys d'activitat m'és nova i de moment, gratificant i preventiva dels problemes coneguts pels professionals de la salut a Espanya.

El segon capítol a considerar és l'esdeveniment cardíac patit per la meua esposa, per la qual cosa he d'estar pendent d'evitar-li preocupacions i aconsellar-li en tot el referent a evitació de factors de risc, entre els quals es troba un millor control del seu hobby en relació a l'associació protectora de gossos que tutelem.

Llavors, com a resum, saludar als qui tenen l'amabilitat de llegir-me i manifestar la meua lluita per expandir el meu amor pel poble referència del blog, dins de la cultura i la tolerància, apartant-me del rancor que domina en aquesta societat en l'actualitat.


(Li dedique aquesta etiqueta al meu amic Pasqual Barrachina que va morir ahir i a aquestes hores celebren el seu funeral a l'Església Arxiprestal).